Ibn Hud

emir andalusí
(S'ha redirigit des de: Muhàmmad ibn Hud)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Judhamí al-Mutawàkkil ala-L·lah —en àrab أبو عبد اللة محمد بن يوسف بن هود الجذامي المتوكل على اللهAbū ʿAbd Allāh Muḥammad ibn Yūsuf ibn Hūd al-Juḏāmī al-Mutawakkil alà-Llāh—, més conegut simplement com a Ibn Hud —en àrab ابن هودIbn Hūd— o per part del seu làqab com a al-Mutawàkkil (literalment ‘Qui confia (en Déu)’) fou emir de Múrsiya (1228-1238).

Infotaula de personaIbn Hud
Biografia
Naixementmil·lenni II modifica
Mort1238 (Gregorià) modifica
Almeria modifica

Ibn Hud apareix per primera vegada conquerint en 1218 el castell de Peñas de San Pedro, comandant una partida militar, i aquest soldat de frontera va ampliant el control del territori,[1] fins que les lluites internes dels almohades i el trasllat de les tropes al Magrib creen un buit de poder a l'Àndalus.

Així, en 1227, una sequera prolongada porta una carestia de queviures que augmenta el descontentament de la població i provoca diversos avalots contra els almohades. En aquesta situació apareix Ibn Hud, pretès descendent dels Banu Hud, que es col·loca sota el poder abbàssida i en 1228 ocupa Múrcia.

En 1230 el territori controlat per Ibn Hud incloïa la quasi totalitat de l'Àndalus: Múrcia, Sevilla, Còrdova, Almeria, Màlaga, Granada, Jaén, Xàtiva, Alzira, Dénia. Només València i Niebla no van reconèixer la seva autoritat.[2] En 1234 el soldà d'Arjona, Muhàmmad ibn Nasr, que en 1238 inicia des de Granada la dinastia nassarita, i controlava aleshores la zona de Jaén, Guadix i Baza, se sotmet a la seva autoritat.

El 29 de juny de 1236 Ibn Hud perd la ciutat de Còrdova a mans de Ferran III de Castella, ajudat aquest per Muhàmmad ibn Nasr, i la població andalusina el fa responsable, i es mostra descontenta pels enormes tributs que havien de pagar el rei castellà.[3]

A les darreries de 1236, el governador de Xàtiva, Abu-l-Hussayn al-Khazrají, amenaçada la ciutat per l'avanç de Jaume I, demana ajuda a Ibn Hud, i al governador que té a Múrcia, Abu-Bakr Aziz ibn Khattab, però aquests no li donen una solució, sols promeses.

Des de setembre de 1236 a desembre de 1237 Ibn Hud realitza petites expedicions militars sense transcendència i mana fer inspeccions de les terres d'Almeria i de la zona oriental de Granada per reduir la inseguretat provocada pel descontentament social i pel desgovern d'algunes ciutats.

Durant l'any 1237 Zayyan ibn Mardanix, governador de València, i davant els atacs de Jaume I, reconeix l'autoritat d'Ibn Hud, amb l'esperança d'aconseguir ajuda militar, però l'emir sols pot subsistir, amb un desencant generalitzat i una greu situació econòmica i social.

Acabant l'any 1237 el poder d'Ibn Hud es troba sota mínims, amb una desconfiança en els seus governadors, una moral baixa de la població i de l'exèrcit, i un ambient de desafecció. Amb aquesta caòtica situació, Ibn Hud és assassinat la nit del 13 de gener de 1238 pel governador d'Almeria, Ibn al-Ramini, fins aleshores, un dels seus més fidels seguidors.[4]

ReferènciesModifica

  1. Ibn Hud. De oscuros orígenes al liderazgo musulmán, dins Región de Murcia digital. Historia medieval de la Región. [Consulta: 13 de maig 2009]
  2. Cagigas, Isidro de las. Los mudéjares. Madrid: Instituto de Estudios Africanos, 1948-49, pp. 347-369
  3. Arié, Rachel. España musulmana (Siglos VIII-XV) . Barcelona: Labor, 1982, pp. 35-36. ISBN 84-335-9434-6
  4. Molina López, Emilio. El levante y Almería en el marco de la política interior del emir murciano Ibn Hud al-Mutawakkil (1236-1238). Awraq. Estudios sobre el Mundo Árabe e Islámico Contemporáneo, 2 (Madrid: Instituto de Cooperación con el Mundo Árabe, 1979), pp. 55-63.