Muhammad Izzat Darwaza

Muhammad Izzat Darwaza o Muhammad Izzat Darwazeh (Nablus, 1888 - 1984) fou un nacionalista palestí contra els britànics (1917-1948).

Infotaula de personaMuhammad Izzat Darwazaمحمد عزت دروزة

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar) محمد عزة بن عبد الهادي دَرْوَزَة Modifica el valor a Wikidata
21 juny 1888 Modifica el valor a Wikidata
Nablus Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 1984 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Damasc (Síria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, mufàssir, polític, intel·lectual Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Nacional An-Najah Modifica el valor a Wikidata
PartitIndependence Party (en) Tradueix
Al-Fatat (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MovimentNacionalisme àrab Modifica el valor a Wikidata

El 1905 va esdevenir funcionari otomà a Nablus i a partir del 1908 es va decantar cap al nacionalisme àrab i va contactar amb grups radicals com el Partit de la Descentralització (Hizb al-la markaziyya) i la Societat de la Joventut Àrab (al-djamiyya al-arabiyya al-fatat, coneguda con al-Fatat).

Ja caigut l'Imperi Otomà, el maig de 1919 fou secretari del Comitè central d'al-Fatat que fou el principal suport del govern de l'emir Faysal ibn Husayn a Damasc. Deposat Faysal pels francesos (març de 1920) Muhammad va tornar a Nablus i va iniciar la lluita contra el mandat britànic a Palestina i contra l'emigració jueva.

Com a administradors dels wakfs va ser col·laborador proper del mufti al-Hadjdj Amin al-Husayni president del Consell Islàmic Suprem. El 1932 fou un dels fundador del partit Istiqlal. Va anar a Damasc el 1936 quan es va iniciar la lluita a Palestina, que va portar als britànics a declarar il·legal al Comitè Suprem Àrab i van retirar al mufti de la presidència del Consell Islàmic Suprem; Muhammad no va poder tornar a Palestina al final dels combats el 1939. El 5 de juny de 1939 fou arrestat pels francesos acusat d'activitats anti-britàniques, i no fou alliberat fins al novembre de 1940 quan va emigrar a Turquia fins al final de la guerra i llavors va viure a Damasc sense poder tornar a Palestina.

Va escriure més de trenta llibres molts d'història i alguns religiosos. Publicadà una autobiografia en diversos volums. Va morir amb 97 anys.

Bibliografia

modifica