Muhammad ibn Mahmud

Abu Ahmad Muhammad ibn Mahmud (Abu Àhmad Muhàmmad Djalal al-Dawla wa-Djamal al-milla ibn Mahmud ibn Sebuktegin) (997-1040) fou sobirà gaznèvida, fill de Mahmud de Ghazna.

Infotaula de personaMuhammad ibn Mahmud
MohammadGhaznavidCoin.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement998 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Gazni Modifica el valor a Wikidata
Mort1041 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Gazni Modifica el valor a Wikidata
Sultan of the Ghaznavid Empire (en) Tradueix
1030 – 1041
← Mahmud de GhaznaMassud I ibn Mahmud → Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMahmud de Ghazna Modifica el valor a Wikidata

Es va casar amb una filla del karakhànida Kadir Khan Yusuf de Khotan i Kashgària, i una del darrer príncep farigúnida de Guzgan Abu Nasr Muhammad. A la mort d'aquest darrer Mahmud de Gazni va nomenar Muhammad com a governador de Guzgan. El 1018, mentre Mahmud feia campanya a Kanauj a l'Índia, va decidir repartir l'imperi entre els seus dos fills Muhammad i Masud, però aquest darrer només va rebre els territoris recent conquerits a Pèrsia occidental i central tot i que era considerat l'hereu.

Primer regnatModifica

No era el successor designat, que havia de ser el seu germà Masud I ibn Mahmud, però poc abans de morir, el 1030, el seu pare Mahmud va canviar de parer i el va designar hereu, tot i que en relació a Masud tenia molt poca experiència. Al morir Mahmud (abril de 1030) el hadjub (primer ministre) Ali Karib ibn Il-Arslan va proclamar a Muhammad a Gazni però Masud I, governador d'Isfahan i Rayy, comandant de l'exèrcit, tenia el suport dels militars i el va enderrocar ràpidament. Masud va avançar cap a Gazni amb les tropes i va prendre el poder l'estiu del 1030. Muhammad fou empresonat a Mandish al país de Ghur (octubre de 1030). Les fonts diuen que fou cegat però aquesta circumstància ha estat posada en qüestió.

Segon regnatModifica

Després de la derrota davant Toghrul Beg a l'estepa de Dandankan o Dandanakan el 23 de maig de 1040, Masud I es va espantar, i va suposar que els seljúcides podien anar cap a Gazni; amb les seves tropes es va dirigir llavors en direcció a l'Índia, per posar el tresor a la fortalesa de Marikala, però després de travessar el riu Indus els seus soldats es van amotinar i els caps militars van proclamar al seu germà (cegat?) Muhammad ibn Mahmud (desembre de 1040). El seu fill Ahmad ibn Muhammad va fer assassinat a Masud I a la presó de Gifr el gener del 1041. El seu regnat es va acabar quan el seu nebot Mawdud ibn Masud (que mentre s'havia proclamat a Gazni amb el suport de l'exèrcit que lluitava contra els seljúcides) el va derrotar a la batalla de Nangarhar, prop de Jalalabad (Nangarhar), el març del 1041, i el va fer matar junt amb Ahmad i altres fills i emirs.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • C. E. Bosworth, The Ghaznavids, their empire in Afghanistan and eastern Iran 994-1040, Edimburg, 1963