Muluia
El Muluia (en àrab, ملوية, transcrit oficialment Moulouya) és un uadi (riu) del Marroc d'uns 600 km de curs i 22,3 m³ de cabal, encara que pot tenir grans variacions. Neix a l'Atles mitjà i corre al nord-est fins a desaiguar a la mar Mediterrània, a Saïdia, a tocar de la frontera algerina. La seva conca és la més gran del Marroc i comprèn uns 54.500 quilòmetres quadrats. Té tres afluents principals: l'oued Za, l'oued Ansegmir i l'oued Melloulou. Subministra aigua, entre d'altres, a les ciutats de Berkane, Zaio i Nador. Conté quatre grans embassaments (les xifres de capacitat que se'n donen són les inicials; el constant reompliment de les preses les deixa obsoletes ràpidament):
- Mechra Klila (oficialment Mohamed V), construït el 1967, amb una cabuda de 331 milions de metres cúbics, i que dóna electricitat al nord-est del Marroc.[1]
- Mechrâa Homadi, fet el 1955, 5 milions de metres cúbics, es fa servir com a embassament regulatori del Mechra Klila (10 quilòmetres riu amunt) i per a irrigació.[2]
- Hassan II, situat sobre l'oued Za, afluent principal del Muluia, que serveix principalment per a proporcionar aigua potable a les ciutats d'Oujda, Taourirt i El Aioun Sidi Mellouk, i té una cabuda de 109 milions de metres cúbics. Construït el 2000.[3]
- Enjil, situat sobre l'oued Taghoucht, afluent del Muluia, té una capacitat de 12 milions de metres cúbics i va ser bastit el 1995.[4]
 | ||||
| Tipus | Riu | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Continent | Àfrica | |||
| Localització | serralada de l'Atles | |||
| Final | ||||
| Localització | Mar Mediterrània | |||
| ||||
| Afluent | ||||
| Característiques | ||||
| Dimensions |
520.000 ( ) m | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 50.000 km² | |||
| Espai Ramsar | ||||
| Mesures i indicadors | ||||
| Cabal | 50 m³/s | |||
|
| ||||
 | ||||
El riu fou establert com a límit entre les zones d'influència de Jaume el Just d'Aragó i Sanç IV de Castella, i se'n reservà el català els territoris de l'est (Algèria i Tunis) i el castellà els de l'oest (Marroc).
HistòriaModifica
Es coneixia amb el nom de Mulucha a l'antinguitat, quan Sal·lust, Mela i Plini el Vell assignen fer de frontera entre la Cesariense i la Tingitana, i entre els maures i els massesils (massaesyli) subjectes de Boccus i Jugurta. Estrabó n'esmenta com a frontera el riu Molocath (Μολοχάθ, Μολαχάθ). En Plini i Claudi Ptolemeu apareix amb el nom de Malva (Μαλούα).
ReferènciesModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muluia |
- Plana oficial de la Secretaria d'Estat del Marroc per a l'Aigua (francès).
- Revisió d'alguns elements bàsics per a l'avaluació dels cabals ambientals en el baix Muluia, de la professora Maria Snoussi, de la Universitat Mohamed V (castellà).
Coord.: 35° 07′ 22″ N, 2° 20′ 12″ O / 35.1227778°N,2.3366668°O