Muluia

Muluia
Tipus	Riu
Inici
Continent	Àfrica
Entitat territorial administrativa	Marroc
Localització	serralada de l'Atles
Final
Localització	mar Mediterrània
	A 32° 47′ 26″ N, 4° 46′ 01″ O / 32.79069°N,4.76689°OCoord.: 32° 47′ 26″ N, 4° 46′ 01″ O / 32.79069°N,4.76689°O; B 35° 07′ 22″ N, 2° 20′ 40″ O / 35.1228°N,2.3444°O
Afluent	Uadi Za (en)
Dades i xifres
Dimensions	520 () km ;
Superfície de conca hidrogràfica	50.000 km²
Espai Ramsar
Mesures i indicadors
Cabal	50 m³/s

El Muluia (àrab: ملوية, Mulwiyya, pronunciat localment Muluya; francès: Moulouya) és un riu del Marroc d'uns 600 km de curs i 22,3 m³ de cabal, encara que pot tenir grans variacions. Neix a l'Atles mitjà i corre al nord-est fins a desaiguar a la mar Mediterrània, a Saïdia, a tocar de la frontera algerina. La seva conca és la més gran del Marroc i comprèn uns 54.500 quilòmetres quadrats.

CursModifica

Té tres afluents principals: l'oued Za, l'oued Ansegmir i l'oued Melloulou. Subministra aigua, entre d'altres, a les ciutats de Berkane, Zaio i Nador. Conté quatre grans embassaments (les xifres de capacitat que se'n donen són les inicials; el constant reompliment de les preses les deixa obsoletes ràpidament):

Mechra Klila (oficialment Mohamed V), construït el 1967, amb una cabuda de 331 milions de metres cúbics, i que dona electricitat al nord-est del Marroc.^[1]
Mechrâa Homadi, fet el 1955, 5 milions de metres cúbics, es fa servir com a embassament regulatori del Mechra Klila (10 quilòmetres riu amunt) i per a irrigació.^[2]
Hassan II, situat sobre l'oued Za, afluent principal del Muluia, que serveix principalment per a proporcionar aigua potable a les ciutats d'Oujda, Taourirt i El Aioun Sidi Mellouk, i té una cabuda de 109 milions de metres cúbics. Construït el 2000.^[3]
Enjil, situat sobre l'oued Taghoucht, afluent del Muluia, té una capacitat de 12 milions de metres cúbics i va ser bastit el 1995.^[4]

HistòriaModifica

Es coneixia amb el nom de Mulucha a l'Antiguitat, quan Sal·lusti, Mela i Plini el Vell assignen fer de frontera entre la Cesariense i la Tingitana, i entre els maures i els massesils (massaesyli) subjectes de Boccus i Jugurta. Estrabó n'esmenta com a frontera el riu Molocath (Μολοχάθ, Μολαχάθ). En Plini i Claudi Ptolemeu apareix amb el nom de Malva (Μαλούα).

El riu fou establert com a límit entre les zones d'influència de Jaume el Just d'Aragó i Sanç IV de Castella, i se'n reservà el català els territoris de l'est (Algèria i Tunis) i el castellà els de l'oest (Marroc).

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muluia

Plana oficial de la Secretaria d'Estat del Marroc per a l'Aigua Arxivat 2006-10-26 a Wayback Machine. (francès).
Revisió d'alguns elements bàsics per a l'avaluació dels cabals ambientals en el baix Muluia, de la professora Maria Snoussi, de la Universitat Mohamed V (castellà).

[1] {[enllaç sense format]} http://www.water.gov.ma/02patrimoine/fiches-barrages/067.htm Arxivat 2009-01-05 a Wayback Machine.

[2] {[enllaç sense format]} http://www.water.gov.ma/02patrimoine/fiches-barrages/064.htm Arxivat 2008-01-15 a Wayback Machine.

[3] {[enllaç sense format]} http://www.water.gov.ma/02patrimoine/fiches-barrages/047.htm Arxivat 2008-04-16 a Wayback Machine.

[4] {[enllaç sense format]} http://www.water.gov.ma/02patrimoine/fiches-barrages/040.htm Arxivat 2008-01-15 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]