Municipis de Bèlgica

subdivisió administrativa de Bèlgica

Aquesta llista dels municipis de Bèlgica, la més petita de les subdivisions de Bèlgica per ordre alfabètic dels noms oficials després de les darreres onades de fusió de municipis del 1983 i 2019.[1] Els municipis són anomenats gemeente en neerlandès, commune en francès i Gemeinde en alemany.

Municipis de Bèlgica

El 1931, Bèlgica tenia 2739 municipis. Després de successives reorganitzacions administratives, aquest nombre es va reduir a 581 al final de 2018: 262 a Valònia, 300 a Flandes i 19 a Brussel·les.[2]

Són organitzats segons la llei municipal de 1836 i la versió actualitzada del 1988. Un concepte clau és l'anomenada «autonomia municipal». Això no vol dir que els càrrecs electes municipals puguin fer-ho tot, sinó que tenen una àmplia autonomia en el marc de les competències que exerceixen, sota la supervisió de les autoritats superiors.[2] Per la llei especial de 2001, l'organització i la supervisió dels poders locals (municipis i províncies) esdevé una competència quasi exclusiva de les regions.

En principi, l'administració de les regions és uniligüe, excepte la regió de Brussel·les, que és bilingüe. Uns municipis situats a la frontera lingüística poden atorgar «facilitats», dins certs límits, als habitants que parlen la llengua d'una altra regió.[3]

Llengua dels topònimsModifica

En la llista figura el topònim normalitzat en la llengua oficial de la regió,[4] tal com és fixada per l'article 2 del Reial decret sobre l'ortografia dels noms dels municipis de 1988.[5]

Existeixen molts topònims en altres llengües. De vegades, només hi ha petites diferències ortogràfiques (com Schaerbeek en francès i Schaarbeek en neerlandès). En altres casos, les diferències són tan grans que un estranger no podria mai encertar que es tracta de la mateixa entitat: per exemple, el municipi flamenc de Zoutleeuw (Léau en francès) o el való de Waremme (Borgworm en neerlandès). Molts municipis tenen noms tradicionals en altres idiomes, que s'han afegit en cursiva.

Per als municipis que en el passat eren de parla valona o luxemburguesa (o bé mixta), s'hi troben els noms antics quan són coneguts.

Canvis recentsModifica

L'1 de gener de 2019 uns municipis de Flandes van fusionar i crear set noves entitats:[1]

  1. Meeuwen-Gruitrode i Opglabbeek, nom nou: Oudsbergen
  2. Neerpelt i Overpelt, nom nou: Pelt
  3. Kruishoutem i Zingem, nom nou: Kruisem
  4. Aalter i Knesselare, nom nou: Aalter
  5. Deinze i Nevele, nom nou: Deinze
  6. Puurs i Sint-Amands, nom nou: Puurs-Sint-Amands
  7. Waarschoot, Lovendegem i Zomergem, nom nou: Lievegem

Ús de la llistaModifica

Hi ha ben poques ciutats belgues que tinguin un nom català tradicional diferenciat de les formes oficials: Brussel·les, Bruges, Gant i Lieja, no n'hi ha gaires més. Tots els quals derivats de la forma francesa, tot i tractar-se la majoria de ciutats en territori de Flandes. Als països de parla catalana, certs topònims en neerlandès són més coneguts amb el nom francès. Ypres en comptes de Ieper n'és un exemple; o Anvers per Antwerpen. Les raons són mutatis mutandis les mateixes per les quals molts forasters coneixen Ibiza més que no Eivissa. Leuven i Ottignies-Louvain-la-Neuve són coneguts en català (i també en portuguès) amb el nom de Lovaina, derivat de la forma espanyola. De fet, aquesta ciutat té diferents noms tradicionals segons les diverses llengües, ja que la seva universitat era coneguda arreu d'Europa.

Aquesta llista comprèn tots els municipis actuals com a entrada major. Es demana afegir el nom dels antics municipis o altres entitats més petits sota el municipi al qual pertanyen actualment. Certs antics municipis van mantenir el codi postal.[6]

Les entrades i la tipografia de la llista permeten de trobar els topònims en qualsevol llengua i de distingir el(s) nom(s) oficial(s), sigui quin sigui el nom conegut pel lector.


Contingut: Inici - 0–9 A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z



AModifica

BModifica

CModifica

DModifica

EModifica

FModifica

GModifica

HModifica

IModifica

JModifica

KModifica

LModifica

MModifica

NModifica

OModifica

PModifica

QModifica

RModifica

SModifica

TModifica

UModifica

VModifica

WModifica

YModifica

ZModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Geografische indeling» (en neerlandès). Statbel (ofici belga d'estadística). [Consulta: 24 juliol 2021].
  2. 2,0 2,1 «De gemeenten» (en neerlandès, francès, alemany). Belgium.be. [Consulta: 24 juliol 2021].
  3. «Lois sur l'emploi des langues en matière administrative.» (en francès, neerlandès). Ejustice - Govern de Bèlgica, 02-08-1966. [Consulta: 25 juliol 2021].
  4. «De Belgische Grondwet [La constitució belga]» (en neerlandès, francès, alemany). Senat de Bèlgica, 19-07-2019. [Consulta: 24 juliol 2021].
  5. «Koninklijk besluit tot vaststelling van de schrijfwijze van de gemeentenamen[Ordre reial sobre l'ortografia dels noms dels municipis]» (en neerlandès, francès). Ejustice - Govern federal de Bèlgica, 16-07-1988. [Consulta: 25 juliol 2021].
  6. «Llista dels topònims belgues amb codi postal». bPost. [Consulta: 24 juliol 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Municipis de Bèlgica