Muntanyes de Prades
Les muntanyes de Prades[1] són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensió de 30 726,39 Ha (307,26 km²), és a dir, aproximadament la mateixa extensió que el Pla d'Urgell. Estan formades predominantment per calcàries i dolomies, amb gran presència de pissarres i conglomerats.
| ||||
| Tipus | Serralada, àrea protegida i Pla d'Espais d'Interès Natural  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Conca de Barberà (Catalunya) | |||
| ||||
| Serralada | Serralada Prelitoral Catalana | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.203 m | |||
| Superfície | 30.792,35242 ha | |||
| Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 389142 | |||
| Activitat | ||||
| Creació | 1992 | |||
Hi neixen els rius Francolí, Brugent, Glorieta, Siurana i Prades.
SituacióModifica
El massís es troba entre les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat, als termes municipals de l'Albiol, Alcover, l'Aleixar, Alforja, l'Arbolí, Almoster, Capafonts, Cornudella de Montsant, l'Espluga de Francolí, la Febró, Montblanc, Mont-ral, la Pobla de Cérvoles, Prades, la Riba, la Selva del Camp, Ulldemolins, Vallclara, Vilaplana, Vilanova de Prades, Vilaverd, el Vilosell i Vimbodí i Poblet.
OrografiaModifica
Els cims més alts i els accidents geogràfics més importants són:
- Tossal de la Baltasana o tossal de la Torre (1.202 m).[2]
- Punta de les Catalanes (1.156 m).
- Mola del Guerxet (1.122 m).
- Mola d'Estat (1.120 m).[3]
- Serra de la Gritella (1.089 m).[4]
- Mola de Roquerola (1.063 m).[5]
- Serra de la Mussara (1.055 m).[6]
- Coll de la Creu de l'Ardit (1.011 m).[7]
- Picorandan (990 m).[8]
- El Mollo o el Mirador (915 m).[9]
- Siuranella (755 m).[10]
- Puig de Marc, contrafort (721 m).[11]
VegetacióModifica
Les muntanyes de Prades han estat sotmeses a una intensa explotació que n'ha causat el deteriorament progressiu. Malgrat això, s'hi conserven encara algunes peculiaritats; entre les botàniques, les més importants són la presència, única a Catalunya, de colònies de roure reboll (Quercus pyrenaica), a 900 metres sobre terreny silici, i la supervivència del frondós bosc centenari de Poblet.
La vegetació predominant és l'alzinar amb marfull per sota de 750 metres. També s'hi troba alzinar muntanyenc i carrascar.
A les zones obagues creix el roure martinenc.
Als altiplans calcaris creix el roure valencià, el pi roig i la pinassa.
També a terres baixes es troba el pi blanc i el pi pinyer introduïts per l'home.
A les obagues de zones altes creixen teixedes amb abundància de grèvol.
També es troben castanyers introduïts per l'home.
FaunaModifica
Hi destaca la gran diversitat, amb la presència d'espècies típicament eurosiberianes i altres d'estrictament mediterrànies; així, hi podem trobar l'àliga daurada (Aquila crhysaetos) i l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), així com les poblacions nidificants més meridionals de botxí (Lanius excubitor) o el pica-soques blau (Sitta europaea) i la merla d'aigua (Cinclus cinclus). Pel que fa als mamífers, destaquen el turó (Mustela putorius) i el cabirol (Capreolus capreolus).
ProteccióModifica
Les muntanyes de Prades estan incloses dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya, i existeix el projecte de declarar un Parc Natural. A més a més, allotgen el Paratge Natural d'Interès Nacional de la Vall del Monestir de Poblet.
CulturaModifica
Les principals atraccions culturals en són el monestir de Poblet i les viles medievals de Siurana, Prades i Montblanc.
ReferènciesModifica
- ↑ «muntanyes de Prades». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «tossal de la Baltasana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «mola d'Estat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «serra de la Gritella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «mola de Roquerola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «serra de la Mussara». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «coll de la Creu de l'Ardit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Picorandan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «el Mollo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Siuranella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «puig de Marc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
BibliografiaModifica
- Relació d'espais inclosos en el PEIN, amb indicació de comarques i municipis, al web de la Generalitat[Enllaç no actiu]
- Domingo, Màrius. Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Valls: Cossetània Edicions, 2000 ISBN 84-898908-2-X
- Domingo, M. i Borau, A. Muntanyes de Prades, Paisatge i Fauna. Valls: Cossetània Edicions, 1998
- Ferré Masip, Rafael. Les Muntanyes de Prades. Guia itinerària. Barcelona: Piolet, 2001 ISBN 84-923984-9-3
- Insa, Josep. Les Muntanyes de Prades. Caminant de poble a poble. Valls: Cossetània Edicions, 2005 ISBN 84-979112-4-5
- Editorial Piolet Les Muntanyes de Prades" mapa escala 1:25.000 Editorial Piolet, 2010 ISBN 978-84-95945-36-5
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muntanyes de Prades |