Muntanyes del Caucas

serralada d'Euràsia

Les muntanyes del Caucas són una serralada d'intersecció situada a Euràsia,[1] entre la mar Negra i la mar Càspia a la regió del Caucas. El Gran Caucas s'estén d'oest-nord-oest a est-sud-est, des de la Reserva Natural del Caucas als voltants de Sotxi, Rússia, a la riba nord-est del mar Negra, fins a Bakú, Azerbaidjan, a la mar Càspia. Acullen el mont Elbrus, el cim més alt d'Europa amb 5.642 metres sobre el nivell del mar.

Infotaula de geografia físicaCaucas
Azerbaijani Village.JPG
L'assentament de Khinalug a l'Azerbaidjan té una història de 5.000 anys i és un dels pobles més antics del món
TipusSerralada Modifica el valor a Wikidata
 42° 30′ N, 45° 00′ E / 42.5°N,45°E / 42.5; 45Coord.: 42° 30′ N, 45° 00′ E / 42.5°N,45°E / 42.5; 45
Format per
Dades i xifres
Altitud5.642 m
2.009 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altElbrús Modifica el valor a Wikidata  (5.642 m Modifica el valor a Wikidata)
TravessaAzerbaidjan, Armènia, Geòrgia i Rússia Modifica el valor a Wikidata

Les muntanyes del Caucas es divideixen tradicionalment en la serralada del Gran Caucas al nord i les muntanyes del Petit Caucas al sud.[2]

Les dues serralades, gran i petita, estan connectades per la serralada de Likhi. Entre l'oest i l'est d'aquestes muntanyes es troba la plana de la Còlquida i la plana de Kur-Araz. La serralada de Meskheti forma part del sistema del petit caucas. Al sud-est, el riu Aras separa el Caucas Menor de les muntanyes Talysh que es troben a cavall de la frontera del sud-est de l'Azerbaidjan i l'Iran. El petit Caucas i les terres altes armènies constitueixen les terres altes transcaucàsicasiques, que al seu extrem occidental convergeixen amb l'altiplà de les terres altes d'Anatòlia oriental a l'extrem nord-est de Turquia.[3]

El cim més alt d'Europa és l'Elbrús (5.642 m), que es troba a les muntanyes del Caucas.[4] L'Elbrús és 832 metres més alt que el mont Blanc, el cim més alt dels Alps, amb 4.810 m.[5] La serralada del Caucas és la divisòria continental entre Europa i Àsia o, cosa que és el mateix, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Cim Altura
(m)
Prominència
(m)
País
Elbrús 5.642 4.741 Rússia
Dikh-Tau 5.205 2.002 Rússia
Xkhara 5,201 1.365 Geòrgia/Rússia
Kóixtan-Tau 5.152 822 Rússia
Djanga (Djangui-Tau) 5.059 300 Geòrgia/Rússia
Kazbek 5.047 2.353 Geòrgia/Rússia
Puixkin 5.033 110 Geòrgia/Rússia
Katin-Tau 4.979 240 Geòrgia/Rússia
Guéstola 4.860 Geòrgia
Xota Rustaveli 4.860 c.50 Geòrgia/Rússia
Tetnuldi 4.858 672 Geòrgia
Djimara 4.780 Geòrgia/Rússia
Uixba 4.710 1,.143 Geòrgia
Ailama 4.547 1.067 Geòrgia
Tebulosmta 4.499 2.145 Geòrgia/Rússia
Bazardüzü 4.466 2.454 Azerbaidjan
Tepli 4.431 Rússia
Diklo 4.285 843 Geòrgia
Şahdağ 4.243 Azerbaidjan
Addalà-Xukhguelmeer 4.152 1.792 Rússia
Diultidag 4.127 1.834 Rússia
Aragats 4.090 2.143 Armènia

GeologiaModifica

Les muntanyes del Caucas es van formar en gran part com a resultat d'una col·lisió de plaques tectòniques entre la placa aràbiga movent-se cap al nord respecte a la placa eurasiàtica. Quan el mar de Tetis es va tancar i la placa aràbiga va xocar amb la placa iraniana i es va empènyer contra ella, provocant el seu xoc final. Quan això va passar, totes les roques que s'havien dipositat en aquesta conca des del Juràssic fins al Miocè es van plegar per formar les muntanyes del Gran Caucas. Aquesta col·lisió també va provocar l'elevació i l'activitat volcànica del Cenozoic a les muntanyes del Caucas Menor.[6]

Tota la regió està sotmesa regularment a forts terratrèmols per aquesta activitat.[7] Mentre que les muntanyes del Gran Caucas tenen una estructura sedimentària principalment plegada, les muntanyes del petit Caucas són en gran part d'origen volcànic.[8]

HistòriaModifica

Travessar la serralada del Caucas era un tram important de l'eix nord de la Ruta de la Seda. Hi havia un pas a l'extrem sud-est a Derbent (conegut com les Portes del Caspi o Portes d'Alexandre), i diversos passos per tota la serra: el pas de Jvari a 2379 m i per sobre del congost de Darial a la carretera militar de Geòrgia, el coll de Mamison al camí militar d'Ossètia, a 2911 m, i túnel de Roki a 2310 m.[9]

Les muntanyes properes a Sotxi van acollir part dels Jocs Olímpics d'hivern de 2014.[10]

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. Sharkov, E.; Lebedev, V.; Chugaev, A.; Zabarinskaya, L.; Rodnikov, A. «The Caucasian-Arabian segment of the Alpine-Himalayan collisional belt: Geology, volcanism and neotectonics» (en anglès). Geoscience Frontiers, 6, 4, 01-07-2015, pàg. 513–522. DOI: 10.1016/j.gsf.2014.07.001. ISSN: 1674-9871.
  2. Singh, Vijay P.; Singh, Pratap; Haritashya, Umesh K. Encyclopedia of Snow, Ice and Glaciers (en anglès). Springer Science & Business Media, 2011-07-01, p. 127. ISBN 978-90-481-2641-5. 
  3. «The Caucasus: Troubled borderland». BBC NEWS, 16-03-2000. [Consulta: 14 novembre 2021].
  4. «Russia» (en anglès). CIA World Factbook. Central Intelligence Agency, 08-11-2021.
  5. Tomb, Howard «Getting to the Top In the Caucasus» (en anglès). The New York Times, 27-08-1989. ISSN: 0362-4331.
  6. Adamia, Shota «Geology of the Caucasus: A Review». Turkish Journal of Earth Sciences, 20, 2011, pàg. 489-544. DOI: doi:10.3906/yer-1005-11.
  7. Reilinger, R. E.; McClusky, S. C.; Oral, M. B.; King, R. W.; Toksoz, M. N. «Global Positioning System measurements of present-day crustal movements in the Arabia-Africa-Eurasia plate collision zone» (en anglès). Journal of Geophysical Research: Solid Earth, 102, B5, 1997, pàg. 9983–9999. DOI: 10.1029/96JB03736. ISSN: 2156-2202.
  8. Philip, H.; Cisternas, A.; Gvishiani, A.; Gorshkov, A. «The Caucasus: an actual example of the initial stages of continental collision» (en anglès). Tectonophysics, 161, 1, 01-04-1989, pàg. 1–21. DOI: 10.1016/0040-1951(89)90297-7. ISSN: 0040-1951.
  9. Griffin, Nicholas. Caucasus: Mountain Men and Holy Wars (en anglès). Macmillan, 2015-06-16. ISBN 978-1-250-08502-3. 
  10. Batiashvili, Ivan. Guide for the Winter Olympic Games Sochi 2014 (en anglès). Lulu Press, Inc, 2014-02-02. ISBN 978-1-304-84604-4. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muntanyes del Caucas