Murad Giray (1627—1696) fou khan de Crimea (1678-1683). Era fill de Mubarek Giray i nét de Selâmet I Giray. Fou el darrer khan que va enviar una ambaixada anual a la cort de Viena (la darrera ambaixada hi va anar el 1680).

Infotaula de personaMurad Giray
Biografia
Naixement1627 modifica
Mort1696 modifica (68/69 anys)
Iambol modifica
Lloc d'enterramentBulgària modifica
Khan
modifica
Dades personals
Grup ètnicTàtars de Crimea modifica
ReligióSunnisme modifica
Activitat
OcupacióSobirà modifica
Família
FamíliaDinastia Giray modifica
PareQ4305688 Tradueix modifica
Signatura
Tughra Khan Murad Giray.jpg modifica

Els otomans seguien la seva campanya a Ucraïna i els tàtars mentre assolaven el país entre Roslav i Pereyeslav; els otomans i cosacs manats per Yuri o Jordi Khmelnytsky, van assetjar Chigrin, van derrotar als defensors en una batalla sagnant i van obrir diverses mines sota les muralles; els defensors es van poder retirar cap al riu Don i la fortalesa va quedar en mans dels otomans (21 d'agost de 1678). Després van saquejar Kaniev i les poblacions de la rodalia. Jordi Khmelnytsky fou proclamat príncep de la Petita Rússia i hetman dels zaporoges i el 1679 un altre protegit turc, Hanenko, fou proclamat hetman d'Ucraïna. El territori fou escenari dels atacs i contraatacs russos i otomans i els habitants van fugir als boscos.

Murad Giray va atacar el 1680 els establiments russos al llarg de 150 km del riu Merla, i els turcs van refundar les poblacions de Kizikerman i Taman, i les fortificacions de Chertkov.

El 1683 va prendre part a la gran campanya turca contra Àustria que va assetjar Viena i en què Joan III Sobieski amb un exèrcit de polonesos i cosacs va intervenir de manera decisiva; durant el setge el khan es van enfrontar al gran visir Merzifonlu Kara Mustafa Pasha que probablement necessitava algú a qui culpar per la seva manca d'èxit; a causa d'això, i després d'un regnat de cinc anys i sis mesos, l'octubre de 1683, el khan fou deposat i nomenat al seu lloc Hacı II Giray. Murad es va establir a Sirajeli, prop de Yamboli on va morir el 1695.

ReferènciesModifica

Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II, division I. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.