Muralla romana de Barcelona
La Muralla romana de Barcelona és una obra de Barcelona declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Es va començar al final del segle III i fou acabada al començament del segle iv. Abans hi havia hagut, ocupant el mateix perímetre, tret de la zona anomenada Castellum marítim, una muralla de menys alçada que es va decidir reforçar.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Muralla urbana i conjunt urbà  | |||
| Part de | Bàrcino | |||
| Construcció | segle III segle IV | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romana | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | El Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Pl. Nova, Av. Catedral, Tapineria, Pl. Àngel, Sotstinent Navarro, Pl. Traginers, Correu Vell, Regomir, Gignàs, Avinyó, Banys Nous i Palla | |||
| ||||
| Format per | Ca l'Ardiaca Casa Manuel de Figuerola Pia Almoina Palau Reial Menor Palau Benet-Desvilar església de Sant Felip Neri Casa Bonaventura Roig Habitatge a la baixada de Santa Eulàlia, 3 Casa Dusai Palau Reial Major Habitatge al carrer Lledó, 15 Casa Ferran-Civil Casa Pelegrí Guarch (Capella de Sant Cristofor) Palau Episcopal de Barcelona Palau Requesens Palau Marc o Gualbes Casino Mercantil | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 18-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0000417 | |||
| Id. IPAC | 22 | |||
| Id. IPAPC | 16760 | |||
| Id. Barcelona | 3047 | |||
Desde la plaça Nova, la muralla anava per l'avinguda de la Catedral, els carrers de la Tapineria i del Sotstinent Navarro (que abans de la guerra de 1936-39 hi havia el projecte que es digués el carrer de les Muralles Romanes, una dada prou significativa)[1] la plaça dels Traginers, i els carrers del Correu Vell, Regomir, Avinyó, Banys Nous, i de la Palla.
DescripcióModifica
La muralla del segle III-IV era un polígon irregular, correspon a un octàgon allargat, més semblant a un rectangle amb els angles aixamfranats i feia uns 9 metres d'alçada, 4 d'amplada de mitjana i entre 1.220 i 1.350 metres de perímetre. Tenia 76 torres, de fins a 18 metres d'alçada, situades cada 6-8 metres.[2] La muralla era protegida per torres de planta quadrada, disposades a intervals regulars, tot i que algunes eren de planta poligonal o circular, sobretot les que protegien les portes (com les de l'actual plaça Nova). Dos carrers principals, el Decumanus -que anava de la plaça Nova a la del Regomir- i el Cardo -de l'actual plaça de l'Àngel a un punt intermedi entre el carrer de Ferran i el del Call- es creuaven perpendicularment al Fòrum, situat a la zona de l'actual plaça de Sant Jaume, unint les quatre portes de la muralla: Praetoria, Decumana, Principalis sinistra i Principalis dextra.[3] A les portes de la muralla, l'espai entre aquestes torres podia arribar fins als 10 metres, tal com es pot observar a la Porta NO de la plaça Nova. Eren portes triforades (les dues que estan documentades) és a dir, amb tres obertures: una de central, més ampla, per al trànsit rodat, i dues de laterals, més petites, per als vianants.[4]
La muralla tardo-romana és feta amb carreus de grans dimensions, ben escairats, i té uns 9 m d'alçada per 3'5 de gruix. S'adossa a la muralla alt-imperial, feta de carreus més petits i sense torrasses, mitjançant un fort rebliment de formigó que uneix ambdós paraments, dins del qual es varen trobar nombroses restes arquitectòniques i escultòriques reutilitzades.[3]
Enderrocada, en part, el segle xix, es conserven en força bon estat els sectors nord i est. L'obra romana alterna actualment amb rajola plana (fruit de la restauració de mitjan segle XX) que substitueix pedres desaparegudes o portades a un museu (per tractar-se sovint de peces epigràfiques o d'altre tipus reaprofitades a la construcció de la muralla).[3]
A la plaça Nova es conserven dues torres cilíndriques, que varen ésser recrescudes el segle xii, i que flanquejaven la Porta Praetoria de la muralla romana, coneguda per portal del Bisbe a l'edat mitjana. El sector corresponent al pla de la Seu, posat al descobert a mitjan segle xx, és el que millor ens deixa veure com devia ser el recinte romà, damunt el qual es va construir la casa del Degà i la de l'Ardiaca.[3]
Al carrer de la Tapineria es troba el pany de muralla romana, amb una torre de planta poligonal, que formava l'angle nord del recinte, sobre el qual s'assenten els murs posteriors de la casa de la Pia Almoina. El fragment de la plaça de Ramon Berenguer el Gran és potser el sector de muralla més interessant, per la superposició de construccions medievals sobre el mur romà, damunt de voltes que s'estenen de torre a torre. Sobre aquest sector s'assenta la capella de Santa Àgata.[3]
Sobre el sector del carrer de les Muralles Romanes o de Bassea, dit oficialment del sotstinent Navarro, es recolzà, damunt d'una volta apuntada, el palau de la comtessa de Palamós. La muralla romana continua pel carrer del Correu Vell, on hi ha una torre de planta circular que forma l'angle de la muralla. La resta del traçat es perd dins de construccions del carrer d'Avinyó, del de Banys Nous i del de la Palla, o bé ha desaparegut.[3]
Sota la plaça del Rei, amb entrada pel Museu d'Història de la Ciutat, pot veure's la part interna de la muralla, a més de restes d'altres edificis i carrers de la Barcino romana.[3]
HistòriaModifica
La muralla romana de Barcelona fou construïda per fortificar la colònia Julia Augusta Paterna Faventia Barcino, fundada els darrers anys del segle I aC. Durant molt de temps s'havia cregut que només existia una muralla, de cronologia baix-imperial, que és la visible des de l'exterior, formada per grans blocs. Recentment, però, s'ha pogut comprovar que aquesta muralla en tenia adossada una altra, que limitava el perímetre de la colònia i que deu ser d'època fundacional. Això ha permès rebutjar la idea anteriorment existent que la muralla tardana va suposar una reducció de l'àrea urbana, donat que segueix exactament el traçat de la primera muralla, i es limita tan sols a reforçar-la considerablement.[3]
La cronologia de la segona muralla s'ha tractat de posar en relació amb les invasions franques de cap el 260 dC, o bé s'ha considerat com de principis del segle iv, però basant-se només en arguments tipològics, mancant una comprovació arqueològica. De tota manera pot dir-se amb seguretat que és d'època tardo-romana.[3]
El saqueig de Barcelona d'Almansor en 985 va convèncer els governants que calia millorar la defensa de la ciutat i van fortificar els quatre accessos a la muralla romana amb uns castells, que foren el Castell Vell a l'actual plaça del Àngel; el Castell del Bisbe, a l'actual plaça Nova; el Castell de Regomir, al carrer Regomir, i el Castell Nou, on ara hi ha els carrers Ferran i Call.[5]
La població va créixer a l'interior i a l'exterior del recinte romà, fins que el segle xiii Jaume I va permetre fer edificacions adossades a la muralla i obrir-hi finestres, mentre en feia construir una altra de nova per ampliar el recinte fortificat de la ciutat. D'aquesta manera, la muralla romana va anar desapareixent, emmascarada per noves construccions. A més, una gran part fou enderrocada el segle xix.[3]
Restes arqueològiquesModifica
La muralla es va bastir eixamplant només uns metres un mur anterior de menys alçada i de dibuix més octogonal, igualment de factura romana i aproximadament amb el mateix perímetre, de la qual es van aprofitar molts elements, també decoratius, com a material bàsic. Gràcies a això, en els treballs de restauració dels trams de muralla que han quedat drets després de les remodelacions successives de la ciutat, s'han trobat peces escultòriques, gravats, elements arquitectònics previs, làpides, etc. que han servir per documentar arqueològicament la història dels primers segles d'existència de Barcelona.
Es conserven en força bon estat els sectors nord i est. A la plaça Nova es conserven dues torres cilíndriques, que varen ésser recrescudes el segle xii, i que flanquejaven la Porta Praetoria de la muralla romana, coneguda per portal del Bisbe a l'edat mitjana. El sector corresponent al pla de la Seu, posat al descobert a mitjan segle xx, és el que millor deixa veure com devia ser el recinte romà, damunt el qual es va construir la casa del Degà i la de l'Ardiaca. Al carrer de la Tapineria es troba el pany de muralla romana, amb una torre de planta poligonal, que formava l'angle nord del recinte, sobre el qual s'assenten els murs posteriors de la casa de la Pia Almoina. El fragment de la plaça de Ramon Berenguer el Gran és potser el sector de muralla més interessant, per la superposició de construccions medievals sobre el mur romà, damunt de voltes que s'estenen de torre a torre. Sobre aquest sector s'assenta la Capella de Santa Àgata. Sobre el sector del carrer del Sotstinent Navarro, conegut com el carrer de les Muralles Romanes, es recolzà, damunt d'una volta apuntada, el Palau Requesens. La muralla romana continua pel carrer del Correu Vell, on hi ha una torre de planta circular que forma l'angle de la muralla. La resta del traçat es perd dins de construccions del carrer d'Avinyó, del de Banys Nous i del de la Palla, o bé ha desaparegut. Sota la plaça del Rei, amb entrada pel Museu d'Història de la Ciutat, pot veure's la part interna de la muralla, a més de restes d'altres edificis i carrers de la Barcino romana.[3]
Vegeu tambéModifica
- Muralles de Barcelona
- Bàrcino
- Muralla romana de Le mans
- Muralla romana de Nïmes
- Muralla romana de Nantes
- Mur d'Adrià a Britània
- Muralla Aureliana a Roma
- Muralla d'Astorga
- Muralles de Lleó
- Muralla romana de Lugo
- Muralla romana de Saragossa
- Muralles romanes de Tarragona
- Portal del Bisbe
- Restes romanes al subsòl de la Plaça del Rei (MUHBA)
ReferènciesModifica
- ↑ Jaume Fabre Fornaguera, La contrarevolució de 1939 a Barcelona (tesi doctoral), Departament d'Història Moderna i Contemporània, UAB Arxivat 2011-04-26 a Wayback Machine., 2002, p. 118
- ↑ PUIG, Ferran, RODÀ, Isabel, Les muralles de Bàrcino, Muhba textures núm.1 Ajuntament de Barcelona. DL. 29.961-2010
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 «Muralla Romana. Barcelona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2012].
- ↑ Joan de Déu Prats, Llegendes històriques de Barcelona, PAM, Barcelona 2009, p. 16
- ↑ Casinos, Xavi. «La herencia del Castell Nou» (en castellà). La Vanguardia, 02-06-2019. [Consulta: 15 març 2020].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muralla romana de Barcelona |
- Històries de Catalunya, TV3 Arxivat 2012-03-13 a Wayback Machine.
- De Bàrcino a BCN. Muralla romana, Ajuntament de Barcelona
- Guia temàtica Biblioteca ETSAB : muralla romana
- «Muralla romana de Barcelona». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- «Muralla romana de Barcelona». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
- Ravotto, Alessandro. La muralla de Barcino (Tesi doctoral). Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2017, p. 325. ISBN 9788449070198.