Muriel Casals i Couturier

política i economista catalana
(S'ha redirigit des de: Muriel Casals)

Muriel Casals i Couturier (Avinyó, la Provença, 6 d'abril de 1945 - Barcelona, 14 de febrer de 2016)[1] fou una economista, professora universitària i política catalana.[2] Va ser presidenta d'Òmnium Cultural i diputada del Parlament de Catalunya per Junts pel Sí. Se la considerava una de les principals artífexs i cares visibles del procés independentista català.

Infotaula de personaMuriel Casals i Couturier
Via Catalana Barcelona Plaça Catalunya 92.jpg
Muriel Casals a la plaça de Catalunya de Barcelona durant la Via Catalana (2013) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Muriel Casals Couturier Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 abril 1945 Modifica el valor a Wikidata
Avinyó (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 2016 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident Modifica el valor a Wikidata (Atropellament Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentcementiri de la Bisbal d'Empordà Modifica el valor a Wikidata
Presidenta comissió d'Estudi del Procés Constituent
28 gener 2016 – 14 febrer 2016 (mort en el càrrec)
← cap valor – Lluís Llach i Grande →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputada al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 14 febrer 2016 (mort en el càrrec)Adriana Delgado i Herreros →
Circumscripció electoral: Barcelona

Òmnium.pngPresidenta d'Òmnium Cultural
20 març 2010 – 21 juliol 2015
← Jordi Porta i RibaltaJoaquim Torra i Pla → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiJordi Nadal i Oller Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEconomista, professora d'universitat, política i activista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Partitindependent (2007–)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (1967–)
Iniciativa per Catalunya Verds (–2007) Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLluís Casals i Garcia Modifica el valor a Wikidata
GermansMontserrat Casals i Couturier Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm3899801 Facebook: muriel.casals Twitter: murielcasals Modifica els identificadors a Wikidata
Amb Carme Forcadell i Eduardo Reyes a l'acte de cloenda de campanya de Junts pel Sí, el 25 de setembre de 2015

BiografiaModifica

Nascuda el 1945 a la localitat d'Avinyó, filla de Lluís Casals –advocat sabadellenc, amic dels membres de la Colla de Sabadell, membre d'Acció Catalana i soldat republicà exiliat– i d'Augusta Couturier –mestra originària de Sant-Etiève–,[3][4] que es van haver d'exiliar. La seva germana era la periodista Montserrat Casals i Couturier. De ben petita, al final del 1945, la seva família es va establir a Sabadell, d'on era originari el pare[5] i on va viure el seu avi, l'advocat i polític Gabriel Casals i Pena.

El 1969 es va llicenciar per la Universitat de Barcelona i es va doctorar el 1981 amb la tesi La indústria tèxtil llanera i la guerra 1914-18 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).[2] Era professora emèrita del Departament d'Economia i d'Història Econòmica de la UAB, d'on també havia estat vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació entre els anys 2002 i 2005. Els seus temes d'interès van ser les reconversions industrials, la història del pensament econòmic i l'economia europea. Casals va ser també representant de la UAB a la Xarxa Vives d'Universitats del 2002 al 2009 i feu estades a universitats britàniques: Universitat d'Edimburg, London School of Economics i Universitat de Gal·les a Bangor. Era col·laboradora habitual del setmanari El Temps i del programa Economia i empresa de Catalunya Informació.

El 1969 es va casar amb el també economista Emili Gasch, fill del crític cultural Sebastià Gasch, amb qui tindrien la seva filla Laia. Es van divorciar i, més endavant, va ser companya del cineasta Carles Duran.[6]

Havia entrat a formar part del PSUC el 1967 i,[7] més endavant, d'ICV, tot i que al final de la seva vida no militava en cap partit.[4] Va ser membre del consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (1983-1988) i membre del Consell Català del Moviment Europeu. Va formar part també de la junta de l'Ateneu Barcelonès (2003-2007). El 2008 es va incorporar a la junta d'Òmnium Cultural i el 2010, quan Jordi Porta va anunciar que deixava la presidència, va presentar la candidatura "Òmnium 2.1" per esdevenir la presidenta. Fou nomenada presidenta el del 20 de març de 2010, amb una junta que incorporava a Jordi Cuixart com a tresorer.[8] Des de la seva posició, va ser una de les impulsores i cares visibles del procés independentista català; sota la seva direcció Òmnium va organitzar la manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» i Casals va ser l'encarregada de llegir el discurs del Concert per la Llibertat.[4]

El juny del 2014 fou reelegida a la presidència d'Òmnium Cultural i el juliol de l'any següent deixà aquest càrrec per presentar-se de número tres a la llista de la coalició independentista Junts pel Sí de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. Fou substituïda com a presidenta d'Òmnium per Quim Torra,[9] de forma interina, i per l'empresari Jordi Cuixart a partir de desembre del mateix any.[10]

Arran dels resultats de les eleccions de 2015, Casals va ser escollida diputada al Parlament de Catalunya i va ser designada presidenta de la comissió d'estudi del procés constituent el 26 de gener de 2016. Quan el govern espanyol va demanar al Tribunal Constitucional l'anul·lació d'aquesta comissió, Casals declarava: "Continuarem amb els treballs de la comissió, és clar que sí", en la seva darrera entrevista.[11]

El 30 de gener de 2016 va patir un accident a Barcelona en ser atropellada per un ciclista. Va caure i va patir un traumatisme cranioencefàlic amb un hematoma subdural que va requerir un drenatge quirúrgic. A més, es va fracturar la pelvis. Va ser intervinguda d'urgència a l'Hospital Clínic de Barcelona, on va estar hospitalitzada des del 31 de gener.[12] Va morir als 70 anys el dia 14 de febrer de 2016.[1][13] Quatre dies després, el 18 de febrer, el Parlament de Catalunya va retre-li un homenatge institucional[14] i milers de persones van recordar-la en un acte popular al parc de la Ciutadella de Barcelona organitzat per Òmnium Cultural.[15]

ObraModifica

  • 1992 - La indústria a Catalunya. Tèxtil i confecció (en col·laboració amb V. Fabregat, F. Balcells i O. Homs), Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya
  • 1994 - Crisi i renovació del tèxtil: La diversificació de la base econòmica dins Sabadell: Indústria i Ciutat. 1800-1980, J.M. Benaut, E. Deu, J. Calvet (eds.) Abadia de Montserrat
  • 1999 - "La cultura, el mercat i la política" dins Informe per a la Catalunya del 2000. Societat, Economia, Política, Cultura. Fundació Jaume Bofill. Mediterrànea
  • 2000 - Women and Work in Catalonia: Is Catalonia still a working society? dins Networking Europe. Eassys on Regionalism and Socialdemocracy. E Bort and N. Evans (eds.) Liverpool University Press
  • 2007 - "Solving the 'national' problems of Europe" dins European Union, the Next Fifty Years (FT-LSE)
  • 2007 - "Per una Europa oberta" dins Onze de Frankfurt. Institut Ramon Llull
  • 2013 - La fam i l'orgull, Ara Llibres

Premis i reconeixementsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Mor Muriel Casals per les ferides causades per l'accident amb una bicicleta» (en català). 324, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 14 febrer del 2016. [Consulta: 14 febrer 2016].
  2. 2,0 2,1 «Muriel Casals i Couturier». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Valldaura, Aina «Muriel Casals, baluard de la cultura catalana». El Periódico de Catalunya, 15-07-2015.
  4. 4,0 4,1 4,2 March, Oriol «Carme Forcadell i Muriel Casals: les dues cares de la mateixa revolució». Ara, 15-07-2015.
  5. Vila, Enric. «Muriel Casals, la psuquera ‘indepe’». El Nacional, 21-02-2016. [Consulta: 3 març 2016].
  6. Martí, Octavi «L'irreemplaçable somriure de la revolta: un retrat». El Temps, 24-02-2016.
  7. Casals, Muriel «El público, lo público. ¿Televisión?» (en castellà). La Vanguardia, 18-09-1988, pàg.7 [Consulta: 16 febrer 2016].
  8. «Muriel Casals». Ara [Barcelona], núm. 1, 28-11-2010, p. 31.
  9. «Quim Torra, nou president d'Òmnium».
  10. «Jordi Cuixart és proclamat nou president d'Òmnium».
  11. Redacció «Muriel Casals: ‘Continuarem amb els treballs de la comissió (del procés constituent), és clar que sí’». Vilaweb, 30-01-2016 [Consulta: 14 febrer 2016].
  12. C., S. «Muriel Casals, hospitalitzada per un atropellament». Mon.cat, 31-01-2016 [Consulta: 12 febrer 2016].
  13. «Òmnium i Junts pel Sí confirmen la mort de Muriel Casals». Vilaweb, 14-02-2016 [Consulta: 14 febrer 2016].
  14. «Comiat institucional a la presidenta d'Òmnium».
  15. «Milers de persones s'acomiaden de Muriel Casals al Parc de la Ciutadella».
  16. «ERC guardona la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, en la desena edició dels Premis dels Valors Republicans». Ràdio Sabadell, 14-04-2014.
  17. «El govern atorga la Medalla d'Or a títol pòstum de la Generalitat a Muriel Casals». Vilaweb, 16-02-2016.
  18. Ortega, Maria «Barcelona reconeixerà Muriel Casals amb la Medalla d'Or de la Ciutat». Ara, 17-02-2016 [Consulta: 17 febrer 2016].
  19. NacióSabadell. «Sabadell concedirà la Medalla del Mèrit Ciutadà a Muriel Casals el 6 d'abril | NacióSabadell». [Consulta: 14 febrer 2020].

Enllaços externsModifica