Muriel Casals i Couturier

política i economista catalana

Muriel Casals i Couturier (Avinyó, la Provença, 6 d'abril de 1945 - Barcelona, 14 de febrer de 2016)[1] fou una economista, professora universitària i política catalana.[2] Va ser presidenta d'Òmnium Cultural i diputada del Parlament de Catalunya per Junts pel Sí. Se la considerava una de les principals artífexs i cares visibles del procés independentista català.

Infotaula de personaIl·lustre Modifica el valor a Wikidata
Muriel Casals i Couturier

Muriel Casals a la plaça de Catalunya de Barcelona durant la Via Catalana (2013, plaça de Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Muriel Casals Couturier Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 abril 1945 Modifica el valor a Wikidata
Avinyó (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 2016 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Hospital Clínic de Barcelona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata (Atropellament Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de la Bisbal d'Empordà Modifica el valor a Wikidata
Presidenta comissió d'Estudi del Procés Constituent
28 gener 2016 – 14 febrer 2016 (mort en el càrrec)
← cap valor – Lluís Llach i Grande →
Diputada al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 14 febrer 2016 (mort en el càrrec)Adriana Delgado i Herreros →

Circumscripció electoral: Barcelona

Presidenta Federació Llull
2015 – 2016
← Eliseu Climent i CorberàJoan Francesc Mira i Casterà →
8a Presidenta d'Òmnium Cultural
20 març 2010 – 21 juliol 2015
← Jordi Porta i RibaltaJoaquim Torra i Pla → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJordi Nadal i Oller Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, política, professora d'universitat, activista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Partitindependent (2007–)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (1967–)
Iniciativa per Catalunya Verds (–2007) Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLluís Casals i Garcia Modifica el valor a Wikidata
GermansMontserrat Casals i Couturier Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm3899801 Facebook: muriel.casals Twitter (X): murielcasals Modifica el valor a Wikidata
Amb Carme Forcadell i Eduardo Reyes a l'acte de cloenda de campanya de Junts pel Sí, el 25 de setembre de 2015

Família

modifica

Muriel Casals és filla de Lluís Casals –advocat sabadellenc, amic dels membres de la Colla de Sabadell, membre d'Acció Catalana i soldat republicà exiliat– i d'Augusta Couturier –mestra originària de Saint-Étienne–,[3][4] que es van haver d'exiliar.

És neta de l'advocat i polític Gabriel Casals i germana de la periodista Montserrat Casals.

El 1969 es va casar amb el també economista Emili Gasch, fill del crític cultural Sebastià Gasch, del qual va ser jove, amb qui tindrien la seva filla Laia. Es van divorciar i, més endavant, va ser companya del cineasta Carles Duran.[5]

Biografia

modifica

Nascuda el 1945 a la localitat d'Avinyó, de ben petita, al final del 1945, la seva família es va establir a Sabadell, d'on era originari el pare i on va viure el seu avi.[6]

El 1969 es va llicenciar per la Universitat de Barcelona i es va doctorar el 1981 amb la tesi La indústria tèxtil llanera i la guerra 1914-18 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).[2] Era professora emèrita del Departament d'Economia i d'Història Econòmica de la UAB, d'on també havia estat vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació entre els anys 2002 i 2005. Els seus temes d'interès van ser les reconversions industrials, la història del pensament econòmic i l'economia europea. Casals va ser també representant de la UAB a la Xarxa Vives d'Universitats del 2002 al 2009 i feu estades a universitats britàniques: Universitat d'Edimburg, London School of Economics i Universitat de Gal·les a Bangor. Era col·laboradora habitual del setmanari El Temps i del programa Economia i empresa de Catalunya Informació.

Havia entrat a formar part del PSUC el 1967 i,[7] més endavant, d'ICV, tot i que al final de la seva vida no militava en cap partit.[4] Va ser membre del consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (1983-1988) i membre del Consell Català del Moviment Europeu. Va formar part també de la junta de l'Ateneu Barcelonès (2003-2007). El 2008 es va incorporar a la junta d'Òmnium Cultural i el 2010, quan Jordi Porta va anunciar que deixava la presidència, va presentar la candidatura "Òmnium 2.1" per esdevenir la presidenta. Fou nomenada presidenta el del 20 de març de 2010, amb una junta que incorporava a Jordi Cuixart com a tresorer i responsable d'Immigració.[8] Des de la seva posició, va ser una de les impulsores i cares visibles del procés independentista català; sota la seva direcció Òmnium va organitzar la manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» i Casals va ser l'encarregada de llegir el discurs del Concert per la Llibertat.[4]

El juny del 2014 fou reelegida a la presidència d'Òmnium Cultural i el juliol de l'any següent deixà aquest càrrec per presentar-se de número tres a la llista de la coalició independentista Junts pel Sí de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. Fou substituïda com a presidenta d'Òmnium per Quim Torra,[9] de forma interina, i per l'empresari Jordi Cuixart a partir de desembre del mateix any.[10]

Arran dels resultats de les eleccions de 2015, Casals va ser escollida diputada al Parlament de Catalunya i va ser designada presidenta de la comissió d'estudi del procés constituent el 26 de gener de 2016. Quan el govern espanyol va demanar al Tribunal Constitucional l'anul·lació d'aquesta comissió, Casals declarava: "Continuarem amb els treballs de la comissió, és clar que sí", en la seva darrera entrevista.[11]

El 30 de gener de 2016 va patir un accident a Barcelona en ser atropellada per un ciclista. Va caure i va patir un traumatisme cranioencefàlic amb un hematoma subdural que va requerir un drenatge quirúrgic. A més, es va fracturar la pelvis. Va ser intervinguda d'urgència a l'Hospital Clínic de Barcelona, on va estar hospitalitzada des del 31 de gener.[12] Va morir als 70 anys el dia 14 de febrer de 2016.[1][13] Quatre dies després, el 18 de febrer, el Parlament de Catalunya va retre-li un homenatge institucional[14] i milers de persones van recordar-la en un acte popular al parc de la Ciutadella de Barcelona organitzat per Òmnium Cultural.[15]

  • 1992 - La indústria a Catalunya. Tèxtil i confecció (en col·laboració amb V. Fabregat, F. Balcells i O. Homs), Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya
  • 1994 - Crisi i renovació del tèxtil: La diversificació de la base econòmica dins Sabadell: Indústria i Ciutat. 1800-1980, J.M. Benaut, E. Deu, J. Calvet (eds.) Abadia de Montserrat
  • 1999 - "La cultura, el mercat i la política" dins Informe per a la Catalunya del 2000. Societat, Economia, Política, Cultura. Fundació Jaume Bofill. Mediterrànea
  • 2000 - Women and Work in Catalonia: Is Catalonia still a working society? dins Networking Europe. Eassys on Regionalism and Socialdemocracy. E Bort and N. Evans (eds.) Liverpool University Press
  • 2007 - "Solving the 'national' problems of Europe" dins European Union, the Next Fifty Years (FT-LSE)
  • 2007 - "Per una Europa oberta" dins Onze de Frankfurt. Institut Ramon Llull
  • 2013 - La fam i l'orgull, Ara Llibres

Premis i reconeixements

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Mor Muriel Casals per les ferides causades per l'accident amb una bicicleta». 324, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 14-02-2016. Arxivat de l'original el 2016-02-15. [Consulta: 14 febrer 2016].
  2. 2,0 2,1 «Muriel Casals i Couturier». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Valldaura, Aina «Muriel Casals, baluard de la cultura catalana». El Periódico de Catalunya, 15-07-2015. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2015 [Consulta: 16 juliol 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 March, Oriol «Carme Forcadell i Muriel Casals: les dues cares de la mateixa revolució». Ara, 15-07-2015. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2015 [Consulta: 16 juliol 2015].
  5. Martí, Octavi «L'irreemplaçable somriure de la revolta: un retrat». El Temps, 24-02-2016. Arxivat de l'original el 17 de setembre 2016 [Consulta: 9 d’agost 2016].
  6. Vila, Enric. «Muriel Casals, la psuquera ‘indepe’». El Nacional, 21-02-2016. [Consulta: 3 març 2016].[Enllaç no actiu]
  7. Casals, Muriel «El público, lo público. ¿Televisión?» (en castellà). La Vanguardia, 18-09-1988, pàg.7. Arxivat de l'original el 30 de maig 2016 [Consulta: 16 febrer 2016].
  8. «Muriel Casals». Ara [Barcelona], núm. 1, 28-11-2010, p. 31.
  9. «Quim Torra, nou president d'Òmnium». Arxivat de l'original el 2017-11-29. [Consulta: 19 febrer 2016].
  10. «Jordi Cuixart és proclamat nou president d'Òmnium». Arxivat de l'original el 2017-08-29. [Consulta: 19 febrer 2016].
  11. Redacció «Muriel Casals: ‘Continuarem amb els treballs de la comissió (del procés constituent), és clar que sí’». Vilaweb, 30-01-2016. Arxivat de l'original el 23 de febrer 2016 [Consulta: 14 febrer 2016].
  12. C., S. «Muriel Casals, hospitalitzada per un atropellament». Mon.cat, 31-01-2016. Arxivat de l'original el 3 de febrer 2016 [Consulta: 12 febrer 2016].
  13. «Òmnium i Junts pel Sí confirmen la mort de Muriel Casals». Vilaweb, 14-02-2016 [Consulta: 14 febrer 2016]. Arxivat 15 de febrer 2016 a Wayback Machine.
  14. «Comiat institucional a la presidenta d'Òmnium». Arxivat de l'original el 2016-02-19. [Consulta: 19 febrer 2016].
  15. «Milers de persones s'acomiaden de Muriel Casals al Parc de la Ciutadella». Arxivat de l'original el 2016-02-19. [Consulta: 19 febrer 2016].
  16. «ERC guardona la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, en la desena edició dels Premis dels Valors Republicans». Ràdio Sabadell, 14-04-2014. Arxivat de l'original el 2015-07-16.
  17. «El govern atorga la Medalla d'Or a títol pòstum de la Generalitat a Muriel Casals». Vilaweb, 16-02-2016.
  18. «Talamanca homenatja la seva filla predilecta Muriel Casals amb una placa emotiva». Arxivat de l'original el 2024-04-28. [Consulta: 28 abril 2024].
  19. Ortega, Maria «Barcelona reconeixerà Muriel Casals amb la Medalla d'Or de la Ciutat». Ara, 17-02-2016 [Consulta: 17 febrer 2016].
  20. NacióSabadell. «Sabadell concedirà la Medalla del Mèrit Ciutadà a Muriel Casals el 6 d'abril | NacióSabadell». Arxivat de l'original el 2021-03-07. [Consulta: 14 febrer 2020].
  21. Produccions, Tirabol. «Un centenar de persones assisteixen al lliurament del I Premi Caterina Casas a Muriel Casals, a títol pòstum, i a la PAH de Molins de Rei» (en catalan), 07-11-2016. [Consulta: 16 maig 2024].
  22. Muñoz, Jordi. «La UAB inaugura un espai en memòria de Muriel Casals», 28-05-2024. Arxivat de l'original el 2024-05-30. [Consulta: 30 maig 2024].
  23. «Una gran jardinera homenatja Muriel Casals al Campus de la UAB a Sabadell». Diari de Sabadell, 28-05-2024. Arxivat de l'original el 30 de maig 2024. [Consulta: 30 maig 2024].

Enllaços externs

modifica