Ratolí mediterrani
El ratolí mediterrani[1] o ratolí de camp[2] (Mus spretus) és un petit mamífer de l'ordre dels rosegadors. Viu a la conca mediterrània occidental (Itàlia, sud de França, costa Mediterrània peninsular, Balears i nord d'Àfrica). És una espècie propera al ratolí comú.
Mus spretus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 13985 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Muridae |
| Gènere | Mus |
| Espècie | Mus spretus Lataste, 1883 |
| Distribució | |
 | |
DescripcióModifica
És un múrid de mida petita, amb el dors gris bru, amb una línia més fosca al mig de l'esquena, i la panxa de color gris blanquinós, amb una separació clara entre la coloració del pelatge dorsal i ventral. La seva llargada varia de 7,9 a 9,3 cm amb una cua de 5,9 a 7,3 cm. El seu pes es troba entre els 15 i els 19 g.[3]
Es tracta d'una espècie que s'assembla al ratolí comú en aparença però es diferencia per la mida de la cua sent més petita en ell que en el ratolí comú.
Distribució i hàbitatModifica
El ratolí mediterrani habita el sud-est d'Europa i la costa septentrional d'Àfrica. És present a Mallorca, Menorca i Eivissa[4]. És una espècie que evita boscos frondosos i prefereix terrenys oberts. Els seus hàbitats són les pinedes de pi blanc i pinyoner, els conreus de secà i les brolles mediterrànies. A diferència del ratolí domèstic, no és comensal amb l'espècie humana. Es pot trobar ocasionalment en edificis abandonats.[3]
Comportament i història naturalModifica
És un animal majoritàriament nocturn. És omnívor, amb una alimentació formada majoritàriament per llavors, fruita i insectes. S'ha vist que només necessita dos terços de l'aigua que beu el ratolí comú per sobreviure. Els seus depredadors principals són els mussols, els mamífers carnívors i les serps.[3]
Els mascles adults viuen en territoris de 340 m² que de vegades s'encavalquen amb territoris de femelles però no d'altres mascles. Tot i que defensen la part principal de l'àrea on viuen, són menys agressius que l'espècie Mus musculus.[5]
Presenten un patró de comportament higiènic que el diferencia notablement del ratolí comú. S'ha vist que recullen i amaguen la seva matèria fecal recollint-la amb l'ajuda de la seva boca o arrossegant-la amb el musell fins a zones més apartades.[6]
ReproduccióModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ratolí mediterrani |
És una espècie que es reprodueix durant nou mesos de l'any, però és sexualment inactiva de novembre a gener. Tot i això, tenen dues èpoques de cria principals entre l'abril i el maig i una altra entre l'agost i el setembre. Poden viure fins a 15 mesos.[3]
La gestació té una durada de 19 a 20 dies i com a resultat, neixen de dues a deu cries cegues i sense pél. Al cap de dos, quatre dies es comença a desenvolupar el pél i els seus ulls s'obriran entre 12 i 14 dies després.[3]
Les cries comencen a alimentar-se d'aliments sòlids quan comencen a veure, tot i això, se seguiran alletant fins a tres i quatre setmanes després del naixement. Assoleixen la mida adulta a les nou setmanes, en aquell moment ja seran sexualment madurs.[3]
ReferènciesModifica
- ↑ «Els múrids: rates i ratolins». A: Història natural dels Països Catalans. 13, p. 338.
- ↑ Alcaraz, J. «Mamífers de Catalunya», desembre 2019. [Consulta: 8 abril 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Palomo, L. Javier; Justo, Enrique R.; Vargas, J. Mario «Mus spretus (Rodentia: Muridae)» (en anglès). Mammalian Species, 840, 27-07-2009, pàg. 1–10. Arxivat de l'original el 2016-11-24. DOI: 10.1644/840.1. ISSN: 0076-3519 [Consulta: 23 novembre 2016].
- ↑ Alcover, 1988, p. 126-127.
- ↑ Gray, Samantha J.; Hurst, Jane L.; Stidworthy, Richard; Smith, John; Preston, Rowan «Microhabitat and spatial dispersion of the grassland mouse (Mus spretus Lataste)» (en anglès). Journal of Zoology, 246, 3, 01-11-1998, pàg. 299–308. DOI: 10.1111/j.1469-7998.1998.tb00160.x. ISSN: 1469-7998.
- ↑ Hurst, Jane L.; Smith, Jeremy «Mus spretus Lataste: a hygienic house mouse?». Animal Behaviour, 49, 3, 01-03-1995, pàg. 827–834. DOI: 10.1016/0003-3472(95)80214-2.
BibliografiaModifica
- Alcover, Josep Antoni. Els mamífers de les Balears. Palma: Editorial Moll, 1988. ISBN 84-273-0265-7.