Museu d'Art de Basilea

El Museu d'Art de Basilea (en alemanyKunstmuseum Basel), és una institució estatal dedicada a l'art situada a la ciutat suïssa de Basilea. Compta amb una exposició permanent dedicada a l'art dels períodes compresos entre l'edat mitjana i l'actualitat, així com exposicions temporals organitzades periòdicament.

Infotaula d'organitzacióMuseu d'Art de Basilea
Kunstmuseum Basel

Vista de l'edifici principal
Dades
Tipusmuseu d'art
institució de la memòria
museu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1662
Esdeveniment significatiu
reclamació de restitució de l'obra d'art
avinença Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deMemoriav
Association of Swiss Art Museums (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
  • no. 16 de St. Alban-Graben (Basilea)
Gerent/directorJosef Helfenstein (2016–2023) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Altres
Número de telèfon+41 61 206 62 62 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttp://www.kunstmuseumbasel.ch/
Facebook: kunstmuseum.basel Twitter: kunstmuseumbs Instagram: kunstmuseumbasel Youtube: UCAaFJuXfhBxr-rITBZKrpIQ Modifica el valor a Wikidata

El Kunstmuseum es troba en la part antiga de Basilea, prop de la catedral romànica, en una zona d'alta concentració museística: Museu Històric, Museu d'Etnografia, Museu Arqueològic, la Kunsthalle, etc. A l'entrada del museu es troba el cèlebre grup escultòric de Rodin Els burgesos de Calais.

EvolucióModifica

La seva col·lecció es va iniciar el 1662, quan el Consell de la ciutat, en col·laboració amb la Universitat de Basilea, va adquirir la col·lecció particular del jurista Basilius Amerbach (1534-1591), composta per nombroses obres on destacaven 15 quadres de Hans Holbein el Jove. El 1671 aquesta col·lecció va ser dipositada en la vella casa “zur Mücke”, a la Münsterplatz. Una important ampliació del museu es va produir el 1823 amb l'adquisició de la col·lecció particular de Remigius Fäsch (1595-1667), composta per quadres dels segles xv i xvi, destacant obres de Hans Baldung i Hans Fries.

Sobre la base de les col·leccions Amerbach i Fäsch, el museu va anar adquirint diverses obres, sobretot a partir del segle XIX: a més d'obres contemporànies, s'adquireixen obres medievals dels segles XIV-XV, destacant les del pintor alemany Konrad Witz, de qui figuren en el museu onze de les seves vint-i-una obres conegudes. Centrat en principi en l'art suís, alemany i holandès, al segle xix es comencen a adquirir obres d'artistes de tot el món. A partir de 1859, la Fundació Birmann posa a la disposició del museu mitjans d'adquisició que permetran una selecció d'obres més sistemàtica, amb la voluntat de reflectir l'evolució que va seguint l'art a escala mundial.

El 1936 la casa “zur Mücke” es queda petita per albergar la col·lecció, per la qual cosa es construeix un nou edifici, d'un classicisme tardà. En 1940 s'incorpora la col·lecció de la Fundació Emmanuel Hoffmann, composta per quadres d'artistes moderns on destaquen Braque, Mondrian, Arp, etc. També serà important la donació d'obres del col·leccionista Raoul La Roche, composta per pintors cubistes com Picasso, Léger i Juan Gris. Així, entre donacions particulars i adquisicions oficials, el Kunstmuseum presenta avui dia una immillorable col·lecció d'art, de rellevància mundial.

En l'àmbit de l'art més recent i contemporani, la col·lecció manté un conjunt substancial d'obres d'artistes alemanys, italians i estatunidencs, incloent-hi a Joseph Beuys, Andy Warhol, Jasper Johns, Georg Baselitz, A.R. Penck, Brice Marden, Bruce Nauman, Jonathan Borofsky, Roni Horn, Francesco Clemente, Mimmo Paladino, Enzo Cucchi, Walter Dahn, Martin Disler, Siegfried Anzinger, Leiko Ikemura, Markus Raetz, Robert Therrien, Rosemarie Trockel i Robert Gober.

Altres seusModifica

En una ubicació propera, al no. 64 St. Alban-Rheinweg, té una altra seu dedicada a l'art contemporani, de finals del segle XX i principis del XXI, amb obres de Jan Dibbets, Olafur Eliasson, Ceal Floyer, Michael Heizer, Nancy Holt & Robert Smithson, Dennis Oppenheim, Simon Starling i Jeff Wall.

El 2016 està prevista la inauguració de l'ampliació de la seu principal. Es tracta d'un nou edifici, connectat pel soterrani amb el principal, dedicat principalment a exposicions temporals.[1]

Coincidint amb el tancament temporal al final de les obres d'ampliació, la institució ha prestat, el 2015, unes 180 obres d'art modern i contemporani a dos museus de Madrid: el Prado i el Reina Sofia. El Prado exhibeix deu pintures molt rellevants de Pablo Picasso que abasten cinc dècades de la seva producció, i el Museu Reina Sofia exposa unes 170 peces, algunes procedents de les col·leccions particulars de Rudolf Staechelin i d'Im Obersteg depositades al Kunstmuseum, de múltiples artistes: des de Paul Gauguin, Van Gogh i Manet fins a Mark Rothko, Jasper Johns i Gerhard Richter.[2]

Obra seleccionadaModifica

[a]

NotesModifica

  1. Les dates, mides i, ocasionalment, els títols, han estat revisats amb la col·lecció en línia del museu,[3] llevat d'obres com les d'Arp, Miró, Dubuffet i Noland, que no hi apareixen.

ReferènciesModifica

  1. «Kunstmuseum Basel - New Building» (en anglès i alemany). Arxivat de l'original el 30 de juny 2015. [Consulta: 27 juny 2015].
  2. «Art que arriba de Basilea». el Periódico, 17-01-2015 [Consulta: 27 juny 2015].
  3. «Kunstmuseum Basel - Sammlung online (col·lecció online)» (en alemany). [Consulta: 27 juny 2015].
  • Franz Meyer y Carlo Huber: Museo de Arte de Basilea, Ed. Codex, 1967, Madrid.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu d'Art de Basilea