Obre el menú principal

El Museu de Vaixells Víkings (Noruec: Vikingskipshuset på Bygdøy) es troba a la península de Bygdøy a Oslo, Noruega. Forma part del Museu d'Història Cultural de la Universitat d'Oslo, i aixopluga les troballes arqueològiques de Tune, Gokstad (Sandefjord), Oseberg (Tønsberg) i del monticle del cementiri de Borre.[1]

Infotaula d'organitzacióMuseu de Vaixells Víkings d'Oslo
Vikingskipshuset november 2016.jpg
Vikingskiphuset, Bygdøy.
Dades bàsiques
Tipus bé cultural i museu marítim
Forma jurídica
Data de creació o fundació 1926
Activitat
Nombre de visitants per any 538.037
Organització i govern
Seu Vista-down.png
Part de Museum of Cultural History Tradueix

Lloc web http://www.khm.uio.no/english/visit-us/viking-ship-museum/
Bygdøy
Bygdøy Oslo.jpg
Dades (Edifici)
Tipus península
59° 54′ 25″ N, 10° 40′ 49″ E / 59.906944444444°N,10.680277777778°E / 59.906944444444; 10.680277777778
Lloc web oficial http://www.khm.uio.no/english/visit-us/viking-ship-museum/
Modifica les dades a Wikidata
Cap d'animal - Museu de Vaixells Víkings

Contingut

AtraccionsModifica

Les principals atraccions del Museu de Vaixells Víkings són els vaixells d'Oseberg, de Gokstad i de Tune. A més, l'exposició sobre l'Era dels víkings inclou trineus, llits, un carro de cavalls, talles de fusta, components de tendes de campanya, cubs i altres objectes funeraris.[2] El museu és més famós per la integritat de la nau d'Oseberg, excavada de la major nau funerària coneguda al món.

HistòriaModifica

El 1913, el professor suec Gabriel Gustafson va proposar un edifici específic per a albergar les troballes de l'Era dels víkings, que van ser descobertes a finals del segle XIX i principis del segle XX. Les naus Gokstad i Oseberg havien estat emmagatzemades en refugis temporals en la Universitat d'Oslo. Es va dur a terme un concurs d'arquitectura, i Arnstein Arneberg el va guanyar.

El passadís de la nau d'Oseberg va ser construït amb fons del Parlament de Noruega, i el vaixell es va traslladat dels refugis de la universitat l'any 1926. Els salons per a les naus de Gokstad i Tune es van completar l'any 1932. La construcció de l'última sala es va retardar, degut en part a la Segona Guerra Mundial, i es va completar l'any 1957. Alberga la major part de les altres troballes, majoritàriament d'Oseberg.[3]

Trasllat dels vaixellsModifica

El 20 de desembre de 2000, la Universitat d'Oslo va recolzar una proposta del Museu d'Història Cultural per tal de traslladar els vaixells i tot l'aixovar funerari a un nou museu a Bjørvika, Oslo. Hi va haver molt debat sobre aquesta proposta, tant a la comunitat de museus i arqueològica, així com en els mitjans de comunicació. Els contraris a la mesura van expressar la seva preocupació per la fragilitat dels vaixells i que no sobreviurien al trasllat, mentre que els partidaris de la proposta afirmaven que era molt més arriscat deixar els vaixells en la seva ubicació actual a causa dels perills d'incendi i l'amuntegament. Es va dur a terme una avaluació del risc per un costat, de la nau d'Oseberg, que va suggerir que es podia fer un trasllat sense causar danys greus a les troballes.[4]

Nou edifici a BygdøyModifica

El 2015 el Ministeri va deixar l'Statsbygg (la Direcció Noruega d'Obres Públiques i Propietat)tirar endavant i anunciar un concurs per a l'ampliació de les instal·lacions existents a Bygdoy. El guanyador del concurs d'arquitectura va ser publicat el 12 d'abril de 2016, que va recaure a la signatura danesa Aart Arquitectes amb la seva proposta "Naust".[5]

ReferènciesModifica

  1. «Vikingskipshuset på Bygdøy(Enciclopèdia Noruega)».
  2. «Viking Ship Museum(Oslo)». [Consulta: 13 maig 2017].
  3. «Vikingskipshuset». [Consulta: 13 maig 2017]].
  4. «The Viking ships will probably stay at Bygdøy», 13-05-2017.
  5. «Vinnere». [Consulta: 13 maig 2017].

Altres fontsModifica

  • Brøgger, A. W. and Schetelig, H. Osebergfundet (Oslo. 1917)
  • Brøgger A.W. and Shetelig, H. Vikingskipene deres forgjenger og etterfølgere (Oslo. 1950)
  • Christensen, Arne Emil Kongsgårdens håndtverkere, Osebergdronningens grav, vår arkeologiske nasjonalskatt i nytt lys (Oslo. 1992)
  • Ingstad, Anne Stine Hva har tekstilene vært brukt til? Osebergdronningens grav (Oslo. 1992)

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica