Viquipèdia

Museu del Disseny de Barcelona

museu de Barcelona

El Museu del Disseny de Barcelona és un museu inaugurat al desembre de 2014 depenent de l'Institut de Cultura de Barcelona que s'origina a partir de la integració de les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d'Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques. El museu està ubicat a l'edifici del Disseny Hub Barcelona, a la Plaça de les Glòries Catalanes, compartint la seu amb el Foment de les Arts i del Disseny (FAD) i el Barcelona Centre de Disseny (BCD), dues institucions pioneres en la promoció i el desenvolupament del disseny a Catalunya.

Infotaula d'organitzacióMuseu del Disseny de Barcelona

El Museu del Disseny de Barcelona està ubicat a l'Edifici Disseny Hub Barcelona
Dades
Tipusmuseu Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaGabinet de les Arts Gràfiques
Museu de les Arts Decoratives
Museu Tèxtil i d'Indumentària
Museu de Ceràmica (Barcelona) Modifica el valor a Wikidata
Creació2008
Activitat
ÀmbitCentre de disseny
Visitants anuals94.936 (2011)[1]
103.553 (2010)
Governança corporativa
Seu 
DirectoraPilar Vélez
Format per
Museu de les Arts Decoratives
Gabinet de les Arts Gràfiques
Museu Tèxtil i d'Indumentària
Museu de Ceràmica (Barcelona)
Edifici Disseny Hub Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Altres
Transport públicL1 - Estació de Glòries
Lloc webwww.museudeldisseny.cat
Facebook: museudeldisseny Twitter: museudeldisseny Instagram: museudeldisseny Youtube: UCb8tvCnSVqm6zwZeKBoeQOg Modifica el valor a Wikidata

Història Modifica

Orígens (1888) Modifica

Barcelona és una ciutat històricament lligada al disseny des de l'Exposició Universal de Barcelona (1888) i l'aprofitament dels pavellons com a seu dels primers museus d'art de la ciutat a partir del 1891. El 1902 inaugurà el Museu d'Art Decoratiu i Arqueològic a l'edifici de l'antic arsenal de la Ciutadella i el 1903 començà a caminar el Foment de les Arts Decoratives.[2] Durant el segle xx va anar creant-se a la ciutat diverses institucions museístiques relacionades amb el món del disseny. A diferència d'altres museus, d'origen reial i sumptuari, una gran part dels fons d'aquests museus iniciats a Barcelona va ser fruit de donacions de col·leccionistes, empreses, i creadors barcelonins. Actualment tots aquests museus estan en procés de fusió per crear el futur Museu del Disseny de Barcelona.[2]

Museu de les Arts Decoratives (1932) Modifica

Article principal: Museu de les Arts Decoratives

El Museu de les Arts Decoratives, inaugurat l'any 1932 al Palau Reial de Pedralbes, comptava amb una rica i diversa representació de les arts decoratives europees, des de l'edat mitjana fins a la industrialització. Les seves col·leccions estaven formades per un important fons de disseny industrial i d'objectes de les arts decoratives, entre els quals hi havia bacines, carruatges, mobles, paper pintat,[3] rellotges, tocadors,[4] tapissos i vidres.[5][6] La col·lecció del Museu d'Arts decoratives es va anar expandint progressivament. El museu va actuar sovint com a palanca, o com a embrió, d'altres museus locals relacionats amb el disseny, que es van anar creant a la ciutat durant el segle xx.

L'any 1995 el Museu de les Arts Decoratives amplià el seu àmbit temporal amb la incorporació del disseny, convertint-se en el primer i únic museu de tot l'estat en conservar i exhibir disseny industrial espanyol. La seva col·lecció de disseny de producte té una representació nacional molt rellevant, tant pel nombre d'objectes com pels autors representats i en creixement constant.

Gabinet de les Arts Gràfiques (1942) Modifica

Article principal: Gabinet de les Arts Gràfiques

El Gabinet de les Arts Gràfiques es va inaugurar el 1942 al Poble Espanyol. Era un petit museu dedicat al disseny de la comunicació visual. Les col·leccions del Gabinet aplegaven mostres significatives de tipografia (punxons, matrius de gravat, planxes calcogràfiques) i impresos, que anaven des de l'enquadernació al packaging (embalatge) i les etiquetes o els cartells.[7] posteriorment aquest espai va ser tancat i la col·lecció es va conservar a les reserves del Palau Reial de Pedralbes, esperant la seu definitiva de l'edifici DHUB.

Museu de Ceràmica (1966) Modifica

Article principal: Museu de Ceràmica de Barcelona

Fundat el 1966, el Museu de Ceràmica estava ubicat des del 1990 al Palau de Pedralbes. La col·lecció permanent presentava les obres més significatives de ceràmica espanyola que sobresortien per la seva singularitat i valor artístic. Aquest patrimoni ceràmic és fruit de la preservació de les restes arqueològiques i del col·leccionisme de la societat civil. Destaquen les peces medievals del període almohade, les produccions mudèjars d'Aragó, Catalunya i València, la pisa hispano-moresca de Paterna i Manises, les vaixelles i rajoles policromes del Segle d'Or, els exemplars d'època Rococó de l'Alcora i les creacions dels artistes contemporanis.[8]

Museu Tèxtil i d'Indumentària (1982) Modifica

Article principal: Museu Tèxtil i d'Indumentària

El Museu Tèxtil i d'Indumentària es va crear oficialment el 1982, però era també, al seu torn, el resultat de l'amalgamació de tres museus/col·leccions existents prèviament (el Museu Tèxtil de l'Antic Hospital de la Santa Creu, el Museu de les Puntes ubicat al Palau de la Virreina, i el Museu d'Indumentària-Col·lecció Rocamora al Palau del Marquès de Llo).[9] El 1982, els tres Museus referenciats es van unificar en un de sol: el Museu Tèxtil i d'Indumentària.

Aquest nou Museu Tèxtil i d'Indumentària disposava d'un fons amb objectes relacionats amb l'ornamentació del cos humà: vestits, joies, complements i accessoris, i també d'una rica col·lecció tèxtil, des de teixits coptes fins a tèxtils industrials. Destacaven les col·leccions de puntes, brodats, indumentària litúrgica i tapissos.[10] Pel que fa a la col·lecció d'indumentària, el Museu permetia dur a terme un recorregut històric pel teixit, des del segle xvi fins a l'actualitat. Les col·leccions del Museu incloïen teixits coptes, hispanoàrabs, gòtics i renaixentistes, així com brodats, una secció de puntes i els estampats. També cal fer esment de la col·lecció de joieria, integrada per prop de cinc-centes peces elaborades i produïdes a Espanya.[11]

L'any 1993, el Museu Tèxtil i d'Indumentària va inaugurar una nova exposició permanent de la col·lecció històrica de teixits i d'indumentària, i des de l'any 2003 les exposicions que s'hi realitzaren van estar dedicades a propostes relacionades amb la cultura de la moda.

A partir del desembre del 2014, tot aquest patrimoni forma part del Museu del Disseny de Barcelona. El seu legat tèxtil (i de fotografia de moda) es reparteix entre la Col·lecció d'Arts Tèxtils i Indumentària Històrica, i la Col·lecció de Disseny de Moda, amb les joies passant a formar part de la Col·lecció d'Arts Decoratives.[12]

Museu del Disseny de Barcelona (2014) Modifica

 
Durant un temps el Museu es va dir DHUB BCN

A finals del segle XX l'Ajuntament es va plantejar crear un sol centre, un espai integral que permetés que el públic entengués el disseny en la seva consideració més àmplia.[13] Es va decidir construir un espai on ubicar totes les col·leccions i fons patrimonials barcelonins relacionats amb el món del disseny, i es va encarregar a Oriol Bohigas la construcció d'un edifici a la Plaça de les Glòries. En un principi s'havia d'anomenar Museu del Disseny de Barcelona.[14]

Durant uns anys el projecte museístic i l'edifici van tenir el mateix nom, Disseny Hub Barcelona (DHUB). La voluntat del projecte llavors era crear un centre dedicat a promoure la comprensió i el bon ús del món del disseny, actuant a l'hora com a museu, centre i laboratori. El projecte centrava la seva activitat en 4 disciplines del món del disseny: Disseny de l'espai, Disseny del producte, Disseny de la informació i Disseny de la moda. Volia esdevenir un punt de trobada o nucli d'una xarxa formada per persones i institucions vinculades al món del disseny que compartirà informació rellevant relacionada amb el sector. L'objectiu era estimular tant la recerca com l'activitat econòmica vinculada al món del disseny, fent servir per això tant els fons patrimonials propis, com una anàlisi contínua del present del món del disseny. En aquest període el museu es trobava repartit en 2 espais de la ciutat de Barcelona, el DHUB (carrer de Montcada, 12) i el DHUB Museus al Palau Reial de Pedralbes (avinguda Diagonal, 686).

Amb la nova direcció assumida per Pilar Vélez durant el 2012, el projecte va canviar de rumb i es va separar el concepte de l'edifici (Disseny Hub Barcelona) del museu (Museu del Disseny de Barcelona). La nova línia discursiva se centra a generar discurs De les arts decoratives al disseny i les arts aplicades contemporànies. El nou museu s'inaugurà el 13 de desembre de 2014 i comptà amb jornades de portes obertes fins al 31 de gener de 2015.[15][16] El nou museu gaudeix de més de 70.000 objectes decoratius, dissenyats i artístics fruit de la integració de les quatre col·leccions.[2]

Edifici Disseny Hub Barcelona Modifica

Article principal: Disseny Hub Barcelona
 
Edifici DHUB en construcció, gener de 2012
 
Obres d'adaptació de la plaça on es poden veure els dos nivells del futur centre

El Museu del Disseny té la seva definitiva a l'edifici Disseny Hub Barcelona, a la plaça de les Glòries Catalanes. Es tracta d'un edifici dissenyat per l'equip MBM arquitectes, format per Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Oriol Capdevila i Francesc Gual.[17] L'edifici es va començar a construir el juliol de 2009, quan el llavors conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras i el llavors alcalde Jordi Hereu van posar-hi la primera pedra.[18] El museu es va inaugurar oficialment el 14 de desembre del 2014.[19][20][21][22] L'edifici té dues parts: una de subterrània, que aprofita el canvi de nivell provocat per la remodelació de la plaça, i una altra que emergeix sobre el nivell del carrer, amb una forma de paral·lelepípede.

Edificació inferior Modifica

S'hi ubicaran, en dues plantes i una entreplanta, les activitats més denses, com la sala principal d'exposicions, les reserves, la investigació i l'ensenyament, els serveis de gran concurrència, etc. La il·luminació natural i la relació amb l'exterior, malgrat ser un soterrani, s'aconseguirà amb el fossar produït per la diferència de nivells, reforçat amb la làmina d'aigua reflectora, una mena de pati anglès de grans dimensions. Aquesta il·luminació es reforçarà amb sis lluernes que emergiran a l'espai públic i que es podran utilitzar com a aparadors dels continguts i les activitats del Centre. Alhora, la coberta de la planta subterrània és un espai públic, que està atapeïda amb una catifa verda feta amb elements naturals o artificials que garanteixen la sostenibilitat i el fàcil manteniment. Així mateix, s'hi instal·la un llac que serveix per relacionar els diversos nivells de l'edifici. A l'exterior, dins de la superfície d'aigua hi ha també una obra de l'artista Madola dedicada a Trinidad Sánchez-Pacheco, directora de l'antic Museu de la Ceràmica a Barcelona.[23] La nova seu obrí les portes el 2014, després d'un procés de trasllat.[24]

Edificació superior Modifica

D'acord amb la planificació, ocuparà la mínima superfície en planta per no reduir l'espai d'ús públic. Es perllongarà en voladís cap a la plaça, permetent així l'edificabilitat prevista. Al conjunt dels dos cossos que compondran el centre s'hi entrarà a través d'un únic vestíbul amb doble accés: a nivell +7 m., des del carrer Àvila, i a nivell +14,5 m., des de la plaça. Aquest vestíbul serà una mena de carrer o plaça pública –o semi pública– gairebé de pas obligat per relacionar la plaça de les Glòries, el Poblenou i l'estació de metro i el possible intercanviador. Des d'aquesta plaça semipública s'arribarà a tots els serveis situats als soterranis i, per un sistema d'escales, escales mecàniques i ascensors, a tots els pisos superiors, de dimensions i característiques diverses, formant, però, una unitat continua fins a arribar a la sala de conferències. L'exterior de l'edifici utilitza només dos materials: les plaques de metall (zenc o alumini) i el vidre, de manera que, en conjunt, tindrà un aspecte industrial amb reflexos metàl·lics.

Sostenibilitat Modifica

L'edifici Disseny Hub Barcelona preveu un alt grau de qualitat ambiental, de sostenibilitat i de suficiència energètica. L'edifici posseeix la màxima qualificació possible de sostenibilitat (classificació A). [25] Es poden indicar els capítols més importants: sostenibilitat passiva (materials i estructura de les façanes massisses i del finestram, emmagatzematge i tractament de residus, sistemes preindustrialitzats, proteccions solars i aïllaments, etc., dins dels criteris del Distintiu de Garantia de Qualitat ambiental de la Generalitat i l'Etiqueta Ecològica de la UE), sanejament (xarxa separativa per reutilitzar l'aigua pluvial), fontaneria (control de consums mínims i regulació de fluxos, captadors solars per a producció d'aigua calenta per a un mínim del 70%), climatització (plantes refredadores d'alt rendiment condensades per aire, baix nivell de soroll i proteccions acústiques, recuperació de calor a les plantes refredadores, calderes de gas natural, refredament gratuït quan ho permetin les condicions exteriors, recuperació de calor latent en l'extracció d'aire), electricitat (baix consum, detectors de presència, provadors temporitzats, panells fotovoltaics per aprofitament directe de l'energia solar),[26] gestió centralitzada de totes les instal·lacions.[27]

Altres seus Modifica

Habitatge 1/11 de la Casa Bloc Modifica

 
Casa Bloc
Article principal: Casa Bloc

L'Habitatge 1/11 de la Casa Bloc (1932-1939) és un pis-museu gestionat pel Disseny Hub Barcelona. En el seu interior es pot visitar l'estructura i l'aspecte original dels pisos d'aquest conjunt arquitectònic, un referent de l'arquitectura d'habitatges per a obrers de l'època de la II República Espanyola. L'obertura d'aquest espai com a pis-museu és un reconeixement al treball de Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana i la innovació que van suposar els seus plantejaments als anys 30. El pis-museu de la Casa Bloc, l'Habitatge 1/11, es troba obert a tots els públics, amb un règim de visites guiades prèvia reserva, des del mes de març de 2012. És un dúplex que mesura 60 m² i està situat al bloc 2, planta 1, porta 11, del conjunt arquitectònic de la Casa Bloc. La distribució interna és molt senzilla i diferencia clarament la part de dia de la de nit.[28]

Els arquitectes catalans de l'època de la II República, reunits al voltant del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC), van apostar per un urbanisme que proposava una altra manera de viure: més justa, compromesa amb la convivència i defensora de la identitat col·lectiva. La Casa Bloc havia de ser un primer pas per dignificar l'habitatge obrer. El resultat de la Guerra Civil, però, va truncar el projecte i va acabar amb l'autenticitat de la seva idea.[29]

Centre de Documentació Modifica

El Centre de Documentació del Museu del Disseny és un espai de consulta i recerca especialitzat en arts decoratives i disseny (gràfic, industrial, tèxtil, d'espais, de moda i de serveis). Té per objectiu reunir i preservar informació i documentació relacionada amb totes aquestes matèries, difondre-la i posar-la al servei de professionals i investigadors, amb la voluntat d'oferir un suport a l'estudi, la investigació, creació, reflexió, processos d'innovació i crítica especialitzada.[30] Té el seu origen en les biblioteques del Museu Tèxtil i d'Indumentària, Museu de les Arts Decoratives, Museu de Ceràmica i el Gabinet de les Arts Gràfiques. Al llarg de la seva història ha estat objecte d'importants donacions de persones i institucions com la biblioteca del Foment de les Arts i el Disseny (FAD), del Barcelona Centre de Disseny (BCD), l'Associació de Directors d'Art i Dissenyadors Gràfics (ADG FAD), l'Associació de Dissenyadors Industrials (ADI FAD), etc. El centre disposa d'una sala de consulta amb més de 60 punts de lectura. Es va inaugurar en la seu del Museu del Disseny de Barcelona l'abril de 2014.[31]

Fons bibliogràfics Modifica

El fons bibliogràfic inicial del Centre de Documentació el formen més de 20.000 documents, publicats entre el segle xvi i l'actualitat. 1.600 d'ells són anteriors a 1950. El seu origen són les antigues biblioteques del Museu Tèxtil i d'Indumentària, el Museu de Ceràmica i el Museu d'Arts Decoratives de Barcelona, així com les del Gabinet de les Arts Gràfiques de Barcelona i del BCD (Barcelona Centre de Disseny).

Destaca especialment, per la seva singularitat i excel·lent estat de conservació, el fons bibliogràfic antic del Museu Tèxtil i d'Indumentària, procedent en la seva major part de dues grans donacions: El llegat de Carmen Gil, Comtessa de Vilardaga, i la donació de Manuel Rocamora i Vidal.[32]

La major part dels fons bibliogràfics es troben a la sala de consulta i són de lliure accés. Els documents més valuosos, els més antics i els menys consultats estan ubicats en un dipòsit dins del mateix edifici del Museu.

El centre compta amb més de 100 subscripcions de revistes especialitzades i una destacada hemeroteca històrica.[33]

Fons Documentals Modifica

Un dels principals objectius del centre és recopilar fons documentals de professionals, institucions i empreses, que puguin aportar documentació original sobre els objectes que formen part de les col·leccions del museu, així com el seu context i els seus processos de creació, difusió, venda i ús.[34]

Alguns dels fons documentals que es conserven són:

 
Reserva de documents dins del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona
  • Fons ADI FAD. Recull el fons de l'Associació de Dissenyadors Industrials del Foment de les Arts Decoratives (ADI FAD) (1957- 2007). L'arxiu conté documentació generada per l'associació en les seves activitats diàries, tant en la seva part de gestió com de l'explotació. Inclou documentació relacionada amb la seva administració (actes fundacionals, assemblees, socis, memòries, participació en entitats de caràcter internacional, etc.), gestió de la informació (arxius, sistema informàtic, etc.), relacions externes (actes públics, relacions amb altres entitats públiques i privades, etc.), gestió dels recursos humans, gestió dels recursos financers, gestió del patrimoni (béns mobles i immobles), assumptes jurídics, promoció del disseny industrial (exposicions, conferències, publicacions, etc.) i serveis als associats (llistes distribució, borsa de treball, butlletins, etc.).[35]
  • Fons Rigalt, Granell i Cía. Comprèn la documentació procedent del taller de vitralls Rigalt, Granell & Cia. La documentació testimonia el treball d'aquest taller centenari que va estar en funcionament des de l'any 1890 fins al 1984. Es tracta d'un arxiu amb documentació molt diversa sobre la part artística i tècnica d'aquest taller, importantíssim del període modernista amb treballs per al Palau de la Música Catalana, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Sant Pau o la Casa Lleó Morera, entre molts altres. L'empresa va treballar amb arquitectes com Lluís Domènech i Montaner, Lluís Muncunill, Josep Puig i Cadafalch o Geroni Granell. La documentació testimonia el treball d'aquest taller centenari que va estar en funcionament des de l'any 1890 fins al 1984, passant per diferents raons socials i canvis en la composició dels socis fundadors, encara que sempre va estar en mans de la família Granell. En aquest arxiu es troben documents comptables, dibuixos, esbossos, inventaris, catàlegs publicitaris i fotografies provinents del taller de vitralls. El nombre de documents més elevat que s'ha conservat és el d'esbossos, al voltant d'uns cincs cents, entre dibuixos de vitralls i vidres a l'àcid. Gràcies a aquests dibuixos es pot fer avui un recorregut per les tendències artístiques dels darrers cent anys en el camp dels vitralls artístics. Hi ha dibuixos d'estil premodernista, modernista, noucentista, art decò… fins a les tendències abstractes pròpies dels anys 80. La donació inclou un total d'unes 3.000 peces entre gravats (de diferents països), làmines de temàtica diversa, fulletons d'empresa, repertoris (entre els quals destaquen Les Vitraux de Paris (c. 1900), Aus der Deutschen Glasmalerei de Berlin (1901) o Religiöse Malerein für Kirchedekoration de Viena (1907), fotografies de l'empresa i, sobretot, carpetes amb dibuixos i esbossos originals.[36]
  • Fons Montaner y Simón. Recull dels llibres de comptes procedents de l'activitat de l'editorial catalana Montaner y Simón, i que descriuen el període comprès entre els anys 1868 i 1934.[37]

Referències Modifica

  1. ↑ Turisme de Barcelona: Estadístiques de Turisme a Barcelona i Província[Enllaç no actiu] Barcelona, maig 2012
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Vélez, Pilar «Un nou museu de la ciutat». Serra d'Or, 660, desembre 2014, pàg. 39-55. Arxivat de l'original el 21 de setembre 2016 [Consulta: 2 desembre 2014].
  3. ↑ «Papers pintats al DHUB». Arxivat de l'original el 2012-05-15. [Consulta: 14 abril 2012].
  4. ↑ «Tocadors. Col·lecció del Museu de les Arts Decoratives». Arxivat de l'original el 2012-05-15. [Consulta: 14 abril 2012].
  5. ↑ «Museu de les Arts Decoratives». Arxivat de l'original el 2012-04-21. [Consulta: 14 abril 2012].
  6. ↑ «Col·lecció del MADB». Arxivat de l'original el 2012-11-27. [Consulta: 14 abril 2012].
  7. ↑ «Cartells. Col·lecció del Gabinet de les Arts Gràfiques». Arxivat de l'original el 2012-05-15. [Consulta: 14 abril 2012].
  8. ↑ «Web oficial del museu». Arxivat de l'original el 2012-06-11. [Consulta: 14 maig 2021].
  9. ↑ Acta de donació - Expedient 3408 - Ajuntament de Barcelona (Negociado de Patrimonio)
  10. ↑ «Imatges de moda. Galeria d'estudi». Arxivat de l'original el 2012-05-15. [Consulta: 14 abril 2012].
  11. ↑ «Col·lecció de joies del DHUB». Arxivat de l'original el 2012-05-15. [Consulta: 14 abril 2012].
  12. ↑ Museu del Disseny de Barcelona - Col·leccions del museu. Accedit el 10 de febrer del 2015.
  13. ↑ Arias, Beatriz «Un espai per conèixer el disseny». Diari Ara, 23-03-2011 [Consulta: 27 març 2011].
  14. ↑ La Vanguardia:[Enllaç no actiu] El Museu del Disseny ocuparà un edifici singular.
  15. ↑ «Del minipimer a la ceràmica de Picasso: obren les quatre exposicions del Museu del Disseny». Ara.cat, 10-12-2014. [Consulta: 10 desembre 2014].
  16. ↑ «El Museu del Disseny obre diumenge amb més de 70.000 peces d'exposició». 324.cat, 10-12-2014. [Consulta: 10 desembre 2014].
  17. ↑ Van ser els guanyadors d'un concurs públic organitzat per l'Ajuntament de Barcelona el 2001.
  18. ↑ «Disseny Hub Barcelona». Bonart [Girona], núm. 118, agost 2009, p. 28. ISSN: 1885-4389.
  19. ↑ "", El Punt / Avui, 16 de gener del 2015. Accedit el 10 de febrer del 2015.
  20. ↑ "S'inaugura el nou Museu del Disseny de Barcelona", Barcelona Televisió, notícies, 13 de desembre del 2014. Accedit el 10 de febrer del 2015.
  21. ↑ "Xavier Trias: Barcelona per fi té el Museu del Disseny que es mereix", 'l'Ara, 13 de desembre del 2014. Accedit el 10 de febrer del 2015.
  22. ↑ "Barcelona estrena el Museu del Disseny aquest cap de setmana", El País, secció Cultura, 12 de desembre del 2014. Accedit el 10 de febrer del 2015.
  23. ↑ «Instalación cerámica de Madola en el HUB de Barcelona» (en castellà). Infocerámica, 20-01-2014. [Consulta: 8 agost 2016].
  24. ↑ «El Museu del Disseny abre sus puertas el domingo con entrada gratuita hasta el 31 de enero» (en castellà). La Vanguardia, 10-12-2014. [Consulta: 6 març 2016].
  25. ↑ El certificat ha estat emès per ICAEN. Institut Català d'Energia, segons l'establert en el Reial decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s'aprova el procediment bàsic per a la certificació d'eficiència energètica d'edificis de nova construcció, l'obtenció del certificat d'eficiència energètica atorga el dret d'utilització de l'etiqueta d'eficiència energètica durant el seu període de validesa, que en el cas de l'edifici del DHUB a Glòries romandrà fins a juny de 2022.
  26. ↑ «Inici-Com generar energia?- Generació d'energia renovable en edificis i espais municipals - Mapa de generació d'energia fotovoltaica». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 27 juny 2020]. «Museu del Disseny: 150 Potència (kWp) ; 67.500 Estalvi Emissions (gCO2eq); 82 En nombre de llars; 187.500 Energia (kWh)»
  27. ↑ MBM Arquitectes. Memòria descriptiva del projecte 2001
  28. ↑ «Disseny Hub Barcelona: inauguració de pis-museu a la Casa Bloc». Ajuntament de Barcelona, 22-12-2011. [Consulta: 28 gener 2012].
  29. ↑ «Casa Bloc». Arxivat de l'original el 2012-04-14. [Consulta: 14 abril 2012].
  30. ↑ «Qui som». Museu del Disseny de Barcelona. [Consulta: 5 febrer 2020].
  31. ↑ «El Museo del Diseño de Barcelona abre al público su centro de documentación». La Vanguardia.
  32. ↑ Montmany, Antònia; Coso, Teresa. Repertori de catàlegs s'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 230. ISBN 8472836614. 
  33. ↑ «Llista de revistes especialitzades que es reben de forma regular al Museu del Disseny». Arxivat de l'original el 2012-05-19. [Consulta: 13 abril 2012].
  34. ↑ «Museu del Disseny de Barcelona. Arxius». Museu del Disseny de Barcelona. [Consulta: 5 febrer 2020].
  35. ↑ «Fons ADI-FAD». Museu del Disseny de Barcelona. [Consulta: 5 febrer 2020].
  36. ↑ «Rigalt, Granell i Cía». Museu del Disseny de Barcelona. [Consulta: 5 febrer 2020].
  37. ↑ «Fons Editorial Montaner y Simón». Museu del Disseny de Barcelona. [Consulta: 5 febrer 2020].

Bibliografia Modifica

Vegeu també Modifica

Enllaços externs Modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu del Disseny de Barcelona


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Museu_del_Disseny_de_Barcelona&oldid=32419736»