Obre el menú principal

Mutàrrif ibn Mussa —en àrab مطرف بن موسى, Mutarrif ibn Mūsà— (? - Pamplona, 799) fou l'últim valí de Pamplona (789?-799) fins a la revolta que posà fi a la dominació musulmana.

Infotaula de personaMutàrrif ibn Mussa ibn Fortun
Biografia
Mort 799
Pamplona
Activitat
Ocupació Lord
Família
Família Banu Qassi
Pare Mussa ibn Fortun
Germans Mussa ibn Mussa ibn Fortun i Ènnec I de Pamplona
Parents comte Cassi (besavis paterns)
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Antecedents familiarsModifica

Pertanyent a la família muladina dels Banu Qassi, el seu nom complet era Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun ibn Qassi ibn Fortun —en àrab مطرف بن موسى بن فرتون بن قاسي بن فرتون, Mutarrif ibn Mūsà ibn Furtūn ibn Qāsī ibn Furtūn—. El seu pare era el valí Mussa I de Saraqusta, descendent tant del profeta Mahoma[1] com de Egilona, vídua de l'últim rei visigot Roderic, i la seva mare fou la dama cristiana Ònnega, mare d'Ènnec Aritza de Pamplona. D'aquesta manera l'últím valí musulmà de Pamplona i el primer rei cristià de Pamplona eren germans uterins.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Fortunius comes Borja
 
 
 
 
 
 
 
8. Casius Fortunius
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. ?
 
 
 
 
 
 
 
4. Fortun ibn Qassi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Mussa ibn Fortun
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Mussa ibn Nussayr
 
 
 
 
 
 
 
10. Abd-al-Aziz ibn Mussa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Umm bint Marwan ibn al-Hàkam[2]
 
 
 
 
 
 
 
5. Àïxa bint Abd-al-Aziz
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Fortunius comes Borja ?
 
 
 
 
 
 
 
11. Egilona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. ?
 
 
 
 
 
 
 
1. Mutàrrif de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Ònnega d'Aritza
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

BiografiaModifica

Sembla que fou nomenat valí de Pamplona poc després de l'ajuda del seu pare Mussa I a l'emir de Còrdova Hixam I el 789. El mateix 798 Guillem de Tolosa, que coordinava les operacions per conquerir al-Tagr al-Ala en nom de Lluís el Pietós, convocà la Dieta de Tolosa a la qual assistiren ambaixadors d'Alfons II d'Astúries i Bahlul Ibn Marzuq,[3] Arran d'aquesta reunió, el 799, el rei dels francs Carlemany organitza un complot i recolza una revolta cristiana contra els musulmans que aconsegueix assassinar el valí Mutàrrif i donar el control de Pamplona a Balaixk al-Jalaixqí, de la família dels Velasc, pro-carolingi. No obstant això, vers el 810 el fill d'Ènnec Ximenes (i per tant fillastre de Mussa ibn Fortun i germà de mare de Mutàrrif), Ènnec Aritza, fou aclamat com a primer rei cristià de Pamplona.


Precedit per:
?
Valí de Pamplona
789? - 799
Succeït per:
Balaixk al-Jalaixqí de la família Velasc

ReferènciesModifica

  1. Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun era net de Àïxa bint Abd-al-Aziz que a la vegada era néta de Umm bint Marwan ibn al-Hàkam que era filla del califa Marwan I i de Àïxa bint Uthman ibn Affan, filla Ruqayya bint Muhàmmad, filla de Mahoma i de Khadija bint Khuwàylid, la primera muller.
  2. (anglès) Umm bint Marwan Princess of DAMASCUS, consultat 12 de setembre de 2016.
  3. (castellà) Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y media. Ediciones Rialp, p.186. ISBN 978-84-321-1882-1. 

BibliografiaModifica