Mute (pel·lícula)

Mute és una pel·lícula britànico-alemanya de ciència-ficció dirigida per Duncan Jones, estrenada el 2018.

Infotaula de pel·lículaMute
Fitxa
DireccióDuncan Jones
Protagonistes
ProduccióTrevor Beattie
Trudie Styler
Collin Creighton
Stuart Fenegan
Pauline Fischer
Christoph Fisser
Bill Johnson
Henning Molfenter
Ted Sarandos
Charles J.D. Schlissel
Jim Seibel
Charlie Woebcken
Dissenyador de produccióGavin Bocquet
GuióMichael Robert Johnson
Duncan Jones
MúsicaClint Mansell
FotografiaGary Shaw
ProductoraLiberty Films UK
Studio Babelsberg (coproducció)
DistribuïdorNetflix
Dades i xifres
País d'origenRegne_Unit
Alemanya
Estrena2018
Durada126 min
Idioma originalanglès
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereThriller Ciència-ficció

Lloc webliberty-films.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1464763 Filmaffinity: 631576 Allocine: 169945 Rottentomatoes: m/mute Allmovie: v674965 TCM: 2114430 Metacritic: movie/mute
Twitter: mute Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Ens situam en el Berlin del futur. Leo Beiler (Skarsgård), un barman mut, té una única raó per viure aquí, i ella ha desaparegut.[1]

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

La pel·lícula ha estat descrita per Jones com una "seqüela espiritual" de la seva pel·lícula Moon, fortament inspirada en la pel·lícula de Ridley Scott, Blade Runner (1982). Ha rebut crítiques negatives i comparacions amb Blade Runner desfavorables per part de molts crítics. Durant el desenvolupament de la pel·lícula, Jones havia expressat el seu desig de que Sam Rockwell reprengués el seu paper de Moon en una mena de cameo que servís d'epíleg per al personatge i que la pel·lícula seria el segon lliurament en una trilogia que consisteix en Moon, Mute i encara per anunciar-se la tercera pel·lícula.

MúsicaModifica

Clint Mansell va compondre la partitura de la pel·lícula. En una sèrie de publicacions d'Instagram titulades ‘Mute & Me’, va citar la cultura del Berlín del segle XX com una influència important, afirmant que "Berlín ha estat, i continua sent, un bressol cultural del nostre temps". Mansell es va influenciar de múltiples formes de la cultura berlinesa, incloent "poetes i artistes, músics i filòsofs, somiadors i borratxos, amants i perduts i solitaris, salvatges, bells i maleïts". Durant la investigació de fons per a la pel·lícula, Mansell va afirmar haver-se inspirat en obres de l'expressionisme alemany com ara Metropolis, el drama ‘M’, així com en obres de cinema clàssic i contemporani com In a Lonely Place, Cape Fear, Chinatown, Brick, i la Blood Simple.

Mansell també va mirar els treballs de cineastes de cinema nou alemany com Werner Herzog, Rainer Werner Fassbinder i Wim Wenders i el grup de krautrock Popul Vuh (grup musical) i les seves col·laboracions amb Herzog. Mansell va citar la trilogia d'àlbums Berlin de David Bowie com una influència important en la representació de la cultura berlinesa, juntament amb altres àlbums produïts per Brian Eno.

CríticaModifica

  • "Encara que no es pot negar que és enlluernador en l'apartat visual, aquest efectista noir futurista de Duncan Jones no té gens interessant que dir." [2]
  • "Una versió de 'Blade Runner' catastròficament mal concebuda amb una actuació tremendament insulsa d'Alexander Skårsgard (…) Puntuació: ★ (sobre 5)" [3]
  • "Diu menys del que vol dir (...) L'atmosfera ombrívola i bella aclapara a les seves idees sobre l'amor, la paternitat, el crim i el càstig. La història no acaba de funcionar com a conjunt" [4]

ReferènciesModifica

  1. «Chipping Away at the Huge Block of Netflix Originals» (en anglès). The New York Times.
  2. Debruge, Peter «Film Review: ‘Mute’» (en anglès). Variety, 23-02-2018.
  3. Bramesco, Charles. «Mute review – Duncan Jones's sci-fi thriller is a Netflix disaster» (en anglès), 23-02-2018. [Consulta: 10 octubre 2018].
  4. «'Mute': Film Review» (en anglès). The Hollywood Reporter.

Enllaços externsModifica