Mycena pura és una espècie de bolet tòxic pertanyent a l'ordre dels agaricals.[4]

Infotaula d'ésser viuMycena pura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaMycenaceae
GènereMycena
EspècieMycena pura Modifica el valor a Wikidata
(Pers.) P. Kumm. 1871[1][2]
Nomenclatura
BasiònimAgaricus purus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Agaricus ianthinus Fr. 1821
  • Agaricus pseudopurus Cooke 1882
  • Agaricus purpureus Bolton 1788
  • Agaricus purus Pers. 1794
  • Agaricus purus purpureus (Bolton) Pers. 1801
  • Agaricus purus var. purpureus Pers. 1801
  • Gymnopus purus (Pers.) Gray 1821
  • Gymnopus purus purpureus (Bolton) Gray 1821
  • Gymnopus purus var. purpureus (Pers.) Gray 1821
  • Gymnopus purus var. purus (Pers.) Gray 1821
  • Mycena ianthina (Fr.) P. Kumm. 1871
  • Mycena pseudopura (Cooke) Sacc. 1887
  • Mycena pura f. alba (Gillet) Arnolds 1982
  • Mycena pura var. alba Gillet 1876
  • Mycena pura var. carnea Rea 1922
  • Mycena pura f. ianthina (Gillet) Maas Geest. 1989
  • Mycena pura var. ianthina Gillet 1876
  • Mycena pura f. lutea (Gillet) Arnolds 1982
  • Mycena pura var. lutea Gillet 1876
  • Mycena pura f. multicolor (Bres.) Kühner
  • Mycena pura var. multicolor Bres. 1892
  • Mycena pura var. pura (Pers.) P. Kumm. 1871
  • Mycena pura f. purpurea (Gillet) Maas Geest. 1989
  • Mycena pura var. purpurea Gillet 1876
  • Mycena pura f. roseoviolacea (Gillet) Maas Geest. 1989
  • Mycena pura var. roseoviolacea Gillet 1874
  • Mycena pura f. violacea (Gillet) Maas Geest. 1989
  • Mycena pura var. violacea Gillet 1876
  • Poromycena pseudopura (Cooke) Singer 1945
  • Prunulus purus (Pers.) Murrill 1916[3]
Exemplar fotografiat a Commanster (Bèlgica).

Descripció modifica

  • El barret fa 1,5-5 cm de diàmetre, de coloració molt variable, en general amb tonalitats violàcies, però també rosades o blanquinoses; marge amb evidents estries translúcides.
  • Làmines blanquinoses o amb alguns dels colors del barret, distants, gruixudes, estretament adnates.
  • Peu generalment del mateix color que el barret, llis i glabre.
  • Olor i sabor rafanoide o de patata crua.
  • L'esporada és de color blanc, amiloide.
  • Espores el·lipsoïdals, les quals fan 6-8 x 3-4 micròmetres.[5][6][7][8][9]

Hàbitat modifica

Boscos de coníferes i planifolis, sobre el sòl. És freqüent i fructifica entre el juliol i l'octubre.[5]

Distribució geogràfica modifica

Es troba a Europa i Nord-amèrica.[10][11][12]

Confusions amb altres espècies modifica

Actualment, Mycena pura està dividida en diverses espècies: Mycena rosea és una forma gran i de color rosa, la qual es troba als boscos de planifolis. Mycena diosma fa olor de flors. Mycena pearsoniana és més petita, té làmines lleugerament decurrents i l'esporada no és amiloide. Un bolet molt interessant i força rar és Mycena pelianthina, el qual es diferencia clarament de les espècies del grup pura pel color bru negrós de les arestes de les làmines a causa de la presència de queilocistidis d'aquest color.[5][8]

Efecte tòxic modifica

El seu consum provoca emmetzinaments psicotròpics i trastorns digestius, psíquics i nerviosos. També és conegut per bioacumular bor.[13] A més, Mycena rosea conté muscarina.[5][7][6]

Galeria modifica

Referències modifica

  1. uBio (anglès)
  2. Kummer, P., 1871. Der Führer in die Pilzkunde: 107.
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. Kirk, P.M.; Cannon, P.F.; Minter, D.W.; Stalpers J.A., 2008. Dictionary of the Fungi (10ª edició). Wallingford: CABI. pp. 12-13. ISBN 0-85199-826-7
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Gerhardt, Ewald; Vila, Jordi; i Llimona, Xavier, 2000: Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Manual d'identificació. Ediciones Omega, S.A, Barcelona. Pàg. 510. ISBN 84-282-1121-3
  6. 6,0 6,1 La Chiussa, L. «Setas venenosas». El gran libro de las setas de España y Europa. Editorial De Vecchi S.A.U. Pp. 228. ISBN 84-315-2967-9
  7. 7,0 7,1 www.asturnatura.com (castellà)
  8. 8,0 8,1 MushroomExpert (anglès)
  9. The Fungi of California (anglès)
  10. Smith, A.H., 1947. North American Species of Mycena. University of Michigan Press: Ann Arbor, Michigan. 521 p.
  11. GBIF (anglès)
  12. RogersMushrooms Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  13. Vetter Y., 1995. "Boron content of edible mushrooms of Hungary". Zeitschrift fur Lebensmittel-Untersuchung und Forschung 201 (6): 524–27.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica