Néstor Mesta Chaires

cantant d'òpera mexicà

Néstor Mesta Chaires (Veracruz, 26 de febrer de 1908Mèxic D.F., 29 de juny de 1971) fou un tenor mexicà.

Infotaula de personaNéstor Mesta Chaires
Biografia
Naixement(es) Néstor Mesta Cháyres Modifica el valor a Wikidata
26 febrer 1908 Modifica el valor a Wikidata
Ciudad Lerdo (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juny 1971 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEl Gitano de México Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
Activitat1929 Modifica el valor a Wikidata –
GènereÒpera i bolero Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficVictor Talking Machine Company Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0149736 Musicbrainz: 99b9b123-20ea-4687-bb48-28533e7f4dc8 Allmusic: mn0001608998 Modifica el valor a Wikidata

S'inicià en el mitjà artístic de la capital mexicana el 1929, interpretant cançons de Jorge del Moral i Agustín Lara. Fou en la l'emissora de ràdio X.E.B. on Mesta assolí els seus primers èxits d'audiència, actuant en aquella durant quatre anys. Passà a formar part, després l'elenc d'artistes de la X.E.W. a finals dels anys trenta inicià una de les seves primeres gires internacionals pels Estats Units.

La seva primera actuació a Nova York, acompanyat per l'orquestra d'André Kostelanetz, li obrí un camí a una posterior intervenció, aquesta vegada amb l'acompanyament de l'Orquestra de Filadèlfia. Gires per Canadà i Europa augmentaren el seu prestigi. A Madrid interpretà les Siete Canciones de de Falla. En Carnegie Hall, de Nova York, va saber dar a les seves interpretacions la notorietat de cantants com Juan Arvizu, Luis G. Roldán, Ortiz Tirado, etc. contemporanis seus en popularitat i prestigi.

La celebritat aconseguida per les seves interpretacions de Murcia, Toledo, Granada i Clavel sevillano, li valgueren el qualificatiu de <El Gitano de México>, celebritat referendada per una de les seves creacions més difoses els anys quaranta: Suite Española, del compositor i pianista Agustín Lara.

BibliografiaModifica