Núria Amat i Noguera

bibliotecària i escriptora catalana
No s'ha de confondre amb Núria Amat Garcia.

Núria Amat i Noguera (Barcelona, 1950) és una escriptora catalana en llengua castellana i catalana. És bibliotecària, llicenciada en Filologia hispànica per la Universitat de Barcelona i doctora en Ciències de la informació. Ha estat professora de l'Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona.[1]

Infotaula de personaNúria Amat i Noguera
Núria Amat PICT2712.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Nuria Amat Noguera Modifica el valor a Wikidata
1950 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNarració, poesia, assaig i periodisme d'opinió Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParellaJordi Garcés i Brusés Modifica el valor a Wikidata
GermansFrederic Amat i Noguera Modifica el valor a Wikidata
ParentsJosep Espasa i Anguera (besavi)
Gay Mercader (cosí germà) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webnuriaamat.com Modifica el valor a Wikidata

Ha viscut llargues temporades a Colòmbia, Mèxic, Berlín, París i als Estats Units. Com a escriptora ha combinat gèneres com novel·la, assaig, poesia, conte o teatre. També col·labora regularment amb diversos mitjans de premsa.

La major part de la seva producció literària és en castellà, en què destaquen obres com Narciso y armonía, Todos somos Kafka, Viajar es muy difícil i El país del alma. Amb la novel·la Reina de América guanyà el Premi Ciutat de Barcelona l'any 2002. En català ha escrit l'obra de teatre Pat's Room (1997) i la novel·la Amor i guerra, premiada amb el Ramon Llull l'any 2011.[2]

ControvèrsiesModifica

Núria Amat ha estat crítica amb la política lingüística a Catalunya. Es va adherir al manifest del Foro Babel i va criticar l'Institut Ramon Llull pel desistiment a convidar també escriptors en castellà que resideixen a Catalunya a la Fira del Llibre de Frankfurt l'any 2007.[3] En un article a El País i en una entrevista a TV3 va arribar a comparar la política lingüística de Catalunya amb la dels nazis.[3] Posteriorment ha anat matisant les declaracions, assegurant que la Fira de Frankfurt va ser un èxit, acceptant que la immersió lingüística és positiva i animant a altres escriptors que vulguin fer el pas de canviar de llengua.[4][5]

El 2002, l'escriptora va ser condemnada per plagi de diversos autors, sense citar-los, en l'obra La documentación y sus tecnologías, publicada per l'editorial Pirámide,[6] que va haver d'ésser retirada del mercat.

ObresModifica

NarrativaModifica

  • Narciso y Armonía, 1982
  • El ladrón de libros, 1988
  • Amor Breve, 1990
  • Monstruos, 1991
  • Todos somos Kafka, 1993
  • Viajar es muy difícil, 1995
  • La intimidad, 1997
  • El país del alma, 1999
  • El siglo de las mujeres, 2000
  • Reina de América, 2001
  • Deja que la vida llueva sobre mí, 2007
  • Amor i guerra, 2011

PoesiaModifica

  • Pan de boda, 1979
  • Amor infiel, 2004
  • Poemas impuros, 2008

AssaigModifica

  • De la información al saber, 1990
  • El libro mudo, 1994
  • Letra herida, 1998
  • Juan Rulfo, 2003

TeatreModifica

  • Pat's Room, estrena a la Sala Beckett de Barcelona, 1997

PremisModifica

ReferènciesModifica

  1. Biografia a Escritoras.com (castellà)
  2. «Núria Amat guanya el Premi Ramon Llull 2011». El món, 08-09-2015. [Consulta: 19 març 2021].
  3. 3,0 3,1 Alós, Ernest. «Nuria Amat guanya el Premi Ramon Llull amb una novel·la sobre l'assassí de Trotsky». El Periódico de Catalunya, 03-02-2011. [Consulta: 15 març 2011].
  4. «El premi literari més ben dotat del país, per una furibunda anticatalana». Directe!cat, 04-02-2011 [Consulta: 22 febrer 2012].
  5. «Núria Amat guanya el Premi Ramon Llull amb la seva primera novel·la escrita en català». VilaWeb, 03-02-2011 [Consulta: 22 febrer 2012].
  6. Baiget, Tomàs. «Caso Núria Amat: Sentencia sobre vulneración de derechos de autor». Baiget.blogspot.fr, 18-02-2015. Arxivat de l'original el 2014-09-03. [Consulta: 9 febrer 2014].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Núria Amat i Noguera