Núria Cadenes i Alabèrnia

escriptora, activista i política catalana
(S'ha redirigit des de: Núria Cadenes)

Núria Cadenes i Alabèrnia (Barcelona, 18 de febrer de 1970) és una periodista, escriptora i activista independentista catalana.

Infotaula de personaNúria Cadenes i Alabèrnia

2018 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 febrer 1970 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Solidaritat Catalana per la Independència
26 gener 2013 – 5 març 2016
← Antoni Strubell i TruetaSupressió del càrrec → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, política, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitSolidaritat Catalana per la Independència
Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català
13 juliol 2016Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 Modifica el valor a Wikidata
Família
MareTeresa Alabèrnia i Domènech Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webnuriacadenes.cat Modifica el valor a Wikidata
Twitter: Ncadenes Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascuda el 18 de febrer de 1970 al bari del Turó de la Peira, Núria Cadenes és filla de Teresa Alabèrnia i Domènech i de Josep Maria Cadenes. La família materna és oriünda de Meranges, Ger i Palamós. Durant la seua joventut estudià a l'Escola Heura, de caràcter laic i catalanista. Posteriorment participà en el moviment estudiantil català de finals de la dècada del 1980 i va ser fundadora de l'organització juvenil independentista Maulets.[1]

Empresonament modifica

El matí del 9 de setembre de 1988, quan tenia 18 anys, fou detinguda a Barcelona als voltants de la Residència d'Oficials de Barcelona en companyia de tres persones més per la seua presumpta participació en un atemptat frustrat de Terra Lliure.

L'octubre de 1990 fou jutjada per l'Audiència Nacional, juntament amb Jordi Petit i Ferrer, Jaume Palou i Guijarro i Guillem Godó i Blasco, per la seua suposada participació en l'intent d'atemptat de Terra Lliure contra la residència d'oficials de l'exèrcit espanyol a Barcelona el 9 de setembre de 1988 que va ser frustrat per la policia. Tots negaren davant el tribunal pertànyer a l'organització armada i haver participat en la citada acció, així com de tinença il·lícita d'armes amb l'agreujant d'haver-ne esborrat el número de sèrie.[2]

Després de la seua apel·lació, el Tribunal Suprem en la seua sentència de 30 de gener de 1992, decidí absoldre-la de l'acusació de pertinença a banda armada per falta de proves, però mantingué la resta d'acusacions. Malgrat que fou detinguda sense que portara armes o explosius, el tribunal considerà concloents les declaracions de la resta de processats que la vinculaven amb la participació en l'intent de col·locació d'artefacte explosiu, amb tinença il·lícita d'armes, a la residència d'oficials de Barcelona el 9 de setembre. Fou condemnada a sis anys de presó major i dos de presó menor. El 2006, Palou i Godó van exculpar Cadenes d'haver participat en l'atemptat al·legant que no pertanyia a Terra Lliure i que mai no havia participat en cap de les seues accions.[3]

L'octubre del 1992 fou posada en llibertat després d'haver complert quatre anys de reclusió en diverses presons espanyoles. Després de ser alliberada tornà a Barcelona, on estudià Història a la Universitat de Barcelona i treballà com a traductora. Posteriorment es traslladà a la ciutat de València, on va treballar a la revista El Temps i a Acció Cultural del País Valencià.

Activitat política modifica

Va ser membre fundadora de l'organització juvenil Maulets i militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). En les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992 es presentà segona a la llista de la demarcació de Barcelona per Catalunya Lliure, que no obtingué representació.[4]

En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 va tancar la candidatura per la demarcació de Girona de la coalició electoral Solidaritat Catalana per la Independència (SI) en representació del PSAN.[5] D'altra banda, en el primer Congrés Nacional de SI, celebrat el 23 de febrer de 2011 a Manresa, fou elegida secretària nacional de Formació i Atenció als Adherits de la formació independentista, i en el segon, celebrat a Vic el 26 de gener de 2013, en va ser elegida presidenta.[6]

Obra literària modifica

Referències modifica

  1. «Bloc de progrés Jaume I, de l'Alcúdia». Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 11 gener 2007].
  2. Cia, Blanca «Dos supuestos terroristas niegan su militancia» (en castellà). El País [Madrid], 10-10-1990. ISSN: 1134-6582.
  3. Cia, Blanca «Dos acusados de un atentado frustrado de Terra lliure exculpan a otra encausada» (en castellà). El País [Madrid], 12-10-1990. ISSN: 1134-6582.
  4. Oficina de Coordinació Electoral. Eleccions al Parlament de Catalunya 1992. Generalitat de Catalunya, Departament de governació, 1992, p.69. ISBN 8439323026. 
  5. «Núria Cadenes tancarà la llista de Solidaritat Catalana per Girona». Directe.cat, 13-10-2010. Arxivat de l'original el 2016-02-03 [Consulta: 28 gener 2016].
  6. «Núria Cadenes és escollida nova presidenta de Solidaritat». Ara, 26-01-2013. [Consulta: 26 gener 2013].
  7. «'AZ', vint-i-sis contes, de Núria Cadenes El llibre ha guanyat el Premi de narrativa Ciutat d'Elx 2008». VilaWeb, 07-04-2009 [Consulta: 28 gener 2016].
  8. Antich Brocal, Josep «En defensa de l'escriptora Núria Cadenes». El Punt Avui, 25-11-2015 [Consulta: 28 gener 2016].
  9. «Núria Cadenes guanya el 7è premi Crims de Tinta per 'Tota la veritat'». Ara.cat, 28-01-2016 [Consulta: 28 gener 2016].
  10. Serra, Montserrat «Núria Cadenes guanya el VII premi Crims de Tinta». VilaWeb, 28-01-2016 [Consulta: 28 gener 2016].
  11. Roig, Ester «Núria Cadenes confessa ‘Tota la veritat’». Núvol, 18-03-2016 [Consulta: 22 febrer 2022].
  12. «Avançament editorial de 'Secundaris', de Núria Cadenes». [Consulta: 7 octubre 2018].
  13. Maresma, Assumpció; Salamé, Albert «El que va passar amb en Guillem Agulló va ser una autèntica pel·lícula de terror, amb una maquinària que trinxava persones». Vilaweb, 01-02-2020 [Consulta: 18 febrer 2020].
  14. «Núria Cadenes, Aro Sainz de la Maza i John Connolly, guanyadors del festival València Negra». Vilaweb, 14-11-2020. [Consulta: 16 novembre 2020].
  15. «Núria Cadenes rep el premi Lletra d’Or per la novel·la ‘Guillem’». Vilaweb.cat, 20-10-2021. [Consulta: 20 octubre 2021].
  16. Gras, Josep. «Dies d'estraperlo, de coragre i grisor al cor». El Temps, 12-12-2022. [Consulta: 22 octubre 2023].
  17. Barnils, Andreu. «He estat honorant un assassí». Vilaweb, 20-10-2023. [Consulta: 21 octubre 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Núria Cadenes i Alabèrnia