Núria Cadenes i Alabèrnia

escriptora, activista i política catalana
(S'ha redirigit des de: Núria Cadenes)

Núria Cadenes i Alabèrnia, originalment Núria Cadenas i Alabèrnia, (Barcelona, 18 de febrer de 1970) és una periodista, escriptora i activista independentista catalana.

Infotaula de personaNúria Cadenes i Alabèrnia
Cultura contra la repressió DC72771 (40038771730).jpg
Núria Cadenas (2018) modifica
Biografia
Naixement(ca) Núria Cadenes i Alabernia modifica
18 febrer 1970 modifica (50 anys)
Barcelona modifica
Presidenta Solidaritat Catalana per la Independència
26 gener 2013 – 5 març 2016
← Antoni Strubell i TruetaSupressió del càrrec → modifica
Activitat
OcupacióEscriptora, política i periodista modifica
PartitSolidaritat Catalana per la Independència
Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans modifica
Participà en
13 juliol 2016Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 modifica
Família
MareTeresa Alabèrnia i Domènech modifica

Twitter: Ncadenes Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Nascuda el 18 de febrer de 1970 al Turó de la Peira (Barcelona). És filla de Teresa Alabèrnia i Domènech i Josep Maria Cadenes. La família materna és oriünda de Meranges i Ger (Cerdanya) i Palamós (Empordà).

Durant la seua joventut estudià a l'Escola Heura, de caràcter laic i catalanista. Posteriorment, participà en el moviment estudiantil català de finals dels 80, essent fundadora de l'organització juvenil independentista Maulets.[1]

EmpresonamentModifica

El matí del 9 de setembre de 1988, quan tenia 18 anys, fou detinguda a Barcelona als voltants d'una residència d'oficials de l'Exèrcit en companyia d'altres tres persones per la seva presumpta participació en un atemptat frustrat de Terra Lliure.

L'octubre de 1990 fou jutjada per l'Audiència Nacional juntament amb Jordi Petit i Ferrer, Jaume Palou i Guijarro i Guillem Godó i Blasco per la seua suposada participació en l'atemptat, frustrat per la policia, de Terra Lliure contra la residència d'oficials de l'Exèrcit a Barcelona el 9 de setembre de 1988. Tots negaren davant el tribunal pertànyer a l'organització armada i haver participat en la citada acció.[2] Se l'acusà de pertinença a banda armada, en concret de formar part de l'organització armada catalana, d'ideologia independentista, Terra Lliure, d'un delicte d'estralls en grau de temptativa agreujada per la relació amb banda armada, així com de tinença il·lícita d'armes amb l'agreujant d'haver esborrat el seu número de sèrie.

Després de la seua apel·lació, el Tribunal Suprem (Sala Penal) en la seva sentència de 30 de gener de 1992 decidí absoldre-la de l'acusació de pertinença a banda armada per falta de proves, però mantingué la resta d'acusacions. Malgrat que fou detinguda sense que portara armes o explosius, el tribunal considerà concloents les declaracions de la resta de processats (en presència d'advocat) que la vinculaven en la participació en l'intent de col·locació d'artefacte explosiu (amb tinença il·lícita d'armes) a la residència d'oficials de Barcelona el dia 9 de Setembre. Fou condemnada a sis anys de presó major i dos de presó menor.[3]

El 2006, Palou i Godó van exculpar Cadenes d'haver participat en l'atemptat, al·legant que no pertanyia a Terra Lliure i que mai no havia participat en cap de les seves accions.[4]

Posada en llibertatModifica

L'octubre de 1992 fou deixada en llibertat després d'haver complert quatre anys de reclusió en distintes presons espanyoles. En ser deixada en llibertat tornà a Barcelona, on estudià Història a la Universitat de Barcelona i treballà com a traductora. Posteriorment, es traslladà a València on va treballar a la revista El Temps i en Acció Cultural del País Valencià.

Activitat políticaModifica

Va ser membre fundadora de l'organització juvenil Maulets i militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). En les eleccions al Parlament de Catalunya de març de 1992 es presentà segona a la llista de Barcelona per Catalunya Lliure, que no obtingué representació.[5] En les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 va tancar la candidatura per Girona de la coalició electoral Solidaritat Catalana per la Independència en representació del PSAN.[6] D'altra banda, en el primer Congrés Nacional de SI celebrat el 23 de febrer de 2011 a Manresa fou elegida Secretària Nacional de Formació i Atenció als Adherits de la formació independentista, i en el segon, celebrat a Vic el 26 de gener de 2013, en la seva Presidenta.[7]

Obra literàriaModifica

PremisModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Núria Cadenes i Alabèrnia