NR Canis Majoris
NR Canis Majoris (NR CMa) és un estel a la constel·lació del Ca Major de magnitud aparent +5,62 que s'hi troba a 301 anys llum de distància.[7] Dins de 2.972.000 anys s'hi trobarà a 57 anys llum, la mínima distància a la qual estarà del sistema solar, moment en el qual brillarà amb magnitud +1,98.[8]
Característiques modifica
NR Canis Majoris és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A9Vn, també catalogata com a F2V.[9][7] Té una temperatura efectiva de 7145 K i una lluminositat 44 vegades superior a la lluminositat solar.[10] Hom pensa que està abandonant la seqüència principal, cosa que ve recolzada per la seva excessiva lluminositat així com per la seva grandària; a partir del seu diàmetre angular estimat, 0,55 mil·lisegons d'arc, es pot avaluar que el seu radi és 5,4 vegades més gran que el radi solar. Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació igual o major de 185 km/s i té una massa 2,18 vegades major que la del Sol.[11]
NR Canis Majoris té una companya estel·lar visualment separada d'ella 1,52 segons d'arc. La magnitud aparent d'aquesta acompanyant és +9,51.[12]
L'òrbita galàctica de NR Canis Majoris, amb una notable excentricitat d'e = 0,46, determina que la seva distància respecte al centre de la galàxia varie entre 7,3 i 19,8 kiloparsecs.[8] En l'actualitat s'hi troba molt propera al periastre, coincidint amb el Sistema Solar, però en un futur tornarà a allunyar-se considerablement del centre de la Via Làctia.
Variablidad modifica
NR Canis Majoris és una variable Delta Scuti la lluentor del qual varia 0,02 magnituds en un període de 0,1662 dies. La seva variabilitat va ser descoberta pel satèl·lit Hipparcos. Les variables Delta Scuti, també denominades cefeides nanes, experimenten variacions en la seva lluentor degudes a pulsacions radials i no-radials de la seva superfície. Caph (β Cassiopeiae), ρ Puppis i θ² Tauri són les més lluentes dins d'aquest grup.[13]
Referències modifica
- ↑ Afirmat a: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol.4. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1988.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Claus Fabricius «The Tycho double star catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, març 2002, pàg. 180–189. DOI: 10.1051/0004-6361:20011822.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
- ↑ «Ca II HK emission in rapidly rotating stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, gener 2009, pàg. 1099–1107. DOI: 10.1051/0004-6361:200810377.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ 7,0 7,1 «NR CMa -- Variable Star of delta Sct type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 13 juny 2021].
- ↑ 8,0 8,1 HD 58954. Extended Hipparcos Compilation (XHIP) (Anderson+, 2012)
- ↑ Abt, Helmut A.; Morrell, Nidia I. «The Relation between Rotational Velocities and Spectral Peculiarities among A-Type Stars». Astrophysical Journal Supplement, 99, 1995. p. 135.
- ↑ Zorec, J.; Royer, F. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities». Astronomy and Astrophysics, 537, 2012. A120.
- ↑ van Belle, Gerard T. «Interferometric observations of rapidly rotating stars». Astronomy and Astrophysics Review, 20, 1, 2012. A51.
- ↑ Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 869-879.
- ↑ Rodríguez, E.; López-González, M. J.; López de Coca, P. «A revised catalogue of delta Sct stars». Astronomy and Astrophysics Supplement, 144, 2000. pp. 469-474.