Obre el menú principal

Nabònides (Nabû-nāʾid) fou l'últim rei de l'Imperi Neobabilònic, regnant entre 556-539 BCE.

Infotaula de personaNabònides
Nabonidus.jpg
Nabònides on se'l mostra resant a la lluna, el sol i Venus
Biografia
Naixement 555 aC
Harran
Mort 538 aC (16/17 anys)
Kirman
  Rei d'Assíria 


  Rei de Babilònia 

Activitat
Ocupació Rei
Família
Cònjuge Nitocris de Babilònia
Fills Baltasar
Nebuchadnezzar III Tradueix
Labashi-Marduk Tradueix
Ennigaldi Tradueix
Mare Addagoppe d'Harran
Modifica les dades a Wikidata
Cilindre de terracota fet per Nabònides, relatiu a reparacions en el temple de Sîn, Museu Britànic

Historiografia sobre NabònidesModifica

Més que amb els altres, la nostra percepció del regnat de Nabònides ha estat fortament acolorit més tard, sobretot pels perses i els grecs, així com en la Bíblia hebrea. Com a resultat d'això, Nabònides sovint es descriu en termes molt negatius en els modern i contemporanis estudis. No obstant això, una acumulació de proves i una avaluació del material han causat opinions sobre Nabònides i els esdeveniments que van ocórrer durant el seu regnat que han alterat significativament en les últimes dècades.[1]

ReferènciesModifica

  1. Vegeu per exemple en W. von Soden, "Kyros und Nabonid: Propaganda und Gegenpropaganda", in H. Koch and D.N. MacKenzie (editors), Kunst, Kultur und Geschichte der Achämenidenzeit und ihr Fortleben (Berlin: Dietrich Reimer 1983), 61-8; P.-A. Beaulieu, The reign of Nabonidus king of Babylon 556-539 B.C. (New Haven CT: Yale University Press 1989); A. Kuhrt, "Nabonidus and the Babylonian priesthood", in M. Beard and J. North (editors), Pagan priests: Religion and power in the ancient world (London: Duckworth), 117-55; F. Grant, "Nabonidus, Nabû-šarra-uṣur, and the Eanna temple", in Zeitschrift für Assyriologie 81 (1991:37-86); T.G. Lee, "The jasper cylinder seal of Aššurbanipal and Nabonidus’ making of Sîn’s statue", in Revue d'Assyriologie 87 (1993:131-6); P. Machinist and H. Tadmor, "Heavenly wisdom", in M.E. Cohen, D.C. Snell and D.B. Weisberg (editors), The tablet and the scroll: Near Eastern studies in honour of William W. Hallo (Bethesda MD: CDL Press 1993), 146-51; H. Schaudig, Die Inschriften Nabonids von Babylon und Kyros’ des Großen samt den in ihrem Umfeld entstandenen Tendezschriften: Textausgabe und Grammatik (Münster: Ugarit-Verlag 2001); P.-A. Beaulieu, "Nabonidus the mad king: A reconsideration of his steles from Harran and Babylon", in M. Heinz and M.H. Feldman (editors), Representations of political power: Case histories from times of change and dissolving order in the ancient Near East (Winona Lake IN: Eisenbrauns 2007), 137-66.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica