Nabònides

Nabònides (Nabû-nāʾid) fou l'últim rei de l'Imperi Neobabilònic, regnant entre 556-539 BCE.

Infotaula de personaNabònides
Nabonidus.jpg
Nabònides on se'l mostra resant a la lluna, el sol i Venus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VII aC Modifica el valor a Wikidata
Harran Modifica el valor a Wikidata
Mort538 aC Modifica el valor a Wikidata
Kirman (Imperi Neobabilònic) Modifica el valor a Wikidata
Q68651050 Tradueix
556 aC – 539 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióRei Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNitocris de Babilònia Modifica el valor a Wikidata
FillsBaltasar
Labashi-Marduk (en) Tradueix
Nebuchadnezzar III (en) Tradueix
Ennigaldi-Nanna Modifica el valor a Wikidata
MareAddagoppe d'Harran Modifica el valor a Wikidata
Cilindre de terracota fet per Nabònides, relatiu a reparacions en el temple de Sîn, Museu Britànic

Historiografia sobre NabònidesModifica

Més que amb els altres, la nostra percepció del regnat de Nabònides ha estat fortament acolorit més tard, sobretot pels perses i els grecs, així com en la Bíblia hebrea. Com a resultat d'això, Nabònides sovint es descriu en termes molt negatius en els modern i contemporanis estudis. No obstant això, una acumulació de proves i una avaluació del material han causat opinions sobre Nabònides i els esdeveniments que van ocórrer durant el seu regnat que han alterat significativament en les últimes dècades.[1]

ReferènciesModifica

  1. Vegeu per exemple en W. von Soden, "Kyros und Nabonid: Propaganda und Gegenpropaganda", in H. Koch and D.N. MacKenzie (editors), Kunst, Kultur und Geschichte der Achämenidenzeit und ihr Fortleben (Berlin: Dietrich Reimer 1983), 61-8; P.-A. Beaulieu, The reign of Nabonidus king of Babylon 556-539 B.C. (New Haven CT: Yale University Press 1989); A. Kuhrt, "Nabonidus and the Babylonian priesthood", in M. Beard and J. North (editors), Pagan priests: Religion and power in the ancient world (London: Duckworth), 117-55; F. Grant, "Nabonidus, Nabû-šarra-uṣur, and the Eanna temple", in Zeitschrift für Assyriologie 81 (1991:37-86); T.G. Lee, "The jasper cylinder seal of Aššurbanipal and Nabonidus' making of Sîn's statue", in Revue d'Assyriologie 87 (1993:131-6); P. Machinist and H. Tadmor, "Heavenly wisdom", in M.E. Cohen, D.C. Snell and D.B. Weisberg (editors), The tablet and the scroll: Near Eastern studies in honour of William W. Hallo (Bethesda MD: CDL Press 1993), 146-51; H. Schaudig, Die Inschriften Nabonids von Babylon und Kyros' des Großen samt den in ihrem Umfeld entstandenen Tendezschriften: Textausgabe und Grammatik (Münster: Ugarit-Verlag 2001); P.-A. Beaulieu, "Nabonidus the mad king: A reconsideration of his steles from Harran and Babylon", in M. Heinz and M.H. Feldman (editors), Representations of political power: Case histories from times of change and dissolving order in the ancient Near East (Winona Lake IN: Eisenbrauns 2007), 137-66.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

Precedit per:
Labashi-Marduk
Rei de Babilònia
556–539 BC
Succeït per:
Nabucodonosor IV (auto-proclamat)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nabònides