Vladímir Nabókov

novel·lista russo-estatunidenc
(S'ha redirigit des de: Nabokov)

Vladímir Nabókov Vladímir Nabókov (rus: Владимир Владимирович Набоков) (Sant Petersburg, 10 d'abril de 1899 (Julià) - Montreux, 2 de juliol de 1977), nom complet amb patronímic Vladímir Vladímirovitx Nabókov, rus: Владимир Владимирович Набоков AFI / vlɐˈdʲimʲɪr nɐˈbokəf /, fou un escriptor russoamericà. Va escriure els seus primers treballs en rus, però aviat va sobresortir internacionalment gràcies a les seves novel·les magistralment escrites en un anglès ric en exquisides descripcions detallistes. La seva obra més coneguda, de vegades considerada una de les novel·les més importants del segle xx, fou Lolita (1955).[1] També va fer contribucions significatives a la lepidopterologia, la ciència que estudia les papallones. A més a més, també és conegut per la creació de problemes d'escacs.

Infotaula de personaVladímir Nabókov

(1973) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Владимир Владимирович Набоков Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 abril 1899 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 1977 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Montreux (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de Clarens Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAgnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióTrinity College - literatura russa, ictiologia, literatura francesa (–1922)
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, literatura russa, poesia, traducció a l'anglès, translation into Russian (en) Tradueix, traducció de l'anglès, traducció del rus i entomologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Cambridge
París
Berlín
Montreux Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat (1941–1961), periodista, crític literari, novel·lista, escriptor de ciència-ficció, jugador d'escacs, compositor d'escacs, especialista en literatura, entomòleg, lepidopteròleg, autobiògraf, escriptor, poeta, guionista, zoòleg, dramaturg, traductor, estudiós de la literatura Modifica el valor a Wikidata
Activitat1921 Modifica el valor a Wikidata –  1977 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Cornell (1948–1959)
Wellesley College (1941–1948)
Universitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
GènereSàtira Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernitat Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaВладимир Сирин Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaCasa de Nabokov Modifica el valor a Wikidata
CònjugeVera Nabókova (1925, 1925–1977) Modifica el valor a Wikidata
FillsDmitri Nabokov Modifica el valor a Wikidata
ParesVladímir Dmítrievitx Nabókov Modifica el valor a Wikidata  i Yelena Rukavishnikova (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansSergey Vladimirovich Nabokov, Kiril·l Nabokov i Yelena Nabokova (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsSerge Nabokov (cosí germà)
Vladimír Petkevič (besnebot) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
març 1933-octubre 1933crema de llibres a l'Alemanya nazi Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvladimir-nabokov.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0618603 Allocine: 829 Allmovie: p302116 TV.com: people/vladimir-nabokov IBDB: 8979 TMDB.org: 12007
iTunes: 57533786 Last fm: Vladimir+Nabokov Musicbrainz: 9e3f4dc0-f90b-4ead-9aa3-7c5b56dd5826 Discogs: 845175 Allmusic: mn0001528433 Goodreads author: 5152 Find a Grave: 7914140 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

 
Façana de la casa on va néixer Nabókov

Vladímir Nabókov va néixer el 22 d'abril de 1899, tot i que segons el calendari julià imperant a la seva Rússia natal va néixer un 10 d'abril, i posteriorment es va calcular la correspondència erròniament al 23 d'abril. Va ser el fill més gran de Vladímir Dmítrievitx Nabókov i Ielena Ivànovna Rukavíxnikova.[2]

Va transcórrer la seva infantesa en el si d'una família aristocràtica de Sant Petersburg, fins a l'esclat de la revolució de febrer de 1917. Va ser llavors quan va haver d'emigrar primer a Crimea i després a l'Europa occidental.[3]

Posteriorment, tornà a emigrar, aquest cop a Anglaterra, on va estudiar llengües romàniques i eslaves. Un cop graduat s'establí a Berlín, a on escrigué novel·les i poesia sota el pseudònim de Vladímir Sirin. El 1925 contrau matrimoni amb Vera Slónim (amb qui tindria un fill, Dmitri, el 1934).[4]

El 1922 mor el pare de Nabókov, assassinat pels monàrquics russos.[5] Aquest fet es reflectiria a la seva obra, com per exemple, en el cas de Foc pàl·lid, on John Shade és confós amb el rei de Zembla i és assassinat.[6]

El 1937 Nabókov i la seva família deixen Berlín i s'instal·len a París. Però de nou els conflictes armats, en aquest cas l'avanç de les tropes nazis, els forcen a emigrar als Estats Units d'Amèrica l'any 1940.[3] Més tard, arran de la Segona Guerra Mundial, el seu germà, Serguei mor al camp de concentració de Neuengamme.[7]

Els anys a Amèrica els dedica intensament a la literatura, a l'ensenyament (de rus, entre altres matèries) i a la lepidopterologia.[8] El 1945 obté la ciutadania estatunidenca.[2]

Amb el gran èxit Lolita es permet tornar a Europa i dedicar-se a l'escriptura. Els seus darrers anys, des de 1960, els visqué a Montreux, a Suïssa.[9]

Nabókov i la lepidopterologia modifica

 
Col·lecció de papallones.

La ciència que estudia les papallones i altres lepidòpters fou molt més que un passatemps per a Nabokov. Fou el responsable de la col·lecció al museu de Zoologia comparada de la Universitat Harvard durant els anys 1940. Va escriure articles científics de gran nivell tècnic. Va descobrir el gènere Echinargus, de la família dels Lycaenidae.[8]

Nabókov i els escacs modifica

Va ser un gran aficionat al joc dels escacs. En algunes de les seves obres va incloure escenes de jugadors, amb la descripció de problemes i tàctiques.

El 1930 va escriure Zaschita luzhina ("La defensa Luzhin") que posteriorment (2000) va ser portada al cinema amb el títol de The Luzhin defence dirigida per Marleen Gorris i protagonitzada per John Turturro i Emily Watson, basada en la vida del comte alemany Curt von Bardeleben.[10] En la primera adaptació cinematogràfica de Lolita (Stanley Kubrick 1962) protagonitzada per Sue Lyon i James Mason hi ha una escena on Humbert (James Mason) juga una partida amb Charlotte Haze (Shelly Winters).[11]

L'any 1970 va ser convidat per l'equip americà per dissenyar problemes per a les competicions internacionals, i en el seu llibre Poems and problems va incloure un dels més coneguts Mate in 2. En el seu moment va escriure que "dissenyar problemes en certa manera demana per part del creador les mateixes virtuts que són característiques de totes les arts de l'escriptura".[10][12]

Obres modifica

Ficció modifica

Novel·la en rus modifica

  • (1926) Màixenka (Машенька)
  • (1928) Korol, dama, valet (Король, дама, валет)
  • (1930) Zasxita Lújina (Защита Лужина) (adaptat al film The Luzhin Defence el 2001)
  • (1930) Sogliadàtai (Соглядатай)
  • (1932) Pódvig (Подвиг)
  • (1932) Kàmera Obskura (Камера Обскура)
  • (1936) Ottxàianie (Отчаяние)
  • (1938) Priglaixénie na kazn (Приглашение на казнь)
  • (1938) Dar (Дар)
  • (Novel·la no publicada, escrita el 1939) Volxébink (Волшебник)

Novel·la en anglès modifica

  • (1941) The Real Life of Sebastian Knight
  • (1947) Bend Sinister
  • (1955) Lolita
  • (1957) Pnin
  • (1962) Pale Fire
  • (1969) Ada or Ardor: A Family Chronicle
  • (1972) Transparent Things
  • (1974) Look at the Harlequins!
  • (1977) The Original of Laura (inacabat / no publicat)

Recull de narracions modifica

  • (1929) Vozvrasxénie Txorba (Возвращение Чорба), quinze històries curtes i vint-i-quatre poemes, en rus
  • (1947) Nine Stories
  • (1956) Vesnà v Fialte (Весна в Фиальте), en rus
  • (1958) Nabokov's Dozen: A Collection of Thirteen Stories
  • (1966) Nabokov's Quartet
  • (1968) Nabokov's Congeries
  • (1973) A Russian Beauty and Other Stories
  • (1975) Tyrants Destroyed and Other Stories
  • (1976) Details of a Sunset and Other Stories
  • (1995) The Stories of Vladimir Nabokov (o The Collected Stories), recull de totes les narracions
  • (2005) Cloud, Castle, Lake

Teatre modifica

  • (1938) Izobreténie Valsa (Изобретение Вальса), en rus
  • (1974) Lolita: A Screenplay
  • (1984) The Man from the USSR and Other Plays

Poesia modifica

  • (1916) Stikhí (Стихи), seixanta poemes, en rus
  • (1918) Almanakh: Dva putí (Альманах: Два пути), dotze poemes, en rus (més vuit poemes d'Andrei Balaixov)
  • (1922) Grozd (Гроздь), trenta-sis poemes, en rus
  • (1923) Gorniï Put (Горний путь), cent vint-i-vuit poemes, en rus
  • (1929) Vozvrasxénie Txorba (Возвращение Чорба), inclou vint-i-quatre poemes, en rus
  • (1952) Stikhotvorénia 1929-1951 (Стихотворения 1929-1951) quinze poemes, en rus
  • (1959) Poems, més endavant incorporat a Poems and Problems
  • (1971) Poems and Problems
  • (1979) Stikhí (Стихи), dos-cents vint-i-dos poemes, en rus

No-ficció modifica

Criticisme modifica

  • (1944) Nikolai Gogol
  • (1963) Notes on Prosody (més tard aparegué a Eugene Onegin)
  • (1980) Lectures on Literature
  • (1980) Lectures on Ulysses
  • (1981) Lectures on Russian Literature
  • (1983) Lectures on Don Quixote

Obra autobiogràfica modifica

  • (1951) Conclusive Evidence: A Memoir
  • (1954) Druguie Bérega (Другие берега), en rus
  • (1967) Speak, Memory: An Autobiography Revisited - revisió estesa de Conclusive Evidence.
  • (1973) Strong Opinions.
  • (1979) The Nabokov-Wilson Letters
  • (1984) Perepiska s Sestroi (Переписка с Сестрой), correspondència amb sa germana, en rus
  • (1987) Carrousel.
  • (1989) Selected Letters

Lepidopterologia modifica

Un original inèdit modifica

L'abril de 2008, Dmitri Nabókov, fill i marmessor literari de l'escriptor, va comunicar a la premsa la seva decisió de publicar una novel·la inacabada del seu pare.[13] El manuscrit, titulat The Original of Laura, consta de 138 fitxes, l'equivalent d'unes 30 pàgines manuscrites.[14] A la seva mort, Nabókov havia deixat instruccions per tal que el manuscrit fos destruït; la seva vídua, però, va optar per conservar les fitxes.[15]

Traduïdes al català modifica

Obres sobre Nabókov modifica

Biografies modifica

  • Boyd, Brian. Vladimir Nabokov: The Russian years. Princeton, N.J.: Princeton University Press, 1990. ISBN 0-691-06794-5 (hardback) 1997. ISBN 0-691-02470-7 (paperback). Londres: Chatto & Windus, 1990. ISBN 0-7011-3700-2 (hardback)
  • Boyd, Brian, Vladimir Nabokov: The American years. Princeton, N.J.: Princeton University Press, 1991. ISBN 0-691-06797-X (hardback) 1993. 0-691-02471-5 (paperback). Londres: Chatto & Windus, 1992. ISBN 0-7011-3701-0 (hardback)
  • Proffer, Elendea, ed. Vladimir Nabokov: A pictorial biography. Ann Arbor, Mich.: Ardis, 1991. ISBN 0-87501-078-4 (col·lecció de fotografies)

Lepidopteria modifica

Referències modifica

  1. Nopca, Jordi. «Una història d'amor entre una dona de 40 anys i una nena de 12». Diari Ara, 23-02-2017. Arxivat de l'original el 2022-01-27. [Consulta: 30 desembre 2022].
  2. 2,0 2,1 «Vladimir Nabokov - Biography, Books, & Facts» (en anglès). Britannica. [Consulta: 30 desembre 2022].
  3. 3,0 3,1 Boyd, Brian. Vladimir Nabokov . 2, Les années américaines (en francès). París: Gallimard, 1999. ISBN 2-07-073112-X. 
  4. Amis, Martin. Visiting Mrs Nabokov and other excursions (en anglès). Londres: Penguin Books, 1994. ISBN 0-14-023858-1. 
  5. Zimmer, Dieter E. «What Happened to Sergey Nabokov» ( PDF) (en anglès), 10-10-2015. Arxivat de l'original el 2022-10-05.
  6. Roth, Matthew «The Composition of Nabokov’s Pale Fire» (en anglès). English Faculty Scholarship, 01-01-2015.
  7. Grossman, Lev. «The gay Nabokov» (en anglès). Salon, 17-05-2000. [Consulta: 30 desembre 2022].
  8. 8,0 8,1 Boyd, Brian; Johnson, Kurt «Nabokov, Scientist: On the occasion of Vladimir Nabokov's centenary, the writer's legacy in lepidopterology is being celebrated and a new generation of entomologists is completing the studies he began.». Natural history, 108, 6 (JUL-AGO), 1999, pàg. 46–51. ISSN: 0028-0712.
  9. Lapaque, Sébastien. «Nabokov au Montreux Palace» (en francès). Le Figaro, 01-04-2008. Arxivat de l'original el 2022-12-30. [Consulta: 30 desembre 2022].
  10. 10,0 10,1 «Vladimir Nabokov, écrivain et passioné d'echecs» (en francès), 03-08-2015. [Consulta: gener 2017].
  11. Vargas Comsille, Hugo. «Vladimir Nabokov: ajedrez con mariposas» (en castellà), 13-12-2016. Arxivat de l'original el 2021-06-28. [Consulta: gener 2017].
  12. Gezari, Janet K.; Wimsatt, W. K. «Vladimir Nabokov: More Chess Problems and the Novel». Yale French Studies, 58, 1979, pàg. 102–115. DOI: 10.2307/2929973. ISSN: 0044-0078.
  13. Nabokov's last work will not be burned Kate Connolly (2008.07.31)
  14. Zimmer, Dieter E. Vladimir Nabokov: Bibliographie des Gesamtwerks (en alemany). Rowohlt, 1964. 
  15. El País: La novel·la que Nabókov va voler destruir serà publicada al novembre (20 d'abril de 2009)
  16. «'Pnin' de Vladimir Nabokov traduïda novament al català». Diari Ara, 21-03-2013. [Consulta: 30 desembre 2022].
  17. Pagès Jordà, Vicenç «El malson d'un escriptor». El Punt Avui, 16-01-2015, pàg. 3.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Nabókov