Nadie oyó gritar a Cecilio Fuentes

pel·lícula de 1965 dirigida per Fernando Siro

Nadie oyó gritar a Cecilio Fuentes és una pel·lícula en blanc i negre de l'Argentina dirigida per Fernando Siro segons el seu propi guió escrit en col·laboració amb Dalmiro Sáenz sobre el conte El mal necesario, de Dalmiro Sáenz que es va estrenar el 19 d'agost de 1965 i que va tenir com a protagonistes Fernando Siro, Walter Vidarte, Luis Medina Castro i Alberto Argibay. Va tenir el títol alternatiu de Nadie lo oyó gritar.

Infotaula de pel·lículaNadie oyó gritar a Cecilio Fuentes
Fitxa
DireccióFernando Siro Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióGori Muñoz Modifica el valor a Wikidata
MúsicaTito Ribero Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHumberto Peruzzi Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJorge Garate Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1965 Modifica el valor a Wikidata
Durada83 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0200887 Modifica el valor a Wikidata

Per aquest film Fernando Siro va ser guardonat amb la Conquilla de Plata al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià de 1965.[1]

Sinopsi modifica

Un home va perdre una mà en ser atacat per una banda però la policia no troba testimonis del fet.

Repartiment modifica

Comentaris modifica

César Magrini va opinar:

« ”Amb major rigor intel·lectual, descartant elements gratuïts i les tremendes dosis de violència…el film hauria estat més homogeni i els seus valors es destacarien en una altra magnitud. De tota manera, hi ha en Siro. Indubtables dots de narrador, indubtable talent i inquietuds.” »

Jaime Potenze va escriure a La Prensa:

« ”Potser el principal mèrit en Siro està en la captació psicològica expressada a través d'imatges molt eloqüents…però el mèrit del director ha estat no quedar-se en aquests encerts, i procurar un dinamisme que capti l'interès de l'espectador, i el condueixi a través de la trama amb habilitat.” »

Per part seva, Manrupe i Portela escriuen:

« ”A mig camí entre el policial i el psicològic, amb una violència inusual per a l'època en què va ser filmada i amb inquietuds variessin la narració i el muntatge.” »

Referències modifica

  1. Premis del 1965 al web del Festival de Sant Sebastià
  • Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995) pàg. 406. Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001. ISBN 950-05-0896-6. 

Enllaços externs modifica