Alt Karabakh

(S'ha redirigit des de: Nagorno-Karabakh)
Aquest article fa referència a la regió. Per a l'estat, vegeu República d'Artsakh, i per al conflicte armat vegeu Conflicte de l'Alt Karabakh

L'Alt Karabakh[1][2] és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan,[3] de població armènia, actualment en rebel·lió. Des del 10 de desembre de 1991 té gran part del territori sota la tutela de la República d'Artsakh, nom armeni de la regió en el seu conjunt. És coneguda també per l'antic nom rus de Nagorno-Karabakh (Нагорный Карабах). Està situada a la regió de la Transcaucàsia i limita amb la Regió del Karabakh (Baix Karabakh) i la regió de Siunia. El nom armeni és Lernayin Gharabaghi (Լեռնային Ղարաբաղ), i l'àzeri Dağlıq Qarabağ o Yuxarı Qarabağ. Tot i que en l'actualitat pertany de iure a l'Azerbaidjan, ja que no ha rebut el reconeixement de la comunitat d'estats a nivell internacional, de facto és independent i ha constituït la República d'Artsakh.[4][5]

Infotaula de geografia políticaAlt Karabakh
Dağlıq Qarabağ (az)
Լեռնային Ղարաբաղ (hy) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 48′ 55″ N, 46° 45′ 07″ E / 39.81528°N,46.75194°E / 39.81528; 46.75194
Territori reivindicat perAzerbaidjan
República d'Artsakh Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície4.402,979787 km² Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

La regió normalment es considera que coincideix amb les fronteres administratives de l'antiga óblast autònoma de Nagorno-Karabakh soviètica i que tenia una superfície de 4.400 km² encara que l'àrea històrica de la regió abasta un total d'uns 8.223 km².[6][7] La seva població, el 1990, era de 192,000 habitants. En aquesta data, la població era majoritàriament armènia (76%) i àzeri (23%), amb minories de russos i kurds. La capital és Stepanakert (Xankəndi en àzeri).

HistòriaModifica

 
Les fronteres al final del conflicte després de l'alto el foc de 1994. Les forces armènies de l'Artsakh actualment controlen gairebé el 20% del territori de l'Azerbaidjan fora del territori de l'anterior Òblast Autònom de Nagorno-Karabakh. Les forces de l'Azerbaidjan, per altra banda, controlen Shahumian i algunes parts a l'est de Martakert i Martuni.

Pertanyent a Armènia,[cal citació] fou cedida a l'Azerbaidjan el setembre de 1920. Les forces armènies de la regió no acceptaren la cessió i proclamaren la República Autònoma de Syunik i el 1921 la República de l'Armènia Muntanyosa, però els bolxevics àzeris van sotmetre la regió, que més tard va formar un districte autònom dins l'Azerbaidjan.

El 1989 els armenis de la regió es van aixecar i després, amb ajuda d'Armènia, van dominar la regió i les zones adjacents, i el 1991 van proclamar la República de l'Alt Karabakh, o de l'Artsakh, no reconeguda per cap país del món. Actualment la pau es manté a l'espera de negociacions i l'Azerbaidjan no renuncia al territori que, de fet, està integrat a Armènia.

MapesModifica

ReferènciesModifica

  1. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. «l'Alt Karabakh». ésAdir. Arxivat de l'original el 2020-02-28. [Consulta: 28 febrer 2020].
  2. TERMCAT. «armeni». Diccionari de llengües del món.
  3. «GENERAL ASSEMBLY ADOPTS RESOLUTION REAFFIRMING TERRITORIAL INTEGRITY OF AZERBAIJAN, DEMANDING WITHDRAWAL OF ALL ARMENIAN FORCES | Meetings Coverage and Press Releases». [Consulta: 1r desembre 2021].
  4. «Azerbaidjan a cia.gov» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-06-10. [Consulta: 12 juny 2014].
  5. «Statement of the Co-Chairs of the OSCE Minsk Group» (en anglès). OSCE. [Consulta: 12 juliol 2014].
  6. Hewsen, Robert H. «The Meliks of Eastern Armenia: A Preliminary Study». Revue des etudes Arméniennes, IX, 1972, pàg. 288.
  7. Hewsen, Robert H. Armenia: A Historical Atlas. University of Chicago Press, 2001, p. 264. ISBN 978-0-226-33228-4. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alt Karabakh