Nambikwares

Nambikwares
	;
Tipus	pobles indígenes
Població total	2.232
Llengua	nambikwara del sud i Llengües nambikwares
Geografia
Originari de	Mato Grosso (Brasil)
Estat	Brasil

Els nambikwares (també denominats nambikuáres) són un poble indígena nadiu del Brasil, que habita en el Amazones.^[1] En l'actualitat compta amb uns 2.332 integrants^[2] que viuen en territoris indígenes en l'estat brasiler del Mato Grosso a la vora dels rius Guaporé i Juruena. Es pot accedir a les seves viles des de la carretera panamericana.^[3]

Nom

Els nambikwares també són anomenats poble alaketesu, anunsu, nambikwara, o nambiquara.^[1]

Idioma

El poble nambikwara parla la llengua nambikwara del sud, que forma part de les llengües nambikwares. Existeix un diccionari i una gramàtica de l'idioma, que ha estat escrita en l'alfabet llatí.^[1]

Història

Els nambikwares van ser contactats per primera vegada en 1770 però no va ser sinó fins al segle XX quan han estat en contacte prolongat amb els europeus, quan l'oficial de l'exèrcit mariscal Cândido Rondon va passar pel territori nambikwara durant la instal·lació de línies del telègraf. Rondon va estimar que en aquest llavors el poble nambikwara estava format per uns 10 000 individus. Poc després d'establir contacte amb els brasilers europeus, diverses epidèmies de xarampió i verola van delmar la població fins que cap a 1930 només eren uns 500 individus.^[3]

La cultura del poble nambikwara ha estat estudiada per l'antropòleg francès Claude Lévi-Strauss, i posteriorment va ser posteriorment analitzada pel filòsof Jacques Derrida en la seva obra Sobre la gramatologia.

Bandes i subgrups

La nació nambikuara està conformada per nombroses bandes petites cadascuna de les quals posseeix la seva denominació pròpia.

Nambikwara do Sarare
- Kabixí do Mato Grosso
Nambikwara do Campo del Mato Grosso — Rondônia
- Halotesu
- Hithaulu
- Sawentesu
- Wakalitesu
Nambikwara do Norte de Rondônia — Mato Grosso
- Lakondê
- Latundê, A.I. Tubarão-Latunde.
- Mamaindê, A.I. Pirineus de Souza, y A.I. Vale do Guaporé
- Nambikwara
- Manduka, A.I. Pirineus de Souza
- Negarotê, A.I. Vale do Guaporé
- Tagnaní
- Tamaindé
- Tawandê
- Tawitê o Tauite.
Nambikwara do Sul del Mato Grosso
- Alaketesu
- Alantesu
- Galera
- Hahaintesu, A.I. Vale do Guaporé
- Kabixí
- Munduka
- Waikisu, A.I. Vale do Guaporé
- Wasusu, A.I. Vale do Guaporé
Sabanê
- Sabanê, A.I. Pirineus de Souza

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 "Nambikuára, Southern." Ethnologue. Retrieved 9 March 2012.
↑ Instituto Socioambiental. «Quadro Geral dos Povos».
↑ ^3,0 ^3,1 Kroeker, 2001, p.1

Bibliografia

Kroeker, Menno (2001). "A descriptive Grammar of Nambikuara." IJAL. 67 No. 1. January. pp. 1-87.
Lévi-Strauss, Claude (1948). "La vie familiale et sociale des indiens nambikwara." Journal de la Société des américanistes. 37, Paris.
Williams, Suzanne (1983). "Land Rights and the Manipulation of Identity: Official Indian Policy in Brazil." Journal of Latin American Studies. Vol. 15, No. 1, pp. 137-161.
(anglès) David Price, « A reservation for the Nambiquara » in Art Hansen and Anthony Oliver-Smith (dir.), Involuntary migration and resettlement : the problems and responses of dislocated people, Westview Press, Boulder, Colo., 1982, p.179-200
(anglès) David Price, Before the bulldozer : the Nambiquara Indians and the World Bank, Seven Locks Press, Cabin John, MD, 1989, 212 p. ISBN 0-932020-67-4
(portuguès) Anna Maria Ribeiro F.M. da Costa, Senhores da memória : uma história do Nambiquara do cerrado, UNICEN Publicações, Cuiabá, MT, 2002, 200 p. ISBN 978-85-88504-04-2 (tesi)

Enllaços externs

Art nambikuára Arxivat 2013-10-15 a Wayback Machine., Museu Nacional de l'Indígena Americà

[ethno-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 "Nambikuára, Southern." Ethnologue. Retrieved 9 March 2012.

[isa-quadro-2] Instituto Socioambiental. «Quadro Geral dos Povos».

[Kroeker,_2001,_p.1-3] 3,0 ^3,1 Kroeker, 2001, p.1

[1]

[2]

[3]