Nambulita
La nambulita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser anomenada en honor de Matsuo Nambu (1917-2009), conegut per les seves investigacions sobre minerals de manganès.[1]
 Nambulita | |
|---|---|
 Nambulite de la mina Kombat prop d'Otavi, Namíbia (mida: 0.7 x 0.6 x 0.4 cm) | |
| Fórmula química | LiMn2+ 4Si5O14(OH) |
| Epònim | Matsuo Nanbu (en)   |
| Localitat tipus | mina Funakozawa, Ono, Hirono-cho, Kunohe-gun, Prefectura d'Iwate, Regió de Tohoku, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DK.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DK.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.27 |
| Dana | 65.4.1.4 |
| Heys | 14.18.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,62Å; b = 11,76Å; c = 6,73Å; α = 92,77°; β = 95,08°; γ = 106,87° |
| Color | de marró-vermellós a taronja |
| Duresa | 6,5 |
| Lluïssor | subvítria |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,707 nβ = 1,710 nγ = 1,730 |
| Birefringència | δ = 0,023 |
| Angle 2V | mesurat: 30°, calculat: 44° |
| Dispersió òptica | r > v feble |
| Impureses comunes | Ti, Al, Fe, Mg, Ca, K, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1971-032 |
| Any d'aprovació | 1972 |
| Referències | [1] |
CaracterístiquesModifica
La nambulita és un inosilicat de fórmula química LiMn2+
4Si5O14(OH). Forma una sèrie de solució sòlida amb la natronambulita en què la substitució del liti pel sodi va donant lloc als diferents membres de la sèrie.
Cristal·litza en el sistema triclínic en forma de cristalls de forma prismàtica o tabular, de fins a 8 mm; també de forma massiva en filons.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nambulita pertany a "09.DK - Inosilicats amb 5 cadenes senzilles periòdiques" juntament amb els següents minerals: babingtonita, litiomarsturita, manganbabingtonita, marsturita, natronambulita, rodonita, escandiobabingtonita, fowlerita, santaclaraïta, saneroïta, hellandita-(Y), tadzhikita-(Ce), mottanaita-(Ce), ciprianiïta i hellandita-(Ce).
Formació i jacimentsModifica
La nambulita va ser descoberta a la mina Funakozawa, a Ono (Prefectura d'Iwate, Honshū, Japó) en filons tallant menes de braunita en sílex. També ha estat descrita a Austràlia, Àustria, Eslovàquia, l'Índia, altres indrets del Japó, Namíbia, Romania, Suècia i Suïssa.[1]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nambulita |