Nambulita

La nambulita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser anomenada en honor de Matsuo Nambu (1917-2009), conegut per les seves investigacions sobre minerals de manganès.[1]

Infotaula de mineralNambulita
Nambulite-136231.jpg
Nambulite de la mina Kombat prop d'Otavi, Namíbia (mida: 0.7 x 0.6 x 0.4 cm)
Fórmula químicaLiMn2+
4
Si5O14(OH)
EpònimMatsuo Nanbu (en) Tradueix modifica
Localitat tipusmina Funakozawa, Ono, Hirono-cho, Kunohe-gun, Prefectura d'Iwate, Regió de Tohoku, Honshū, Japó
Classificació
Categoriasilicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DK.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.DK.05 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.27 modifica
Dana65.4.1.4
Heys14.18.1
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 7,62Å; b = 11,76Å; c = 6,73Å; α = 92,77°; β = 95,08°; γ = 106,87°
Colorde marró-vermellós a taronja
Duresa6,5
Lluïssorsubvítria
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,707 nβ = 1,710 nγ = 1,730
Birefringènciaδ = 0,023
Angle 2Vmesurat: 30°, calculat: 44°
Dispersió òpticar > v feble
Impureses comunesTi, Al, Fe, Mg, Ca, K, H
Més informació
Estatus IMAaprovat modifica
Codi IMAIMA1971-032
Any d'aprovació1972
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La nambulita és un inosilicat de fórmula química LiMn2+
4
Si5O14(OH). Forma una sèrie de solució sòlida amb la natronambulita en què la substitució del liti pel sodi va donant lloc als diferents membres de la sèrie. Cristal·litza en el sistema triclínic en forma de cristalls de forma prismàtica o tabular, de fins a 8 mm; també de forma massiva en filons.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nambulita pertany a "09.DK - Inosilicats amb 5 cadenes senzilles periòdiques" juntament amb els següents minerals: babingtonita, litiomarsturita, manganbabingtonita, marsturita, natronambulita, rodonita, escandiobabingtonita, fowlerita, santaclaraïta, saneroïta, hellandita-(Y), tadzhikita-(Ce), mottanaita-(Ce), ciprianiïta i hellandita-(Ce).

Formació i jacimentsModifica

La nambulita va ser descoberta a la mina Funakozawa, a Ono (Prefectura d'Iwate, Honshū, Japó) en filons tallant menes de braunita en sílex. També ha estat descrita a Austràlia, Àustria, Eslovàquia, l'Índia, altres indrets del Japó, Namíbia, Romania, Suècia i Suïssa.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Nambulite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Nambulite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 3 desembre 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nambulita