Naomi Childers
Naomi Childers (Pottstown, (Pennsilvània), 15 de novembre de 1892– (Hollywood) (Califòrnia) 9 de maig de 1964)[1][2] va ser una actriu de cinema mut. Dotada d’uns ulls d’un blau intens i de cabell daurat, se la va anomenar “la noia de rostre grec”.[3] Va actuar durant uns anys a la Vitagraph i posteriorment a la Goldwyn Pictures i malgrat ser la protagonista a “Lord and Lady Algy” (1919) normalment va interpretar papers secundaris.[3] Amb l’arribada del sonor només va participar en papers menors sense constar als crèdits.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 novembre 1892 Pottstown (Pennsilvània) |
| Mort | 9 maig 1964 (71 anys) Hollywood (Califòrnia) |
| Sepultura | Valhalla Memorial Park Cemetery |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, actriu de teatre |
| Família | |
| Cònjuge | Luther Reed |
    | |
Biografia modifica
Naomi Weston Childers va néixer a Pottstown el 1892. Segons el cens de l’any 1900 en aquell moment era adoptada per John i Nora Childers[4] i posteriorment manifestà el seu orgull de tenir avantpassats britànics. Tota la seva joventut la passà a Saint Louis. De ben jove va manifestar inquietuds artístiques, va destacar com a jove intèrpret de piano,[3] als 11 anys ja havia fet espectacles de recitació.[5] També va actuar com a ballarina,[6] i inicià una carrera com a actriu teatral infantil participant, per exemple en una versió d’Alicia en el país de les meravelles.[7] El 1912 també participaria en obres com “Madame X”, “Ready Money” o “The Great Name”.[8]
El 1913 va començar la seva carrera cinematogràfica a la Kalem amb la que va participar en la seva primera pel·lícula, "Panic Days in Wall Street" (1913).[9] Poc després va passar a la Reliance per acabar sent contractada aquell mateix 1913 per la Vitagraph.[9] Allà el paper més important que interpretà fou el d’una moderna Joana d’Arc a "Womanhood, the Glory of the Nation" (1917). El 1916 es va prometre amb el propietari de l'empresa de llaminadures Shraft però posteriorment es va anul·la el compromís.[10]
El 1917 abandona la Vitagraph[11] i el 1919 actua per a la Metro en unes cinc pel·lícules abans de ser contractada per la Goldwyn Pictures. En aquesta productora serà la protagonista a “Lord and Lady Algy” (1919), "Earthbound" (1920) o "The Street Called Straight" (1920).
L’agost de 1920 es va casar amb l'escriptor i guionista Luther Reed.[12] Tot i que va anunciar la seva intenció de continuar treballant, a partir d’aquesta data apareixeria en els crèdits de no més de vuit pel·lícules. La parella es va divorciar el 1929 i tenien un fill.[13] L’actriu va intentar tornar a actuar però l’arribada del sonor i el fet d’estar tants anys sense actuar va provocar que no trobés feina. Finalment, el cap de MGM, Louis B. Mayer, va conèixer que passava per una situació econòmica molt difícil i li va fer un contracte vitalici. Fins a la dècada de 1950 va participar interpretant rols menors i sense acreditar en múltiples pel·lícules.[14] Va morir el 1964 a l'edat de 71 anys.
Filmografia modifica
Apart de les pel·lícules aquí mencionades, a partir dels anys trenta participà en moltes altres amb rols molt menors o d’extra sense sortir als títols de crèdit.
- Panic Days in Wall Street (1913)
- The American Princess (1913)
- The Hoodoo Pearls (1913)
- The Heart of an Actress (1913)
- Their Mutual Friend (1913)
- The Test (1913)
- The Golden Pathway (1913)
- Hearts of Women (1914)
- Iron and Steel (1914)
- The Portrait (1914)
- An Officer and a Gentleman (1914)
- The Price of Vanity (1914)
- The Crucible of Fate (1914)
- Mr. Barnes of New York (1914)
- The Spirit and the Clay (1914)
- David Garrick (1914)
- The Woes of a Waitress (1914)
- The Wrong Flat (1914)
- The Ageless Sex (1914)
- His Unknown Girl (1914)
- The Rose and the Thorn (1914)
- The Tangle (1914)
- On the Stroke of Five (1914)
- The Island of Regeneration (1915)
- Roselyn (1915)
- Philanthropic Tommy (1915)
- The Hand of God (1915)
- The Dust of Egypt (1915)
- Anselo Lee (1915)
- The Man Who Couldn't Beat God (1915)
- The Turn of the Road(1915)
- The Ruse (1916)
- The Man He Used to Be (1916)
- The Devil's Prize (1916)
- The Price of Fame (1916)
- The Writing on the Wall (1916)
- The Footlights of Fate (1916)
- Fathers of Men (1916)
- The Auction of Virtue (1917)
- Womanhood, the Glory of the Nation (1917)
- The Gay Lord Quex (1919)
- The Divorcee (1919)
- The World and Its Woman (1919)
- Human Desire (1919)
- Lord and Lady Algy (1919)
- Shadows of Suspicion (1919)
- After His Own Heart (1919)
- Blind Man's Eyes (1919)
- Earthbound (1920)
- Duds (1920)
- The Street Called Straight (1920)
- Courage (1921)
- Hold Your Horses (1921)
- Mr. Barnes of New York (1922)
- Success (1923)
- Restless Wives (1924)
- Virtuous Liars (1924)
- Trial Marriage (1929)
- White Heat (1934)
Referències modifica
- ↑ Ellenberger, Allan R. Celebrities in Los Angeles Cemeteries: A Directory (en anglès). McFarland, 2001-05-01, p. 202. ISBN 978-0-7864-0983-9.
- ↑ «Naomi Childers (1892-1964) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 25 març 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Gmür, Leonhard. Rex Ingram: Hollywood's Rebel of the Silver Screen (en anglès). epubli, 2013-11-14, p. 155. ISBN 978-3-8442-4601-8.
- ↑ Berger, Sue Repko and Ed. Legendary Locals of Pottstown (en anglès). Arcadia Publishing, 2013, p. 70. ISBN 978-1-4671-0085-4.
- ↑ «Young elocutionist to read at world’s fair». St. Louis Globe-Democrat, 01-11-1904, pàg. 3.
- ↑ Stars of the Photoplay (en anglès). Chicago: Photoplay Magazine, 1916, p. 118.
- ↑ «Young St. Louisans star in shadow drama». St. Louis Post-Dispatch, 16-05-1915, pàg. 68.
- ↑ «Naomi Childers: Glamorous American silent film actress» (en anglès). The Cabinet Card Gallery. [Consulta: 21 octubre 2021].
- ↑ 9,0 9,1 «"CHILDERS, Naomi"». Motion Picture News, 21-10-1916, pàg. 71.
- ↑ «Greenroom jottings». Motion Picture Classic II, 4., Juny 1916, pàg. 65.
- ↑ «Greenroom jottings». Motion Picture Classic Vol. 4, 1917, pàg. 59.
- ↑ «Naomi Childers engaged». Variety, 13 d’agost 1920, pàg. 37.
- ↑ «Naomi Childers» (en anglès). Internet Movie Database IMDb. [Consulta: 21 octubre 2021].
- ↑ Slide, Anthony. Hollywood Unknowns: A History of Extras, Bit Players, and Stand-Ins (en anglès). Univ. Press of Mississippi, 2012-09-05, p. 165. ISBN 978-1-61703-475-6.
Enllaços externs modifica
- Filmografia de Naomi Childers al catàleg de l'American Film Institute