Narcís Bonet i Armengol

compositor català
(S'ha redirigit des de: Narcís Bonet Armengol)

Narcís Bonet i Armengol (Barcelona, 22 de gener de 1933 - París, 11 de gener de 2019)[1] fou un compositor català, fill de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí i germà de l'arquitecte Jordi Bonet i del rector de la Sagrada Família fins al 2018, Lluís Bonet.

Infotaula de personaNarcís Bonet i Armengol

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 gener 1933 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 2019 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
6è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori Municipal de Música de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris
Fontainebleau Schools
École Normale de Musique de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJoan Massià i Prats, Eduard Toldrà i Soler i Nadia Boulanger Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLluís Bonet i Garí Modifica el valor a Wikidata
GermansJordi Bonet i Armengol, Lluís Bonet i Armengol, valor desconegut i Jordi Bonet i Godó Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webnarcisbonet.org Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: bd3e0744-5f83-480a-bce1-2d08afd7b53a Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Estudià al Conservatori de Barcelona amb Joan Massià, Maria Carbonell i Eduard Toldrà, que el presentaren al Palau de la Música Catalana el 1947 on actuà per primer cop amb només 13 anys com a pianista. Treballà més tard amb Joaquim Zamacois, Emili Pujol i Lluís Maria Millet, i el 1949 marxà a París per a estudiar amb Nadia Boulanger. La seva relació familiar amb Conxita Badia també el marcà profundament i l'inspirà per compondre.

El 1955 fou president de les Joventuts Musicals de Barcelona, el 1962 de la Fédération Internationale des Jeunesses Musicales i representant al Consell de Música de la UNESCO. Va haver d'exiliar-se 2 anys a França per un article publicat on defensava la cultura catalana. Des de París, fou cofundador i secretari d'Òmnium Cultural a França.

El 1979 succeí Nadia Boulanger a petició de la seva Mestra en la direcció del Conservatoire Américain de Fontainebleau i el 1971 esdevingué professor del Conservatori de París i director adjunt de l'École Normale de Musique de París. Va ser guardonat amb diversos premis de composició francesos, americans i d'altres països (entre ells, de la Fundació Copley de Chicago, Fundació March, Prince Rainier III de Monaco) i va rebre nombrosos encàrrecs d'obres (Festival d'Amèrica-Espanya, RTVE, Dotació d'Art Castellblanch, Ensemble Moderne de París, Festivals de Sevilla i de Granada), a més de presidir i format part de jurats en premis de composició internacionals.

Fou membre del Conseil Musical de la Fundació Prince Pierre de Monaco i va ser nomenat Commandeur dans l'Ordre du Mérite Culturel del Principat de Mònaco. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi. I el 2015 el Premi Josep Maria Batista i Roca - Memorial Enric Garriga Trullols.

Malgrat viure a França, sempre va ser un fervent defensor de Catalunya, va renunciar a la nacionalitat espanyola per adquirir la francesa, i va denunciar la situació dels presos polítics i els exiliats. En un darrer gest simbòlic, en morir va demanar que en lloc de flors, es donessin els diners als presos i exiliats polítics, una aportació que va lliurar personalment la seva dona unes setmanes després al president Carles Puigdemont a Waterloo.[2]

Obres modifica

Musicals modifica

  • Missa in Epiphania Domini, per a cor i orquestra (1957)
  • Concert per a violoncel (1959)
  • Homenatge a Gaudí, instrumental (1966)
  • La tramuntana, instrumental (1993)
  • Set cançons populars catalanes (1997)
  • Vistes al Mar (1948) cançoms sobre poemes de Joan Maragall
  • Tres Melodies sobre poesies de Rainer Maria Rilke, (1991)
  • He mirat aquesta terra (1994), sobre poemes de Salvador Espriu
  • La pell de brau (1967) sobre poemes de Salvador Espriu
  • Le cimetière marin (1995) sobre el text homònim de Paul Valéry
  • Pim-Pim-Carabim (1964)
  • L'Anunciació (1971)
  • Les troyennes (1978)

Estudis modifica

  • Tractat de Solfeig (1984)
  • Mompou (1993)

Referències modifica

  1. «Mor Narcís Bonet i Armengol a París». La República. Arxivat de l'original el 11 de gener 2019. [Consulta: 11 gener 2019].
  2. «Mor el músic i compositor Narcís Bonet als 85 anys» (en castellà), 11-01-2019. [Consulta: 23 setembre 2021].

Enllaços externs modifica