Narcissus cavanillesii

espècie de planta

Narcissus cavanillesii és una espècie de planta bulbosa de la família de les amaril·lidàcies. Es tracta de l'únic representant de la secció Tapeinanthus dins del gènere Narcissus. És originària del sud de la península Ibèrica i el nord d'Àfrica. A la tardor produeix flors grogues. La corona és gairebé completament absent, fet que provocà que durant molt de temps fos assignada a un gènere diferent.

Infotaula d'ésser viuNarcissus cavanillesii Modifica el valor a Wikidata
Narcissus cavanillesii detail.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN195410 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaAmaryllidaceae
TribuNarcisseae
GènereNarcissus
EspècieNarcissus cavanillesii Modifica el valor a Wikidata
Barra & G.López
Nomenclatura
BasiònimPancratium humile Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Amaryllis exigua Schousb.
  • Braxireon humile (Cav.) Raf.
  • Carregnoa humilis (Cav.) J.Gay
  • Carregnoa lutea Boiss.
  • Lapiedra gracilis Baker.
  • Oporanthus exiguus (Schousb.) Herb
  • Pancratium humile Cav.
  • Sternbergia exigua (Schousb.) Ker Gawl.
  • Tapeinaegle humilis (Cav.) Herb.
  • Tapeinanthus humilis (Cav.) Herb.[1][2]
Distribució
Narcissus cavanillesii distrib.jpg
Modifica el valor a Wikidata

GeneralitatsModifica

El gènere Narcissus L. es caracteritza per ser un grup bastant dens i heterogeni pel que fa a la seva taxonomia i diversitat a causa de l'interès que l'home ha tingut pel seu gran valor ornamental. Des d'antic s'ha tingut la visió romàntica del seu nom Narcís, jove de gran bellesa que rebutjava tota proposta amorosa i va ser castigat pels Déus enamorant-se de la seva pròpia imatge reflectida a l'aigua d'un estany dins el qual va caure i del que va créixer una bonica flor que duu el seu nom.

DescripcióModifica

Narcissus cavanillesii es troba dins de la Secció botànica Braxireon (Raf.) Valdés o Tapeinanthus (Herb.) Traub. Les fulles són de secció semicircular, la corona és vestigial, és a dir, que s'ha reduït. Per ser un narcís, Narcissus cavanillesii té un aspecte molt particular i no mostra la corona que acostumen a tenir les espècies del gènere. Aquesta queda reduïda a unes petites escames poc visibles a les peces de la corol·la.[3] Els narcissos són plantes herbàcies bulboses; en aquesta espècie el bulb subglobós presenta túniques externes de color marró fosc. Les fulles linears, de marge llis i de secció semicircular cobertes a la base per beines que venen del bulb per prolongació de les túniques externes. Les flors són solitàries de color groc amb un pedicel que les uneix a la inflorescència. La seva floració és a la tardor.

DistribucióModifica

Crèixen en prats, matollars i zones obertes de boscos com les bores dels camins. Es poden trobar en altituds des de 0-730(1000)m per sobre del nivell del mar. La seva distribució atèny des de la península Ibèrica fins al N. d'Àfrica com Marroc i Algèria. Andalusia occidental, S d'Extremadura i zones colindants de Portugal.

ObservacionsModifica

És una espècie singular dins del seu gènere per la seva corona vestigial i el seu tub molt curt.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • «Narcissus assoanus». Germplasm Resources Information Network.
  • «Rushleaf jonquil». uBio.
  • Brickell, Christopher. Gardener's Encyclopedia of Plants & Flowers. Colour Library Books, 1996, p. 518. ISBN 1-85833-472-1. 
  • S. Castroviejo, E. Rico. Flora iberica, Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Real Jardín Botánico, CSIC, 2013, p. 345. ISBN 978-84-00-09745-5.