Narcissus papyraceus

espècie de planta

El gènere Narcissus és originari de la Mediterrània occidental, principalment de la península Ibèrica, on actualment és possible trobar més d'una trentena d'espècies, la meitat d'elles molt escasses. Hi ha una gran quantitat d'endemismes ibèrics com Narcissus tortifolius Fern. Casas.[3] Es tracta d'un gènere amb gran variabilitat geogràfica, la qual cosa dificulta la identificació especialment amb les diferents subespècies de N. pseudonarcissus, i el grup Jonquillae (N. jonquilla, N. assoanus, N. gaditanus, N. baeticus). Això explicaria que a vegades hi hagi alguna confusió amb la nomenclatura segons la font consultada.[4]

Infotaula d'ésser viuNarcissus papyraceus Modifica el valor a Wikidata
Narcissus papyraceus 'Paperwhite' 02.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaAmaryllidaceae
TribuNarcisseae
GènereNarcissus
EspècieNarcissus papyraceus Modifica el valor a Wikidata
Ker Gawl
Nomenclatura
Sinònims
  • Hermione anceps (DC.) M.Roem.
  • Hermione candidissima M.Roem.
  • Hermione jasminea Salisb.
  • Hermione nivea (Loisel.) M.Roem.
  • Hermione papyracea (Ker Gawl.) Schult. & Schult.f.
  • Hermione papyratia Haw.
  • Narcissus albulus Levier
  • Narcissus anceps DC.
  • Narcissus gennarii Parl.
  • Narcissus jasmineus (Salisb.) Schult. & Schult.f.
  • Narcissus niveus Loisel.
  • Narcissus papyratius (Haw.) Spach (Graells) D.A. Webb
  • Narcissus unicolor Ten.[1][2]
Distribució
Narcissus papyraceus distrib.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Flora IbèricaModifica

Narcissus papyraceus es troba classificat dins de la secció Tazetta DC., dins el gènere Narcissus. Les espècies que formen el grup Tazetta són N.tazetta L., N. papyraceus, N. pachybolbus i N. dubius. Les plantes d'aquest grup presenten alguns caràcters morfològics semblants com la secció de les fulles que és àmplament el·líptica, la corona és copuliforme, els filaments estaminals són rectes, en 2 nivells; les anteres no versàtils i les llavors no presenten estròfil (substància de reserva o eleosoma que es forma a partir del funicle i és extern a la llavor).[5] És un grup que els agrada el clima Mediterrani i agraeixen els dies de sol enfront dels més freds.

DescripcióModifica

Planta herbàcia bulbosa d'uns 28-66 cm d'alçada, glabra. El bulb és subglobós amb túniques externes de tipus membranoses d'un color castany fosc, que es perllonga en una beina d'uns 42-67 mm. El peduncle florífer llarg i sense fulles. l'escap, és de secció estretament el·líptica, és estriat i fistulós.

FullesModifica

Són linears, de marge llis, de secció estretament el·líptica, amb dues quilles poc marcades en la cara dorsal, cobertes per la prolongació de les túniques externes del bulb.

FlorsModifica

  • L'espata és membranosa, lanceolada i embeinadora a la base.
  • Les flors són pedicelades, el tub del periant es va eixamplant gradualment cap a l'àpex, i són de color blanc-groguenc cremós.

Narcissus papyraceus van ser plantes silvestres que probablement van ser recollides i cultivades a Holanda o potser han anat sorgint des del seu cultiu en temps passats.

TaxonomiaModifica

Narcissus papyraceus va ser descrita per John Bellenden Ker Gawler i publicat a Botanical Magazine 24: pl. 947. 1806.[6]

Etimologia

Narcissus nom genèric que fa referència del jove narcisista de la mitologia grega Νάρκισσος (Narkissos) fill del déu riu Cefís i de la Nimfa Liríope; que es distingia per la seva bellesa.

El nom deriva de la paraula grega: ναρκὰο, narkào (= narcòtic) i es refereix a l'olor penetrant i embriagant de las flors d'algunes espècies (alguns sostenen que la paraula deriva de la paraula persa نرگس i que es pronuncia Nargis, que indica que aquesta planta és embriagadora).

papyraceus: epítet llatí que significa "com a paper".[7]

Varietats
Sinonímia
  • Hermione papyracea (Ker Gawl.) Schult. et Schult.f. in Roem. et Schult., Syst. Veg. 7: 1733 (1830).
  • Chione papyracea (Ker Gawl.) Salisb., Gen. Pl.: 100 (1866), nom. inval.
  • Narcissus tazetta var. papyraceus (Ker Gawl.) Baker, Gard. Chron. 1869: 1015 (1869).
  • Narcissus tazetta subsp. papyraceus (Ker Gawl.) Baker, Handb. Amaryll.: 8 (1888).
  • Narcissus linnaeanus subsp. papyraceus (Ker Gawl.) Rouy in G.Rouy et Foucaud, Fl. France 13: 50 (1912).[8]
  • Narcissus barlae Parl.
  • Narcissus gennarii Parl.
  • Narcissus linnaeanus subsp. papyraceus (Ker Gawl.) Rouy
  • Narcissus linnaeanus subsp. polyanthus (Loisel.) Rouy
  • Narcissus niveus Loisel.
  • Narcissus panizzianus Parl.
  • Narcissus papyraceus subsp. barlae (Parl.) Arcang.
  • Narcissus papyraceus subsp. panizzianus (Parl.) Arcang.
  • Narcissus papyraceus subsp. papyraceus
  • Narcissus papyraceus subsp. polyanthus (Loisel.) Asch. & Graebn.
  • Narcissus polyanthus Loisel.
  • Narcissus tazetta subsp. panizzianus (Parl.) Baker
  • Narcissus unicolor Ten.[9]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Brickell, Christopher. Gardener's Encyclopedia of Plants & Flowers. Colour Library Books, 1996, p. 518. ISBN 1-85833-472-1. 
  • S. Castroviejo. Flora Iberica.Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol.XX. Liliaceae-Agavaceae. Real Jardín Botànico CSIC, 1996, p. 372. ISBN 978-84-00-06221-7 (obra completa). 
  • Jefferson-Brown, Michael. Narcissus. Typeset by J&L Composition Ltd, Filey, North Yorkshire, 1991, p. 187. ISBN 0 7134 6102 0.