Narcissus viridiflorus

espècie de planta

Narcissus viridiflorus es troba dins de la Secció botànica Serotini Parl junt amb les espècies N. serotinus, N. obsoletus i N. elegans segons Flora Iberica, encara que antigament se la va classificar dins el grup Jonquillae DC. ap. Red.[1] Les fulles són de secció semicircular i la corona és molt curta. Els narcissos són plantes herbàcies bulboses; en aquesta espècie el bulb subglobós presenta túniques externes de color marró fosc. Les fulles linears, de marge llis i de secció semicircular cobertes a la base per beines que venen del bulb per prolongació de les túniques externes. Les flors són solitàries de color blanc.

Infotaula d'ésser viuNarcissus viridiflorus Modifica el valor a Wikidata
Narcissus viridiflorus 1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 NT-ca.svg
Gairebé amenaçada
UICN162196 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaAmaryllidaceae
TribuNarcisseae
GènereNarcissus
EspècieNarcissus viridiflorus Modifica el valor a Wikidata
Schousb.

DescripcióModifica

És una planta herbàcia glabra d'uns 17-47 cm d'alçada. El bulb és subglobós amb túniques membranoses d'un color castany fosc que es perllonga en una beina d'uns 24-102 mm. El peduncle florífer és llarg i sense fulles. L'escap, és de secció estretament el·líptica, és estriat i fistulós. A vegades no presenta fulles, la seva característica interessant és que presenta una extrema reducció a la mínima expressió de totes les seves parts florals i la introducció del pigment clorofíl·lic verdós fins als pètals els quals actuen alhora com a fulles també. Té unes petites i primes flors d'un verd ratllat amb una corona segmentada molt petita o reduïda; però deliciosament perfumada, la qual posseeix el 100% de la fragància jonquilla.

FullesModifica

Són linears, de marge llis, de secció estretament el·líptica, amb dues quilles poc marcades en la cara dorsal, cobertes per la prolongació de les túniques externes del bulb.

FlorsModifica

  • L'espata és membranosa, lanceolada, embeinadora a la base i d'un color castany clar.
  • Les flors són pedicelades, el tub del periant es va eixamplant gradualment cap a l'àpex. Els tèpals són de color verd i subiguals.
  • Floreix de l'octubre al novembre[2]
  • L'ovari és verdós.

Distribució i hàbitatModifica

Narcissus viridiflorus pot trobar-se en zones de dunes fixes, en clarianes de suredes, pinedes i bruguerals. Pot arribar a una altitud d'uns 250 m sobre el nivell del mar i distribuir-se pel sud-oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica (nord del Marroc). A la península Ibèrica es troba a les serres del sud de Cadis: la Línia de la Concepción, San Roque y Los Barrios.

ObservacionsModifica

És una espècie singular dins del seu gènere per la seva corona vestigial i el seu tub molt curt.

TaxonomiaModifica

Narcissus viridiflorus va ser descrita pel botànic, algòleg i explorador danès, Peder Kofod Anker Schousboe i publicat a Iagttagelser over Vextriget i Marokko... 157, a l'any 1800.[3]

Citologia

Nombre de cromosomes de Narcissus viridiflorus (Fam. amaril·lidàcies) i tàxons infraespecífics: 2n=28[4]

Etimologia

Narcissus nom genèric que fa referència del jove narcisista de la mitologia grega Νάρκισσος (Narkissos) fill del déu riu Cefís i de la nimfa Liríope; que es distingia per la seva bellesa.

El nom deriva de la paraula grega: ναρκὰο, narkào (= narcòtic) i es refereix a l'olor penetrant i embriagant de les flors d'algunes espècies (alguns sostenen que la paraula deriva de la paraula persa نرگس i que es pronuncia Nargis, que indica que aquesta planta és embriagadora).

viridiflorus: epítet llatí que significa "amb flors verdes".[5]

Sinonímia
  • Chloraster fissus Haw.
  • Chloraster integer Haw.
  • Chloraster viridiflorus (Schousb.) M.Roem.
  • Hermione viridiflora (Schousb.) Haw.
  • Jonquilla viridiflora (Schousb.) Raf.
  • Narcissus integer (Haw.) Spach
  • Prasiteles viridiflorus (Schousb.) Salisb.[6]

ReferènciesModifica

  1. «Narcissus viridiflorus» (en anglès). Herbertia. American Plant Life Society [Orlando (Florida)], 9, 1, gener 1953, pàg. 32-36 [Consulta: 15 maig 2020].
  2. «Narcissus viridiflorus» (en castellà). [Consulta: 15 maig 2020].
  3. «Narcissus viridiflorus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 15 maig 2020].
  4. Valdés Bermejo, E. «Número cromosomáticos de plantas occidentales, 55-63» (en castellà). Anales Jardín Botánico de Madrid, 1980, pàg. 37(1): 193-198 [Consulta: 15 maig 2020].
  5. A Epítets Botànics
  6. «Narcissus viridiflorus a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 15 maig 2020].

BibliografiaModifica

  • «Narcissus assoanus». Germplasm Resources Information Network.
  • «Rushleaf jonquil». uBio.
  • Brickell, Christopher. Gardener's Encyclopedia of Plants & Flowers. Colour Library Books, 1996, p. 518. ISBN 1-85833-472-1. 
  • S. Castroviejo, E. Rico. Flora iberica, Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Real Jardín Botánico, CSIC, 2013, p. 345. ISBN 978-84-00-09745-5.