Nazisme i música

La relació del nazisme i la música a l'Alemanya des dels anys 1930 va ser caracteritzada per una gran ambiguïtat i molt de maniqueisme. D'un costat el nazisme veu la música quan és «bona» com l'expressió per excel·lència de l'ànima germànica i els músics i artistes «purs», reconeguts pels mèrits per al Reich són fitxats a la Llista dels graciats per déu (Gottbegnadeten-Liste) i obtenen certs privilegis.^[1] Amb l'ascensió al poder d'Adolf Hitler el 1933 comença una política de defensa de l'anomenada völkische Kultur: cultura «autèntica», d'artistes de «raça alemanya», sense influència «decadent» com per exemple del jazz i altres cultures «inferiors».^[2]^[3] Al mateix moment s'inicià una persecució ferotge contra els artistes «degenerats», decadents, jueus, d'avantguarda o d'ideologia progressista.

A l'autumn del 1933 es va crear la Reichsmusikkammer (Cambra de música del Reich) a la qual Joseph Goebbels va nomenar Richard Strauss (1864-1949) com a president. Aquesta cambra tenia 15.000 membres, dels quals uns tres cents cinquanta compositors. Strauss era primer un veritable músic, un xic panxacontent i oportunista, però per la seva fama internacional millor per a la propaganda, que compositors més fanàticament völkisch, com l'altre candidat Hans Pfitzner (1869-1949) fidel al règim, però compositor de segona fila.^[4] El 1935 la Gestapo va interceptar una carta de Straus al llibretista jueu Stefan Zweig (1881-1942) a la qual escrivia que va acceptar la presidència «per fer bé» a la música» i que s'abstenia de «fer política». Hitler trobava aquesta carta «escandalosa» i es va estimular Strauss a demetre per «raons de salut». Va ser reemplaçat pel compositor obertament nazi Peter Raabe (1872-1945) que immediatament va excloure més de tres mil músics de la Cambra i prohibir d'exercir la seva art en públic.^[4] El 1940 l'«Institut del NSDAP de Recerca de la Qüestió Jueva» va publicar el Lexikon der Juden in der Musik, o Lèxic dels jueus en la música, una llista negra d'artistes per marginar i d'obres prohibides, una obra de gran èxit que fins al 1943 va conèixer cinc edicions cada vegada eixamplades,^[5] i que havia segons els autors d'ajudar els operadors culturals i els funcionaris a «netejar quan més aviat millor la nostra cultura de les restes [de cultura jueua] mantingudes per descuit».^[6]

Referències modifica

↑ Prieberg, Fred K. Handbuch Deutsche Musiker 1933–1945 (CD-Rom-Lexikon), 2004, p. 5180.
↑ La paraula «völkische Kultur» és difícil per traduir. Literalment seria «cultura popular» però no vol dir la cultura popular al sentit de folklore i tradicions. En l'argot de la ideologia nazi völkisch vol dir cultura autèntica, superior i pròpia de la raça alemanya, sense contagi per pobles considerats decadents (francesos), frívols (italians) o primitius (el jazz amb els seus arrels africans), exclou compositors jueus etc. És sinónim -ara pejoratiu- d'alemany.
↑ Biermann, Kai «"Völkisch" ist nicht irgendein Adjektiv» (en alemany). Die Zeit, 11-09-2016.
↑ ^4,0 ^4,1 Hermand, Jost. Kultur in finsteren Zeiten: Nazifaschismus, Innere Emigration, Exil (en alemany). Köln Weimar: Böhlau Verla, 2010, p. 97-98. ISBN 9783412206048.
↑ Weissweiler, Eva. Ausgemerzt! Das Lexikon der Juden in der Musik und seine mörderischen Folgen (en alemany), 1999. ISBN 3-920862-25-2. (traducció del títol: Eliminats! El lèxic dels jueus en la música i les seves conseqüències mortíferes)
↑ Stengel, Theo; Gerigk, Herbert. Lexikon de Juden in der Musik mit einem Titelverzeichnis jüdischer Werke (en alemany). 1a. Berlín: Bernhard Hahnefeld Verlag, 1940, p. 8 (volum 2 de Veröffentlichungen des Instituts der NSDAP zur Erforschung der Judenfrage).

Bibliografia modifica

Drüner, Ulrich; Günther, Georg. Musik und "Drittes Reich". Fallbeispiele 1910 bis 1960 zu Herkunft, Höhepunkt und Nachwirkungen des Nationalsozialismus in der Musik (en alemany). Colònia: Böhlau, 2012. ISBN 978-3-205-78616-0.
Hust, Christoph; Hindrichs, Thorsten «Bericht über die Internationale Tagung Musikwissenschaft im Nationalsozialismus und in faschistischen Regimen. Kulturpolitik - Methoden - Wirkungen» (pdf) (en alemany). Frankfurter Zeitschrift für Musikwissenschaft, 2000. Arxivat de l'original el 2017-03-01 [Consulta: 26 juny 2022].
Lara, Inés; Cruz Rodríguez, José. Luria, Jodi (red.). Auditorium. Cinco Siglos de Música Inmortal (en castellà). tom 3. Barcelona: Editorial Planeta, 2002, p. 222-223. ISBN 9788408465232.
Prieberg, Fred K. Musik im NS-Staat (Música a l'Estat nazi) (en alemany). S. Fischer Verlag ata =2015, p. 448. ISBN 9783105608517.

[1] Prieberg, Fred K. Handbuch Deutsche Musiker 1933–1945 (CD-Rom-Lexikon), 2004, p. 5180.

[2] La paraula «völkische Kultur» és difícil per traduir. Literalment seria «cultura popular» però no vol dir la cultura popular al sentit de folklore i tradicions. En l'argot de la ideologia nazi völkisch vol dir cultura autèntica, superior i pròpia de la raça alemanya, sense contagi per pobles considerats decadents (francesos), frívols (italians) o primitius (el jazz amb els seus arrels africans), exclou compositors jueus etc. És sinónim -ara pejoratiu- d'alemany.

[3] Biermann, Kai «"Völkisch" ist nicht irgendein Adjektiv» (en alemany). Die Zeit, 11-09-2016.

[:0-4] 4,0 ^4,1 Hermand, Jost. Kultur in finsteren Zeiten: Nazifaschismus, Innere Emigration, Exil (en alemany). Köln Weimar: Böhlau Verla, 2010, p. 97-98. ISBN 9783412206048.

[5] Weissweiler, Eva. Ausgemerzt! Das Lexikon der Juden in der Musik und seine mörderischen Folgen (en alemany), 1999. ISBN 3-920862-25-2. (traducció del títol: Eliminats! El lèxic dels jueus en la música i les seves conseqüències mortíferes)

[6] Stengel, Theo; Gerigk, Herbert. Lexikon de Juden in der Musik mit einem Titelverzeichnis jüdischer Werke (en alemany). 1a. Berlín: Bernhard Hahnefeld Verlag, 1940, p. 8 (volum 2 de Veröffentlichungen des Instituts der NSDAP zur Erforschung der Judenfrage).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]