Nebulosa Omega

Messier 17, també anomenada Nebulosa omega, Nebulosa del cigne, Nebulosa del calçador i Nebulosa de la llagosta (M17; NGC 6618) és una regió HII en la constel·lació de Sagitari. Va ser descoberta per Philippe Loys de Chéseaux en 1745 i Charles Messier la va catalogar en 1764.

Infotaula d'objecte astronòmicNebulosa Omega
Messier 017 2MASS.jpg
Altres designacionsM17, NGC6618
Nebulosa del cigne
Nebulosa del calçador
Nebulosa de la llagosta
TipusNebulosa d'emissió
DescobridorJean Philippe de Chéseaux[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1745[2] Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 20m 26,00s
Declinació (δ)-16° 10′36.0
Distància de la Terra5.000-6.000 al
Magnitud aparent (V)6,0
Dimensions aparents (V)11 minuts d'arc
Constel·lacióSagitari
Característiques físiques i astromètriques
Radi-
Magnitud absoluta (V)-
Moviment propi1,51 mas/a[3] (ascensió recta)
-1,74 mas/a[3] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial-25,3 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Característiques destacables-
Catàlegs astronòmics
NGC6618 Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg
Detall de la nebulosa M17

La Nebulosa omega es troba a una distància d'entre 5.000 i 6.000 anys llum i té una grandària d'uns 15 anys llum de diàmetre. El núvol de matèria interestel·lar de la qual forma part és d'uns 40 anys llum de diàmetre. La massa total de la Nebulosa omega es calcula en unes 800 masses solars.

Existeix un cúmul de 35 estrelles en la nebulosa. És la radiació d'aquestes estrelles joves i calentes de tipus B nascudes en la nebulosa la que excita els gasos de la nebulosa i els fa brillar, creant una regió HII; el color rogenc de la nebulosa és degut a l'hidrogen ionitzat

ObservacióModifica

La nebulosa és molt brillant, la qual cosa la fa visible a ull nu amb bones condicions atmosfèriques a latituds baixes. La seva magnitud aparent és igual a 6. Amb un telescopi de 114 mm proveït d'un filtre UHC, es pot veure una bona part dels seus matisos i jocs de llum. A partir dels 200 mm, la visió és espectacular.

ReferènciesModifica

  1. «Messier 17». [Consulta: 3 juliol 2017].
  2. «Messier 17». [Consulta: 3 juliol 2017].
  3. 3,0 3,1 «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
  4. Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.

Enllaços externsModifica