Nebulosa Omega

regió HII en la constel·lació de Sagitari.

Messier 17, també anomenada Nebulosa omega, Nebulosa del cigne, Nebulosa del calçador i Nebulosa de la llagosta (M17; NGC 6618) és una regió HII en la constel·lació de Sagitari. Va ser descoberta per Philippe Loys de Chéseaux en 1745 i Charles Messier la va catalogar en 1764.

Infotaula objecte astronòmicNebulosa Omega
Detall de la nebulosa M17 Modifica el valor a Wikidata
Tipusregió HII Modifica el valor a Wikidata
Descobert perJean-Philippe Loys de Cheseaux[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1745[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSagitari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra5.000 a. ll.
1.814 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−1,74 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)1,51 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−25,3 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 20m 46.992s[6] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-17° 49' 41.88''[6] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC6618 Modifica el valor a Wikidata

La Nebulosa omega es troba a una distància d'entre 5.000 i 6.000 anys llum i té una grandària d'uns 15 anys llum de diàmetre. El núvol de matèria interestel·lar de la qual forma part és d'uns 40 anys llum de diàmetre. La massa total de la Nebulosa omega es calcula en unes 800 masses solars.

Existeix un cúmul de 35 estrelles en la nebulosa. És la radiació d'aquestes estrelles joves i calentes de tipus B nascudes en la nebulosa la que excita els gasos de la nebulosa i els fa brillar, creant una regió HII; el color rogenc de la nebulosa és degut a l'hidrogen ionitzat

Observació modifica

La nebulosa és molt brillant, la qual cosa la fa visible a ull nu amb bones condicions atmosfèriques a latituds baixes. La seva magnitud aparent és igual a 6. Amb un telescopi de 114 mm proveït d'un filtre UHC, es pot veure una bona part dels seus matisos i jocs de llum. A partir dels 200 mm, la visió és espectacular.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Messier 17». [Consulta: 3 juliol 2017].
  2. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
  3. «Messier 17». [Consulta: 7 juliol 2017].
  4. 4,0 4,1 «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
  5. Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.
  6. 6,0 6,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.

Enllaços externs modifica