Nebulosa de la Taràntula

La nebulosa de la Taràntula, també coneguda com a 30 Doradus, és una regió HII que es troba al Gran Núvol de Magalhães. Inicialment considerada un estel, el 1751 Nicolas-Louis de Lacaille va reconèixer la seva naturalesa de nebulosa.[5]

Infotaula d'objecte astronòmicNebulosa de la Taràntula
Spitzer-TarantulaNebula.jpg
La nebulosa de la Taràntula
imatge del telescopi espacial Spitzer
TipusEmissió
DescobridorNicolas-Louis de Lacaille modifica
Data de descobriment1751 modifica
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 modifica
Ascensió recta (α)5h 38m 36s [4] modifica
Declinació (δ)-69° 05.7′[1]
Distància de la Terra170.000 all (49 ± 3 kpc)[2][3]
Magnitud aparent (V)+8[2]
Dimensions aparents (V)40′ × 25′[2]
Constel·lacióConstel·lació de l'Orada
Format per
Característiques físiques i astromètriques
Radi500 all
Magnitud absoluta (V)?
Part deGran Núvol de Magalhães modifica
Característiques destacablesen el Gran Núvol de Magalhães
Catàlegs astronòmics
NGC2070 modifica
Codis de catàleg
Regió central de la nebulosa de la Taràntula —mosaic de 15 imatges del Hubble. Crèdits: NASA/ESA.

Amb una magnitud aparent de 8, la nebulosa de la Taràntula és un objecte extremadament lluminós, considerant que es troba a uns 170.000 anys llum de distància.[6] La seva lluminositat és tal, que si es trobés a la mateixa distància de la Terra que la nebulosa d'Orió, arribaria a produir ombres. De fet, és la regió de formació estel·lar més activa coneguda dins de les galàxies del Grup Local.[3] En el seu centre, es troba el cúmul estel·lar (~2.5 pc de diàmetre)[3] R136, extraordinàriament compacte, massiu (450.000 vegades més massiu que el Sol), i ric en estels de molt alta massa i lluminositat, que produeix la major part de l'energia que fa visible la nebulosa, i s'estima la seva edat en 1 o 2 milions d'anys i existeix la possibilitat que en el futur s'acabi convertint en un cúmul globular de baixa massa.

La supernova més propera observada des de la invenció del telescopi, SN 1987A, va tenir lloc als afores de la nebulosa de la Tarántula.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nebulosa de la Taràntula

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «SIMBAD Astronomical Database». Results for Tarantula Nebula. [Consulta: 22 desembre 2006].
  2. 2,0 2,1 2,2 «SEDS Students for the Exploration and Development of Space». Results for Tarantula Nebula. [Consulta: 8 maig 2007].
  3. 3,0 3,1 3,2 Lebouteiller, V.; Bernard-Salas, J.; Brandl, B.; Whelan, D. G.; Wu, Yanling; Charmandaris, V.; Devost, D.; Houck, J. R. «Chemical Composition and Mixing in Giant H II Regions: NGC 3603, 30 Doradus, and N66». The Astrophysical Journal, 680, 1, juny 2008, p. 398–419. DOI: 10.1086/587503.
  4. «The Optical Depth of H II Regions in the Magellanic Clouds». Astrophysical Journal, 1, agost 2012, pàg. 40. DOI: 10.1088/0004-637X/755/1/40.
  5. NGC 2070. SEDS
  6. Symphony of colours in the Tarantula ESA/Hubble