Necròpoli de Carenque

necròpolis prehistòrica prop de Lisboa

La Necròpoli de Carenque és un jaciment arqueològic constituït per tres sepulcres col·lectius excavats en els afloraments calcaris de Tojal de Vila Chã, freguesia de la Mina, a Amadora, Portugal. Aquests sepulcres o túmuls, genèricament designats com a hipogeus, s'integren en una tradició cultural funerària mediterrània, en una fase tardana del megalitisme. La construcció i primeres deposicions de cadàvers es remunten al final del neolític (4t mil·lenni ae), i també s'empraren en l'eneolític.[1]

Infotaula d'edifici
Necròpoli de Carenque
Imatge
Dades
TipusJaciment arqueològic, necròpolis i patrimoni cultural Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMina de Água (Portugal) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 38° 46′ 24″ N, 9° 14′ 38″ O / 38.77341°N,9.24389°O / 38.77341; -9.24389Coord.: 38° 46′ 24″ N, 9° 14′ 38″ O / 38.77341°N,9.24389°O / 38.77341; -9.24389
Monument nacional de Portugal
Identificador70455
Lloc webcm-amadora.pt… Modifica el valor a Wikidata
Necròpoli de Carenque

Fou descoberta i estudiada per Manuel Heleno el 1932, i està classificada com a Monument Nacional (Decret núm. 26235 de 20 de gener de 1936).

La necròpoli té una arquitectura característica, amb accés per un corredor que comunica amb una cambra funerària per un petit portal de formes arredonides. Tant el corredor com aquesta claraboia estaven coberts amb lloses que tancaven l'estructura a l'exterior.

Dels morts allí sepultats poc se sap. No provenen tots del mateix poblat ni han pertangut a cap formació social específica amb accés exclusiu a la necròpoli. Dels rituals a què els sotmeteren també es desconeix gairebé tot, però s'accepta que en les deposicions més antigues els cadàvers estaven ajupits contra les parets, en posició fetal i envoltats de les respectives ofrenes.

Les troballes són algunes ossades d'individus representatius dels tipus humans que habitaven llavors el sud d'Estremadura. Se'n replegaren també ceràmica, materials lítics i metàl·lics, així com ofrenes, que acompanyaven els morts en el ritual funerari. Les més freqüents són ídols de pedra, que varien de cilindres llisos o decorats a representacions d'estris, i també s'hi han trobat plaques d'esquist i llunetes de pedra, ambdues amb orificis per ser penjades. Aquests artefactes es troben en dipòsit al Museu Nacional d'Arqueologia de Lisboa, integrant puntualment exposicions d'aquesta institució.

ReferènciesModifica

  1. «Núcleo Monográfico da Necrópole de Carenque». Câmara Municipal da Amadora. [Consulta: 8 octubre 2020].

BibliografiaModifica

  • ENCARNAÇÃO, G.; MIRANDA, J.; ROCA, I., (1999), Catàleg de l'Exposició del Paleolític al Romà, Amadora, Museu Municipal d'Arqueologia.
  • HELENO, M., (1933), Coves artificials de Tojal de Vila Chã (Carenque)- Comunicació feta al Congrés Lusoespanyol de 1932, Lisboa, Tipografia de l'Empresa de l'Anuari Comercial.
  • MIRANDA, J. A., ENCARNAÇÃO, G., VIEGAS, J. C., ROCA, I., GONZALEZ, A. (1999), Carta Arqueològica del Paleolítico al Romà (Amadora), Amadora, Cambra Municipal d'Amadora.
  • ROCA, I., NET, N., LUCAS, J. (2008), Clâ de Carenque, uma comunidade do Neolítico, Amadora, ARQA.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica