En poesia grega, la nekyia o necuia (ἡ νέκυια 'l'evocació dels morts') és el viatge a l'Hades. Alguns episodis que relaten aquest viatge figuren en el corpus mític d'Hèracles, Teseu i Orfeu; més coneguda, però, és la nekyia, narrada en el cant XI de l'Odissea, que descriu la connexió d'Odisseu amb l'espai de l'Hades. En aquesta acció Odisseu no descendeix a l'inframon, sinó que convoca les ombres dels morts per tal de consultar l'ànima del profeta Tirèsias sobre com tornar a Ítaca. Sacrifica un xai en un clot perquè Tirèsias en bega la sang, entre altres ritus d'accés. A més, es reuneix i parla amb les ànimes dels herois morts. La Nekyia de l'Odissea reflecteix els costums i creences del culte de la nigromància, que és la consulta dels morts com un mitjà d'endevinació. Les restes del que degué ser el temple més important de Nigromància (Nekromanteion) són en un jaciment arqueològic sobre un turó des d'on es pot observar el riu Aqueront al nord-oest de Grècia. Aquest lloc és també conegut com a Nekyomanteion.

Nekyia: Àiax el Gran rancuniós, Persèfone supervisant a Sísif l'alçament de la pedra a l'Hades. Àmfora àtica amb tècnica de figures negres, c. 530 ae

Virgili relata el descens a l'Hades de l'heroi Enees. El descens de Jesús als inferns en la tradició cristiana és una nekyia, i l'infern de Dant és també en essència una nekyia, encara que el coneixement de Dant sobre mitologia grega fos de segona mà, per fonts llatines com Dictus Cretenc i Dares Frigi.

Nekyia és també un nom popular assumit per molts projectes d'art i performance o grups de música.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica