Nelly Melba (Melbourne, 19 de maig de 1861 - Sydney, 23 de febrer de 1931) va ser una cantant d'òpera australiana. El seu nom real era Helen Porter Mitchell.[1][2]

Infotaula de personadama Modifica el valor a Wikidata
Nellie Melba

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Helen Porter Mitchell Modifica el valor a Wikidata
19 maig 1861 Modifica el valor a Wikidata
Melbourne (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 febrer 1931 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Sydney (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Sèpsia Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Altres nomsNellie Melba Modifica el valor a Wikidata
FormacióPresbyterian Ladies' College (en) Tradueix
Westonbirt School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, autobiògrafa Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMathilde Marchesi Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano lleugera Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCharles Nesbitt Frederick Armstrong (en) Tradueix (1882–1900), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsGeorge Nesbitt Armstrong (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesDavid Mitchell Modifica el valor a Wikidata  i Isabella Ann Dow (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1673999 Spotify: 24fodGTlVamKHxCvQXUm6L Musicbrainz: 5fa44ade-11f6-4c97-b6ff-e4881412a3f2 Discogs: 1195423 IMSLP: Category:Melba,_Nellie Allmusic: mn0000002824 Find a Grave: 3203 Modifica el valor a Wikidata
Nelly Melba caracteritzada com a Rosina, de El barber de Sevilla

Inicialment la seua tessitura era la d'una soprano de coloratura. Va estudiar cant en París amb Mathilde Marchesi i va debutar a Brussel·les amb gran èxit, incorporant la Gilda del Rigoletto, de Giuseppe Verdi.

Altres papers que van fonamentar la seua fama van ser la Violetta de La Traviata, del mateix Verdi, la protagonista de Lucia di Lammermoor, de Gaetano Donizetti, i la Julieta de Romeu i Julieta, de Gounod.

En la seua maduresa va canviar a la tessitura de soprano dramàtica, obtenint grans triomfs amb l'Elsa de Lohengrin de Richard Wagner, i dins de l'òpera verdiana amb la Desdèmona d'Otello i la protagonista d'Aïda. El xef francès Auguste Escoffier, que va ser un dels seus més rendits admiradors, va crear per a ella nombrosos plats i postres com el préssec Melba; quan la diva va començar a tenir problemes amb la seua línia, va inventar així mateix les torrades Melba, per a ajudar a mantenir la seua dieta. Després d'una llarga i triomfal carrera a Europa i als Estats Units d'Amèrica portant com a pianista en tota la gira en Landon Ronald, i en altres gires l'italiana Ada Sassoli-Ruata.[3] La cantant va tornar a la seua Austràlia natal, on va escriure i va publicar la seua autobiografia: Melodies and Memoirs (1925).[4]

Va oferir els seus últims concerts a Austràlia l'any 1928 en el seu país l'acompanyà quasi sempre al piano el neerlandès Johan Backer Lunde. Va morir de septicèmia el 1931, i va ser enterrada en Lilydale. El seguici funerari va ser de més d'un quilòmetre, i la seua mort va ser notícia de portada en tot Europa. La raó de la seua mort es va mantenir en secret molt de temps, però ara es coneix que va ser deguda a una infecció posterior a una operació de cirurgia estètica (vegeu aquest reportatge de l'ABC australiana, en anglès).

Els bitllets de 100 dòlars australians han portat la seua imatge.

Referències modifica

  1. «Nellie Melba | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
  2. «Dame Nellie Melba» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 maig 2020].
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1277. (ISBN|84-7291-226-4)
  4. Davidson, Jim. Melba, Dame Nellie (1861–1931). Canberra: National Centre of Biography, Australian National University. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nellie Melba