En la mitologia grega, les nereides[1] (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris. Nereu era un déu del mar i Doris era filla d'Oceà, la qual cosa fa que les nereides siguin considerades nimfes del mar.[2] Es creia que vivien al fons del mar, al palau del seu pare, assegudes en trons d'or. Totes bellíssimes, passaven el temps teixint i cantant. Els poetes se les imaginaven barrejant-se entremig de les onades, amb els cabells al vent, nedant entre tritons i dofins.[3]

Infotaula personatgeNereides
Sea thiasos Nereis Glyptothek Munich 239 front n1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusgrup de personatges de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Família
MareDoris Modifica el valor a Wikidata
PareNereu Modifica el valor a Wikidata
Les nereides encadenant Andròmeda a la roca, segons una pintura de Théodore Chassériau

Nombre de nereidesModifica

Les nereides eren moltes, però el seu nombre exacte varia segons la font. Homer, a la Ilíada, dona el nom de 34 nereides,[4] Hesíode en compta 53,[5] al Pseudo-Apol·lodor se'n citen 45[6] i Gai Juli Higí en dona 48.</ref> i Gai Juli Higí.[7]

Generalment, però, en són 50, i a vegades el nombre s'eleva fins a cent. Tenim quatre llistes de nereides, que es complementen mútuament. Per ordre alfabètic són:[3]

Aquesta llista global, que conté setanta-set noms, mostra la diversitat de tradicions sotmeses al gust individual dels mitògrafs i poetes. Les pintures dels vasos citen encara altres nereides, com, per exemple:

  • Nao
  • Pontomeda
  • Cal·lice
  • Coro
  • Iresia
  • Cimatotea
  • Eudia
  • ...

Aquestes nereides, en general, no exerceixen individualment cap paper a les llegendes; això no obstant, algunes tenen una personalitat més rellevant que les seves germanes. Així, en primer lloc, tenim Tetis, mare d'Aquil·les; després Amfitrite, esposa de Posidó; Galatea i Oritia, que, més generalment, passa per ser la filla del rei d'Atenes Erecteu.[3]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.  p. 13
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.117. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Grimal, Pierre. Diccionari de Mitologia Grega i Romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 385. ISBN 9788496061972
  4. Homer. Ilíada, XVIII, 38 i seg.
  5. Hesíode. Teogonia, 240-264
  6. Pseudo-Apol·lodor. Βιβλιοθήκη, I, 2, 7
  7. Gai Juli Higí. Fabularum, prefaci, 8

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nereides