Obre el menú principal

Neus Català i Pallejà

última supervivent espanyola de Ravensbrück
(S'ha redirigit des de: Neus Català)

Neus Català i Pallejà (Els Guiamets, 6 d'octubre de 1915[1][2] - 13 d'abril de 2019)[3][4] va ser una activista antifeixista catalana, membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola. Va ser la penúltima supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück.[5]

Infotaula de personaNeus Català i Pallejà
Neus Catala 7491 resize.jpg
Acte de lliurament a Neus Català de la medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona (2014)
Biografia
Naixement (ca) Neus Català Pallejà
6 octubre 1915
els Guiamets
Mort 13 abril 2019 (103 anys)
els Guiamets
Nacionalitat Catalunya
Es coneix per Lluitadora antifeixista. Supervivent d'un camp de concentració nazi
Activitat
Ocupació Política, infermera i metgessa
Partit Partit Socialista Unificat de Catalunya
Partit dels i les Comunistes de Catalunya
Esquerra Unida i Alternativa
Obra
Obres destacables
De la resistencia y la deportación: testimonios de mujeres españolas
Memorial de mujeres espan̄olas en la segunda guerra mundial

Lloc web Lloc web
IMDB: nm1872674
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Neus Català va néixer el 6 d'octubre de 1915 als Guiamets, a la comarca del Priorat,[1] tot i que la seva padrina la registrà com al 15 de juny després de la desaparició de la documentació de l'Ajuntament de Barcelona durant la Guerra Civil espanyola. Aquesta segona data es va considerar de caràcter oficial i va ser presa per celebrar el centenari del seu naixement. Es diplomà en infermeria l'any 1937, i al començament de la Guerra Civil es va traslladar a Barcelona. L'any 1939, va travessar la frontera francesa amb 180 nens orfes de la colònia Las Acacias de Premià de Dalt, on es trobaven els anomenats «nens de Negrín», que estaven al seu càrrec. Col·laborà juntament amb el seu marit, l'occità Albert Roger,[2] en activitats de la Resistència, centralitzant a casa seva la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació, i allotjant refugiats polítics. Fou denunciada a les autoritats nazis per un apotecari de Sarlat, que la van detenir, juntament amb el seu marit, el 1943. Reclosa i maltractada a Llemotges, l'any 1944 fou deportada a Ravensbrück, on va ser obligada a treballar en la indústria de l'armament. Allà formà part de l'anomenat «comando de les gandules», un grup de dones que boicotejava l'elaboració de les armes que es fabricaven a Holleischen, una fàbrica que depenia del camp de Flossenbürg.[6] Gràcies al sabotatge, un munt de dones forçades a treballar en aquella fàbrica inutilitzaren uns 10 milions de bales i espatllaren nombroses màquines de fabricació d'armament.[7]

Després del seu alliberament, tornà a França, on seguí duent a terme la seva lluita clandestina contra el franquisme. Visqué a Sarcelles,[2] prop de París, i presidí l'Amical de Ravensbrück. En paral·lel va continuar la seva militància de Comunistes de Catalunya (essent anteriorment militant del partit predecessor d'aquest, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i la Fundació Pere Ardiaca, de la qual fou sòcia d'honor.

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documents sobre la Guerra Civil, l'Alemanya nazi, la II Guerra Mundial a Polònia i França, documents sobre dones espanyoles i catalanes a la resistència, i també sobre els camps de concentració.

ReconeixementsModifica

 
Stolperstein per Neus Català a Els Guiamets, col·locat el 2018

La Generalitat de Catalunya la guardonà amb la Creu de Sant Jordi el 2005 i, posteriorment, fou escollida Catalana de l'Any 2006 per la seva tasca de defensa de la memòria de les més de 92.000 dones que van morir a Ravensbrück. L'any 2006 també va rebre el Premi l'Alternativa, que lliura Esquerra Unida i Alternativa. Als 99 anys d'edat, el 29 d'octubre de 2014 rep, per part de l'Ajuntament de Barcelona, la Medalla d'Or al Mèrit Cívic en reconeixement a la seva tasca de preservació de la memòria històrica, la lluita antifeixista i la defensa dels drets de les dones. L'any 2015 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, per la seva lluita per la justícia i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats i deportades en els camps d'extermini nazi, i la defensa dels drets humans.[8]

El 2019, per votació del Consell de París del febrer del mateix any, la Ciutat de París li va atorgar la Medalla Gran Vermell, la màxima distinció de la capital francesa. El juliol, el mateix Consell de París va votar, per unanimitat de tots els grups polítics, la creació d'un carrer en la seva memòria.[9] El 3 d'octubre de 2019, dins els actes del 80è aniversari de l'alliberament de París, va ser inaugurat l'allée de Neus Català.[10][11][12]

A Catalunya, nombroses localitats han ret homenatge a la figura de Neus Català dedicant-li un carrer com Ginestar, Gavà,[13] Sant Adrià de Besòs, Montblanc,[14] Premià de Mar i una plaça a Rubí.[15]

Any Neus CatalàModifica

 
Neus Català el 2015, l'any del seu centenari, quan va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya

Catalunya dedicà el 2015 a Neus Català l'any del seu centenari quan era l'última persona de l'estat que va sobreviure al camp d'extermini de Ravensbrück. El tret de sortida de l'Any Neus Català fou l'1 d'abril de 2015, després de rebre el 9 de març la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Amb aquesta commemoració es va retre un reconeixement per extensió a totes les persones que van patir les conseqüències de la guerra i la dictadura franquista i l'internament en camps de presoners i d'extermini. “Neus Català és una dona forta i solidària, una lluitadora antifeixista, una supervivent dels camps d'extermini nazis i un referent i un testimoni de totes les dones que van lluitar en la Guerra Civil i en la Segona Guerra mundial”, va destacar la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, en l'acte de presentació.[16]

La celebració de l'Any Neus Català fou coordinada per l'Institut Català de les Dones i hi col·laboraren l'Ajuntament de Barcelona, l'Ajuntament dels Guiamets, Amical de Ravensbrück, Associació Art Plural, les biblioteques de la Generalitat de Catalunya, les Comunitats Catalanes a l'Exterior, el Consell Comarcal del Priorat, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Departament d'Ensenyament, la Filmoteca de Catalunya, la Fundació l'Alternativa, la Fundació Cassià, la Fundació Pere Ardiaca, la Institució de les Lletres Catalanes, el Memorial Democràtic, el Museu d'Història de Catalunya, Sàpiens Publicacions, la Secretaria General del Departament de la Presidència i VicDones-SIAD Osona. Per commemorar l'Any Neus Català hi hagué tota una sèrie d'activitats, que inclogueren conferències, exposicions, homenatges, tertúlies literàries i projeccions de documentals, entre d'altres.


ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Om, Albert. «Barcelona distingeix Neus Català, l'última supervivent del camp d'extermini nazi de Ravensbrück» (en ca-es), 29-10-2014. [Consulta: 14 abril 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 Creus, Jordi. Dones contra Franco. Barcelona: Ara Llibres, 2007, p. 45-69. ISBN 9788496767003. 
  3. «Neus Català i Pallejà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Mor Neus Català, supervivent dels camps nazis i militant contra l'oblit» (en català). Diari Ara, 13-04-2019. [Consulta: 13 abril 2019].
  5. Bassas, Antoni. «Homenatge a Conxita Grangé, l'última supervivent de Ravensbrück» (en ca-es), 25-07-2019. [Consulta: 31 juliol 2019].
  6. ANC Falset «Neus Català, homenatjada al Priorat». Ara, 14-06-2015 [Consulta: 14 juny 2015].
  7. «Neus Català». UGT Història. Recull de la història recent de la UGT de Catalunya. [Consulta: 14 juny 2015].
  8. March, Oriol «Medalla d'Or de la Generalitat per a Neus Català, Josep Maria Espinàs i Joan Rodés». Ara.cat, 03-03-2015 [Consulta: 3 març 2015].
  9. «Consell de Paris».
  10. «Neus Català, supervivent dels camps de concentració nazis, tindrà un carrer a París», 22-09-2019. [Consulta: 23 setembre 2019].
  11. «Neus Català : survivante de la guerre et grande Résistante. Localisation de l'Allée Neus Català» (en fr). [Consulta: 4 octubre 2019].
  12. «Délibération du Conseil de Paris» (en fr), 08-07-2019.
  13. «Gavà tindrà un carrer de Neus Català». GTV, 08-05-2019. [Consulta: 23 setembre 2019].
  14. «Neus Català ja sap que té un carrer amb el seu nom a Montblanc», 24-10-2018. [Consulta: 23 setembre 2019].
  15. «La plaça Nova de Les Torres s'anomenarà plaça de Neus Català i Pallejà». RubiTV, 31-07-2019. [Consulta: 23 setembre 2019].
  16. EFE ««Catalunya dedica el 2015 a Neus Català, l'última supervivent de Ravensbrück»». Ara.cat, 1 abril 2015 [Consulta: 13 juny 2015]..

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica