Never Let Me Go (pel·lícula de 1953)

pel·lícula de 1953 dirigida per Delmer Daves

Never Let Me Go és una pel·lícula britànica de Delmer Daves estrenada el 1953.

Infotaula de pel·lículaNever Let Me Go
Neverletmego.jpeg
Fitxa
DireccióDelmer Daves
Protagonistes
Clark Gable
Gene Tierney
ProduccióClarence Brown
GuióRonald Millar i George Froeschel adaptació de la novel·la Come the Dawn de Roger Bax
MúsicaHans May
FotografiaRobert Krasker
MuntatgeFrank Clarke
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Estrena1953
Durada94 minuts
Idioma originalanglès
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama romàntic
TemaGuerra Freda Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0046124 Filmaffinity: 548113 Allocine: 20765 Rottentomatoes: m/never_let_me_go Allmovie: v121789 TCM: 3495 TV.com: movies/never-let-me-go-1953 Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

A Moscou, el periodista Philip Sutherland està enamorat de Marya, una ballarina. Ell i el locutor de ràdio Steve Quillan van a veure-la actuar a El llac dels cignes de Txaikovski amb al Teatre Bolxoi. Philip complagut s'assabenta que Marya desitja casar-se amb ell i acompanyar-lo a casa seva a San Francisco.

Es casen a l'ambaixada dels Estats Units, on se'ls adverteix que obtenir un visat de sortida és sovint bastant difícil. En la seva lluna de mel, coneixen Christopher Denny, un anglès casat amb una bona amiga de Marya, Svetlana, que està embarassada. Però quan és vist fent fotografies innocents, Denny és detingut i desterrat de Rússia.

Svetlana té el fill a l'apartament de Philip i Marya. S'intensifiquen les tensions de la guerra freda i quan els Sutherlands intenten marxar, Marya és detinguda. Philip vola a casa sol i és incapaç d'aconseguir un permís per retornar.[1]

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

« L'autor de Passatgers de la nit és hàbil per emocionar-nos; malgrat les rialles, no veig res de molt extravagant aquí, res que no se sàpiga ja si s'han vist algunes pel·lícules russes… Gene Tierney tan rus com tota la família Pitoëff reunida, ens faria desitjar anar a buscar les nostres dones futures a terra russa »
— Robert Lachenay, 1954[2]

ReferènciesModifica

  1. The New York Times. Never Let me Go (en anglès). The New York Times. 
  2. Lachenay, Robert (en francès) Les Cahiers du cinéma, n°35, maig 1954.