Neville Marriner
Sir Neville Marriner, CBE, Kt. (Lincoln, Lincolnshire, 15 d'abril de 1924 - 2 d'octubre de 2016)[1] fou un violinista i director d'orquestra.
 (dècada del 1980) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 abril 1924 Lincoln (Anglaterra) (Anglaterra) |
| Mort | 2 octubre 2016 (92 anys) Londres |
| Causa de mort | Causes naturals |
| Formació | Conservatori nacional superior de música i dansa de París Royal College of Music Lincoln Christ's Hospital School (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | Director d'orquestra i compositor |
| Ocupador | Royal College of Music |
| Gènere | Música clàssica |
| Instrument | Violí |
| Família | |
| Fills | Andrew Marriner |
Premis | |
    | |
 | |
BiografiaModifica
Marriner va estudiar al Royal College of Music i al Conservatori de París. Després d'haver tocat el violí a l'Orquestra Philharmonia i a l'Orquestra Simfònica de Londres i d'haver format el Jacobean Ensemble amb Thurston Dart, es va traslladar momentàniament a Hancock (Maine), als Estats Units, per estudiar direcció d'orquestra amb Pierre Monteux.
El 1958 va fundar l'Academy of St Martin-in-the-Fields, una orquestra de cambra, la qual ha realitzat nombroses gravacions discogràfiques. Ha dirigit l'Orquestra de Minnesota del 1979 al 1986 i l'Orquestra Simfònica de la Radio de Stuttgart del 1986 al 1989. El 1985 se li va concedir el títol honorífic de cavaller.
Marriner va dirigir un ampli repertori, però fou particularment famós com a intèrpret de música barroca. Va escollir i arranjar la banda sonora de la pel·lícula Amadeus.
Sir Neville era convidat molt sovint, al Festival de Peralada (Alt Empordà) interpretant obres molt conegudes de grans compositors de totes les èpoques.
Neville Marriner era el pare del clarinetista Andrew Marriner.
En honor seu, l'Ajuntament d'Oviedo va decidir dedicar una placa que va col·locar en una de les columnes del vestíbul de l'Auditori Príncep Felip, situat a la plaça de la Gesta, en la ciutat d'Oviedo, Principat d'Astúries, Espanya.[2] La placa, feta en bronze per homenatjar al músic, se situa molt a prop del bust del Príncep d'Astúries que també es troba a l'interior de l'Auditori que porta el seu nom.[3]
Discografia seleccionadaModifica
- Johann Sebastian Bach: Concerts de Brandenburg BWV 1046 a 1051 amb l'Academy os St. Martin-of-the Fields.
- Georg Friedrich Händel: Messiah amb Ameling, Reynolds, Langridge, i The Academy of St. Martin-of-the-Fields
- Wolfgang Amadeus Mozart: Les noces de Figaro amb Raimondi, Popp, Hendricks, van Dam i The Academy of St. Martin-of-the-Fields
- Wolfgang Amadeus Mozart: Simfonies núm. 1 a 20 i 21 a 41 amb The Academy of St. Martin-of-the-Fields
- Wolfgang Amadeus Mozart: La flauta màgica amb Takanawa, Studer, Araiza, Ramey i The Academy of St. Martin-of-the-Fields
- Gioacchino Rossini: El barber de Sevilla amb Allen, Araiza, Baltsa i The Academy of St. Martin-of-the-Fields[4]
ReferènciesModifica
- ↑ «Mor el director d'orquestra Neville Marriner als 92 anys». 324.cat. [Consulta: 2 octubre 2016].
- ↑ http://www.lne.es/oviedo/2010/02/11/marriner-leyenda-viva-musica-clasica/871576.html
- ↑ 43° 21′ 27″ N, 5° 51′ 04″ O / 43.357476°N,5.851204°O
- ↑ La Discoteca Ideal de Interpretes, pag. 285. Enciclopedias Planeta
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neville Marriner |