New-age
New-age és el nom d'un moviment social que barreja espiritualitat, esoterisme i reinterpretacions de la filosofia oriental per crear un estil de vida alternatiu, basat en la calma, l'autoconeixement i la connexió amb el cosmos. El nom ve de l'era d'aquari, una nova etapa en astrologia que es fa servir com a símbol de canvi vital i social. Aquest moviment té múltiples tendències internes, va sorgir a mitjan anys seixanta i es va estendre per Occident. Ha creat el seu propi estil musical, reivindica la medicina alternativa i el retorn d'algunes idees hippies. Es concep la persona com un tot (holisme), fugint de la separació entre la ment i el cos.
Respecte les causes del triomf d'aquestes religions existeixen creences falses com que als integrants els renten el cervell, els apliquen una persuasió coercitiva i que els controlen el pensament.[1]
Són grups de religions (sectes) producte de l'era d'aquari, que a l'astrologia es considera una era on la consciència dels humans s'expandirà i es descobriran nous poders espirituals i les religions oficials entraran en decadència i desapareixeran.[2]
Història
modificaEl new-age va aparèixer a la dècada del 1960 als Estats Units d'Amèrica associat a la Contracultura.[3] A principis de la dècada del 1970 aparegué un moviment antisecta contra aquests grups religiosos.[4]
A Argentina el moviment va aparèixer a partir de la dècada del 1990.[1]
Dins l'Estat Espanyol destaca l'arribada i difusió del llibre Hercólubus o el planeta rojo de V.M. Rabolú (àlies d'un colombià anomenat Joaquín Enrique Amórtegui Valbuena) que tracta sobre l'arribada del planeta Hercólubus i defensa una doctrina new-age.[5]
Manera de pensar
modificaEls seguidors del moviment new-age afirmen que hi ha una realitat més enllà del món físic, identificada amb l'ànima o energia vital, que cal connectar amb l'univers, en una visió panteista del món, on tot té vida i esperit (pansiquisme). Cada persona ha de buscar el seu propi camí per trobar aquesta connexió, a partir de la meditació o la música.
És freqüent la creença en l'homeopatia, l'astrologia i la intuïció com a mitjà de coneixement. També abunden els defensors de l'ecologisme i el vegetarianisme i la crítica als valors dominants al sistema capitalista. Reivindiquen la saviesa de les tribus indígenes, utilitzant els seus remeis medicinals o els seus ritus. fet molt criticat per alguns dels nadius per apropiació cultural i per reduir-los a determinats aspectes cridaners sense tenir en compte tota la cosmovisió que inclouen.
Classificació de les religions new-age
modificaPrat Carós classifica les diverses seccions o grups que estan agrupades pel terme new-age de la següent manera:[3]
- Grups d'inspiració oriental
- Grups d'inspiració cristiana
- Grups centrats en el creixement personal i l'autorealització
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Bustamante i Signorelli, 2010, p. 2.
- ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Nuevas Religiones». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 323. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ 3,0 3,1 Prat Carós, 2001, p. 95.
- ↑ Prat Carós, 2001, p. 96.
- ↑ Ramis, Llucia «Profecia a curt termini». El Temps, 1725, 04-07-2017, pàg. 82.
Bibliografia
modifica- Prat Carós, Joan «Nuevos movimientos religiosos: lecturas e interpretaciones». Estudios de Juventud, 53, 2001, pàg. 93-115.
- Bustamante, Lorena Raquel; Signorelli, Yesica Vanesa. «Movimiento gnóstico¿ Lavado de cerebro o socialización tardía y voluntaria?». A: VI Jornadas de Sociología de la UNLP 9 y 10 de diciembre de 2010 La Plata, Argentina. Universidad Nacional de La Plata. Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación. Departamento de Sociología, 2010, p. 2-22.