Obre el menú principal
Viquipèdia

New York Hall of Science

El New York Hall of Science és l'únic centre interactiu de ciència i tecnologia de la ciutat de Nova York. Ocupa una de les poques estructures que sobreviuen de l'Exposició Universal Nova York de 1964, desenvolupada a Flushing Meadows-Corona Park, situat al borough de Queens, a la ciutat de Nova York. Els més de 400 dispositius i presentacions interactives permeten explorar temes de l'àmbit de la biologia, la química i la física.

Infotaula d'organitzacióNew York Hall of Science
NY Hall of science7988.JPG
Dades bàsiques
Tipus museu aeronàutic
Forma jurídica
Creació 1964
Organització i govern
Seu 
Xifres destacables
Ingressos totals 22.486.240 dòlars dels Estats Units (2016)
Lloc web New York Hall of Science
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

El museu va ser creat l'any 1964 formant part de l'Exposició Universal a Flushing Meadows-Corona Park[1][2] i per aquella època era un dels pocs museus de ciència existents.[3] A diferència de nombroses institucions que van ser tancades en acabar l'Exposició,[4] el Hall va romandre obert, servint com un important lloc de referència per als estudiants.[5] Inicialment els experiments que exposava eren bastant limitats, però incloïen plans per a la construcció del primer atomarium del món, que seria accessible per al públic en general.[6] El Hall va romandre obert fins a l'any 1979, quan va ser tancat de forma temporal per poder-lo renovar.

El 1984 la ciutat de Nova York va contractar al físic Alan Friedman perquè col·laborés en la transformació del museu,[3] i fos el responsable de coordinar el canvi d'enfocament, passant de la ciència-ficció al tipus de ciència que és més rellevant en la vida quotidiana de finals del segle XX.[7] El museu va ser obert un altre cop l'any 1986, convertint-se en el museu de ciències de la ciutat de Nova York,[8] que incloïa una costosa exhibició de conceptes quàntics de l'àtom amb un cost de 40.000 dòlars, una part d'una inversió total que ascendí als 400.000 dòlars destinats a la renovació i expansió del museu.[9] L'ampliació del museu i la seva capacitat per convocar al públic excedí les estimacions més ambicioses, i la ciutat va buscar més fons per engrandir encara més el museu.[10]

En la reinauguració destacà per l'oferta d'un programa d'entrenament per a estudiants avançats, que després podien continuar estudiant dins un programa amb tutors al Queens College de la rodalia,[11] a canvi de comprometre's a treballar durant dos anys en escoles de la ciutat que necessiten educadors en l'àmbit de les ciències.[12] El seu rol en la vida dels nens en edat escolar va continuar en expansió, i el 1991 es va anunciar un projecte d'expansió i renovació de deu anys de durada amb un cost total de 80 milions de dòlars per cobrir les necessitats derivades de l'augment del nombre de visitants.[1] Les obres van començar el 1996 i, entre les millores, cal destacar una nova secció d'accés, zones de restaurants i un pati de jocs,[3] canvis que reflecteixen la necessitat de realitzar millores constants en els museu de ciències perquè els experiments que es presenten estiguin actualitzats i siguin rellevants. Com a reconeixement al continu creixement del Hall, se li va concedir l'estatus d'"institució cultural" de la ciutat de Nova York.[13]

El 1999 es va prendre la decisió de continuar expandint el museu, encara que finalment no es va incorporar el sistema IMAX, ja que el mercat per a aquest tipus d'oferta estava ja saturat. En canvi, els fons es van utilitzar per duplicar l'espai d'exposicions i realitzar el manteniment dels seus famosos coets, que varen ser donats pel Programa Espacial a l'Exposició Universal,[7] i retornats el 2003.[14]

El 2003 el Hall va anunciar el llançament d'iniciatives per construir "Tech City" amb un cost de 300 milions de dòlars, pla que incloïa un centre de ciències com a una de les institucions culturals que havien de ser ubicada a la Zona Zero.[15] Tot i que "Tech City" va ser un els quinze projectes finalistes al febrer del 2004,[16] en un procés que va ser criticat per la seva falta de transparència,[17] no va ser un dels projectes que finalment van ser seleccionats.[18] Actualment encara es continua buscant una ubicació alternativa per "Tech City" a Manhattan.

ExposicióModifica

 
Algunes de les exposicions
 
Els coets Mercury-Atlas i Gemini-Titan que estan exposats a la rodalia del Hall of Science.

El Hall se centra especialment en l'educació de nens d'entre 1 i 17 anys d'edat, i la seva audiència es compon principalment de nens de la ciutat per als quals aquesta és un dels primers contactes amb el món de la ciència.[12] El museu té una àmplia col·lecció d'aparells i d'experiments,[19] així com un important conjunt d'exposicions itinerants. Tot i que actualment són més comuns, el museu va ser dels primers a instar als seus joves visitants a valorar les seves exposicions, havent acollit amb beneplàcit aquestes opinions en la preparació de la reinauguració de 1986.[20]

ReferènciesModifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Michel Marriott. «Science Centers Help Bring Schoolwork to Life». New York Times, 30-10-1991. [Consulta: 6 abril 2008].
  2. ↑ Walter Sullivan. «Hopeful Future Museum; But City's Hall of Science Still Retains Aura Reminiscient of the World's Fair». The New York Times, 22-09-1966. [Consulta: 6 abril 2008].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «A Bigger Window on Science». The New York Times, 25-05-1996. [Consulta: 6 abril 2008].
  4. ↑ Jon Marcus. «The Future was Then; NYC Dusts Off Relics of Its Word's Fairs». The Washington Post, 13-06-1999. [Consulta: 6 abril 2008].
  5. ↑ «Students Bone Up in Museum at Old Fair Site». New York Times, 11-11-1968. [Consulta: 6 abril 2008].
  6. ↑ Sandra Blakeslee. «First Atomarium Planned Here: A Hot Reactor Open to Public». New York Times, 07-01-1969. [Consulta: 6 abril 2008].
  7. ↑ 7,0 7,1 Marcia Biederman. «New Yorkers & Co.; Making a Science Center Grow, Without Imax». The New York Times, 11-07-1999. [Consulta: 6 abril 2008].
  8. ↑ Malcolm W. Browne. «City Again Boasts a Science Museum». New York Times, 05-09-1986. [Consulta: 6 abril 2008].
  9. ↑ Malcolm W. Browne. «Museum to Display Working Model of Atom». New York Times, 12-04-1988. [Consulta: 6 abril 2008].
  10. ↑ Joseph P. Fried. «New York City's Hall of Science Discovers a Success Formula». The New York Times, 27-08-1988. [Consulta: 6 abril 2008].
  11. ↑ William H. Honan. «Culture Commissioner Looks Back in Humor at a Bumpy First Year». New York Times, 26-10-1988. [Consulta: 6 abril 2008].
  12. ↑ 12,0 12,1 Malcolm W. Browne. «Museum Innovator Delights in Bringing Science to the Public». New York Times, 18-03-1997. [Consulta: 6 abril 2008].
  13. ↑ Pam Belluck. «A New Star in Constellation of Art's Giants; Queens Landmark Wins a Coveted Cultural Title». The New York Times, 21-05-1996. [Consulta: 6 abril 2008].
  14. ↑ Corey Kilgannon. «The Final Frontier: Queens; Museum's Rockets Return After a Tuneup in Ohio». The New York Times, 03-10-2003. [Consulta: 6 abril 2008].
  15. ↑ Robin Pogrebin. «Ground Zero Arts Proposals are Complete». The New York Times, 25-09-2003. [Consulta: 6 abril 2008].
  16. ↑ Glenn Collins. «15 Institutions Stay in Search for Arts Hub at Ground Zero». The New York Times, 11-02-2004. [Consulta: 6 abril 2008].
  17. ↑ Robin Pogrebin. «Arts Groups Call for Openness at Ground Zero». The New York Times, 03-06-2004. [Consulta: 6 abril 2008].
  18. ↑ Robin Pogrebin. «4 Arts Groups Chosen for Complex in Lower Manhattan». The New York Times, 11-06-2004. [Consulta: 6 abril 2008].
  19. ↑ Adam Stone. «Exploring Manhattan -- and Beyond». Federal Times, 06-04-2008. [Consulta: 6 abril 2008].
  20. ↑ Joseph P. Fried. «Hall of Science in Queens Asks Youths to Grade It». New York Times, 15-09-1985. [Consulta: 6 abril 2008].

Enllaços externsModifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=New_York_Hall_of_Science&oldid=21437781»