Segons la mitologia grega, els Niòbides fou la denominació conjunta dels fills i les filles d'Amfíon i de Níobe. Generalment, s'accepta que són catorze, però el seu nombre varia en les diferents tradicions, sempre que n'hi hagi tants de cada sexe.

Infotaula personatgeNiòbides
Tipusgrup de personatges de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
EpònimNíobe Modifica el valor a Wikidata
Dades
NaixementTebes Modifica el valor a Wikidata
Assassinat/da perÀrtemis i Apol·lo Modifica el valor a Wikidata
Família
MareNíobe Modifica el valor a Wikidata
PareAmfíon Modifica el valor a Wikidata
Altres
SímbolThe Niobids (replicas) at Villa Medici garden (en) Tradueix, Niobid of Horti of Caesar (en) Tradueix, Dying Niobid (en) Tradueix, Eldest Daughter of Niobe (en) Tradueix, Fugitive female Niobid, Chiaramonti type (en) Tradueix, Kneeled Niobid (en) Tradueix, Kneeled Niobid (en) Tradueix, Kneeled Niobid, so-called Narkissos (en) Tradueix, Muse restored as a Niobid (en) Tradueix, Muse restored as a Niobid (en) Tradueix, Niobe and her youngest daughter (en) Tradueix, Niobid climbing a rock (en) Tradueix, Niobid climbing a rock, so-called Second Son (en) Tradueix, Niobid climbing a rock, so-called Third Son (en) Tradueix, Niobid climbing a rock, so-called Third Son (en) Tradueix, Niobid, so-called Oldest Son (en) Tradueix, Niobids in Villa Nichesola-Conforti (en) Tradueix, Pedagogue of the Niobids (en) Tradueix i Younger Niobid male (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Relleu d'un sarcòfag (160-170) d.C. Apol·lo i Àrtemis maten els Niòbides. A la línia superior els Niòbides morts

Pel que fa als noms, la llista més divulgada per als nois és Argènor, Damasícton, Fèdim, Ilioneu, Ismenos, Sípil i Tàntal, i per a les noies Astícrate, Astíoque, Cleodoxa, Ftia, Neera, Ogígia i Pelopea. Tant Apol·lodor com Higí donen llistes de noms, encara que difereixen l'un de l'altre. En algunes variants s'esmenta una tal Cloris, la més petita, que s'hauria salvat de la matança dels germans, i a més també es va salvar Amiclas, que havia ofert una pregària propiciatòria a Leto. En la tradició homèrica es parla de sis fills i sis filles. En la tradició dels comediògrafs tràgics els fills arriben a vint, deu mascles i deu femelles.

Feliç i orgullosa dels seus fills, Níobe es va vantar que era superior a Leto, que només tenia un fill (Apol·lo) i una filla (Àrtemis). La deessa es va sentir ofesa i encomanà als seus fills que es vengessin. Les dues divinitats ho van fer així i van matar els Niòbides amb les seves fletxes, Àrtemis a les noies i Apol·lo als nois. En van sobreviure dos, un noi i una noia. Aquesta noia, per l'horror que li va causar la mort dels seus germans, i les seves germanes, es va tornar molt pàl·lida, i va rebre el nom de Cloris. Segons la versió de la Ilíada, els fills i les filles de Níobe van quedar deu dies sense sepultura i a l'onzè els van enterrar els mateixos déus.[1]

Referències

modifica
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 389-390. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

modifica
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 158. Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461