Nicómedes Pastor Díaz

Nicomedes Pastor Díaz Corbelle (Viveiro, Lugo, 15 de setembre de 1811Madrid, 22 de març de 1863), escriptor, periodista i polític gallec del Romanticisme.

Infotaula de personaNicómedes Pastor Díaz

Nicomedes Pastor Díaz. (Museu del Prado) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Nicomedes Pastor Díaz Corbelle Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 setembre 1811 Modifica el valor a Wikidata
Viveiro (Lugo) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 març 1863 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaChurch of San Francisco, Viveiro (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Gràcia i Justícia
17 gener 1863 – 9 febrer 1863
← Santiago Fernández NegretePedro Nolasco Aurioles Aguado →
Ambaixador d'Espanya al Regne de Portugal
1859 – 1861
Senador al Senat espanyol
15 juliol 1858 – 22 març 1863
Circumscripció electoral: senador vitalici
Ministre d'Estat
14 juliol 1856 – 12 octubre 1856
← Juan Zavala de la PuentePedro José Pidal →
Diputat al Congrés dels Diputats
4 juny 1851 – 2 desembre 1852
Circumscripció electoral: Navalmoral de la Mata
Diputat al Congrés dels Diputats
16 abril 1847 – 23 novembre 1847
← José Sánchez Ocaña López de Hontiveros
Circumscripció electoral: Pozoblanco
Ministre de Comerç d'Espanya
28 març 1847 – 31 agost 1847
← Mariano Roca de Togores y CarrascoAntonio Ros de Olano →
Rector de la Universitat Complutense de Madrid
1846 – 1850
← Florencio Rodríguez VaamondeClaudio Moyano →
Diputat al Congrés dels Diputats
14 octubre 1844 – 31 octubre 1846
Circumscripció electoral: Província de Càceres
Diputat al Congrés dels Diputats
11 novembre 1843 – 10 juliol 1844
Circumscripció electoral: província de la Corunya
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la
Universidad Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, polític, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Liberal
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Biografia

modifica

Va créixer en el si d'una família nombrosa. El seu pare, Antonio Díaz, ocupava un lloc d'oficial administratiu de l'Armada, i amb el temps va arribar a ser titular de la comptaduria de correus de Lugo. La mare era María Corbelle. Nicomedes va ingressar en el Seminari conciliar de Viveiro i després al de Mondoñedo en 1823. Quatre anys més tard va marxar a estudiar Lleis en la Universitat de Santiago de Compostel·la, on va començar la seva activitat poètica. Li va afectar el tancament de les universitats decretat per Ferran VII i el seu ministre Francisco Tadeo Calomarde en 1832. Llavors es va traslladar a Alcalá d'Henares per a prosseguir els seus estudis, i allí va obtenir el títol d'advocat en 1833.

Els seus valedors fen la societat madrilenya van ser, Manuel Fernández Varela, el general Manuel de Latre i l'acadèmic Manuel José Quintana. Per mediació d'aquest va conèixer Juan Donoso Cortés, Juan Nicasio Gallego, Ventura de la Vega, José de Espronceda, Mariano José de Larra, Serafín Estébanez Calderón i altres, entre els quals es trobava el qual anys més tard seria el seu gran amic i protegit, José Zorrilla. Va freqüentar en aquells dies la tertúlia d'El Parnasillo i va publicar en diverses revistes madrilenyes, com El Artista, La Abeja i El Siglo, on va estar en la redacció amb Antonio Ros de Olano i José de Espronceda. Conservador i monàrquic; lleial a María Cristina, enemic d'Espartero, a qui va atacar des del setmanari El Conservador (1841), periòdic fundat per ell, Antonio Ríos Rosas, Joaquín Pacheco i per Francisco de Cárdenas. En 1835 col·labora en la refundació de l'Ateneu i en aquest mateix any Javier de Burgos, en aquell temps ministre, va nomenar Pastor Díaz, per mediació del general Latre, oficial del ministeri de Governació a Càceres, començant així una imparable carrera política. Aquest mateix any Salustiano Olózaga el va recomanar per al Ministeri de Governació i va ser nomenat Secretari Polític de Santander. Els seus compliments serveis en aquesta plaça i la seva negativa a participar en els sacsejaments polítics dels anys 36, li van valer el nomenament d'Oficial del ministeri de la Governació, i un any més tard, en 1837, el de Cap Polític de Segòvia.

El 1839 va ser nomenat per a aquesta dignitat a Càceres, ciutat en la qual redacta un famós Manifest. Des d'allí, dona suport obertament la Constitució de 1837. Quan va esclatar el pronunciament de setembre de 1840, va ser comissionat a València per a parlar amb la regente Maria Cristina i sol·licitar-li la formació d'un govern d'unitat nacional que tractés de salvaguardar els interessos públics més enllà de les lluites partidistes. En aquesta missió va conèixer al general O'Donnell. Al seu retorn a Madrid d'aquest encàrrec, va ser empresonat durant dos mesos. Finalment va ser alliberat sense càrrecs i va participar al costat de Rios Rosas en la defensa dels periodistes que havien estat enviats a l'exili a causa dels esdeveniments.

El 1841 en col·laboració amb Francisco Cárdenas, va iniciar la composició de Galería de españoles célebres contemporáneos entre les quals destaquen la del Duc de Rivas, el general Diego de León (el procés del qual i afusellament per part d'Espartero el va commoure profundament), Ramon Cabrera i Javier de Burgos. Juntament amb Francisco Cárdenas, Joaquín Pacheco i Antonio de los Ríos Rosas, va fundar una revista molt influent fins que va ser tancada per ordre governativa, El Conservador (1841), amb la qual projectava oposar-se, situant-se entre les files polítiques del moderantisme (sector dels puritans), a Espartero, el que li va dur a oferir els seus serveis a la Reina Governadora durant el conflicte de la Regència; aquest acte, que li va valer una presó d'un mes i va cristal·litzar el seu prestigi polític entre els monàrquics.

Després del seu pas per El Correo Nacional i El Heraldo, funda el periòdic El Sol al costat d'Antonio de los Ríos Rosas i Gabriel García Tassara. En aquest mitjà precisament és el primer a sol·licitar obertament en 1842 la majoria d'edat de la futura reina Isabel I, el que ho converteix en centre de tots els debats. Era llavors molt amic de Gabriel García Tassara, amb qui havia fundat El Heraldo (1842) després del tancament d'El Conservador. Triat diputat a Corts per la Corunya el 1843, una vegada dissoltes aquestes renova el seu escó, encara que en aquesta ocasió per la circumscripció de Càceres, on encara es recordava el seu pas per la província com Cap Polític. Més endavant seria també diputat per Pozoblanco, i per Navalmoral de la Mata de Morella. Li oferiren des del sector privat la secretaria del Banc d'Isabel II. Des d'aquest lloc va crear en 1847 el Real Consell d'Agricultura, Indústria i Comerç.

Al començament d'aquest mateix any és nomenat Sotssecretari de Governació, i pocs mesos després és nomenat Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques. També en 1847, el 18 de març, va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, al costat de Hartzenbusch i Olivari, cdsa que l'apartà progressivament de la política, encara que periòdicament serà cridat a moderar les disputes entre les diferents faccions. Se centra llavors en la seva vida intel·lectual i tracta de convertir-se en un més dels dedicats tranquil·lament al seu treball i el seu estudi, sense major notorietat pública. Entre 1847 i 1850 va ser rector de la Universitat de Madrid i en 1856 va ser nomenat Conseller d'Estat. Va ser ministre d'Estat en 1856 amb la Unió Liberal de Leopoldo O'Donnell. En 1857 fou escollit membre de nombre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. En 1858 va ser nomenat senador del Regne. A més de tot això, va complir també diverses missions com ambaixador a Sardenya (1854) i Lisboa (1859-1861), però ja mai arribaria a arribar a un càrrec de la importància del ministeri que va ocupar en 1847. Conseller d'Estat i ministre de Gràcia i Justícia de nou amb O'Donnell durant dos mesos en 1863, ja malalt i poc abans de morir el 22 de març de 1863.

  • Poesías (1840)
  • Alborada (1828) un dels primers poemes en gallec del segle XIX
  • "Mi inspiración" (1828)
  • "Mariposa negra", (1835),
  • Una cita (1837),
  • De Villahermosa a la China. Coloquios de la vida íntima (1855),
  • Condiciones del Gobierno Constitucional en España. Palabras de un diputado conservador sobre las principales cuestiones de nuestra situación política (1846)
  • Los problemas del socialismo (1848-1849),
  • La Patria (1849).
  • Compendio Histórico-Crítico de la Jurisprudencia Romana (1842)
  • "Del movimiento literario en España" (Museo Artístico y Literario, 1837)
  • "De las novelas en España" (El Conservador, 1841)

Bibliografia

modifica
  • Ricardo Navas Ruiz, El Romanticismo español. Madrid: Cátedra, 1982 (3.ª ed.).

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicómedes Pastor Díaz


Càrrecs públics
Precedit per:
Mariano Roca de Togores y Carrasco
Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques
 

(març-agost) 1847
Succeït per:
Antonio Ros de Olano
Precedit per:
Juan Zavala de la Puente
Ministre d'Estat
 

(juliol-octubre) 1856
Succeït per:
Pedro José Pidal y Carniado
Precedit per:
Santiago Fernández Negrete
Ministre de Gràcia i Justícia
 

(gener-febrer) 1863
Succeït per:
Pedro Nolasco Aurioles Aguado
Precedit per:
Florencio Rodríguez Vaamonde
 
Rector de la
Universitat Complutense de Madrid

1846-1850
Succeït per:
Claudio Moyano
Premis i fites
Precedit per:
-
 
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 29

1857-1863
Succeït per:
Fermín Caballero
Precedit per:
'
 
Reial Acadèmia Espanyola
Cadira k

1847-1863
Succeït per:
Isaac Núñez de Arenas