Nicolás de Peñalver y Zamora
Nicolás de Peñalver i Zamora (l'Havana, 4 de desembre de 1853-Madrid, 5 de febrer de 1916), també conegut com el «comte de Peñalver», va ser un polític conservador espanyol, alcalde de Madrid durant la Restauració.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 desembre 1853 l'Havana (Cuba) |
| Mort | 5 febrer 1916 (62 anys) Madrid |
 Alcalde de Madrid | |
| 28 octubre 1907 – 23 octubre 1909 ← Joaquín Sánchez de Toca Calvo – Alberto Aguilera y Velasco → | |
| Alcalde de Madrid | |
| 25 març 1895 – 13 febrer 1896 ← Álvaro Figueroa y Torres Mendieta – Eduardo de Rojas Alonso → | |
| Alcalde de Madrid | |
| 1r febrer 1892 – 14 desembre 1892 ← Francisco de Cubas – Manuel Mariátegui y Vinyals → | |
 Senador del Regne | |
 Diputat a Corts | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Liberal Conservador |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Germans | Ignacio Peñalver |
Premis | |
Signatura  | |
Va ostentar els títols nobiliaris de comte de Peñalver i de marquès d'Arcos.
Biografia modifica
Nascut a l'Havana, era membre d'una noble família establerta a partir del segle xvii primer a Jamaica i després a Cuba; el seu avi va ser Nicolás de Peñalver i Cárdenas, primer comte de Peñalver i alcalde ordinari de l'Havana el 1846. El seu pare va ser Narcís José de Peñalver i Peñalver, segon comte de Peñalver.[1][2]
Va ser elegit diputat pel districte d'Oviedo el 1891, 1896 i 1898; senador per la província de Matanzas per al període 1884-85, encara que no va arribar a jurar el càrrec; per Oviedo en 1899-1911; vitalici en 1914; va ser alcalde de Madrid tres vegades: entre l'1 i el 14 de desembre de 1892, entre el 25 de març de 1895 i febrer de 1896 i entre el 28 d'octubre de 1907 i el 23 d'octubre de 1909.[3][4][5] Va contribuir a la construcció de la Gran Via, que comunicaria el centre de la capital amb l'estació Nord. En el seu honor, es va batejar el primer tram d'aquesta via de comunicació: l'avinguda del Comte de Peñalver —que anava del punt d'arrencada de la Gran Via a la confluència amb el carrer d'Alcalá a la Xarxa de Sant Luis— i, posteriorment, l'actual carrer del Comte de Peñalver, abans cridada de Torrijos, també a Madrid, a l'Eixample.[6][7]
A més del seu impuls a la construcció de la Gran Via, al Comte de Peñalver se li deuen altres fets importants com són la creació de l'Associació Matritense de Caridad, la inamovilidad dels empleats públics de l'Ajuntament i la creació de la Banda Municipal.[8]
Va ser recipient de les grans creus de Carlos III, d'Isabel la Catòlica, de la Beneficència i de la Concepció de Villaviciosa.[9]
Va morir el 5 de febrer de 1916.[9]
Referències modifica
- ↑ Genealogías Habaneras. Hidalguía, 1996. ISBN 84-87204-79-1.
- ↑ «Blasones Hispanos: Peñalver». [Consulta: 25 desembre 2014].
- ↑ Cambronero, 1900, p. 399.
- ↑ Ajuntament de Madrid: Alcaldes entre 1842-1900 y desde 1901.
- ↑ ; Ramos Guarido; Revilla González El Madrid de la Gran Vía. La Librería, 1996, p. 45. ISBN 84-87290-97-3.
- ↑ Congrés dels Diputats: Archivo histórico de diputados.
- ↑ Senat d'Espanya: Expediente personal del Senador Conde de Peñalver, D. Nicolás de Peñalver y Zamora.
- ↑ Alcaldes de Madrid. El Avapiés, 1994, p. 62-63. ISBN 84-86280-88-5.
- ↑ 9,0 9,1 «El Conde de Peñalver». El Norte de Madrid, IV, 101, 13-02-1916, pàg. 3-4.
Bibliografia modifica
- Cambronero, Carlos «Cosas de antaño - El Ayuntamiento de Madrid». Revista Contemporánea [Madrid], 117, enero 1900, pàg. 386-411. ISSN: 0213-8654.