Nicolas Eugène Simoutre

Nicolas Eugène Simoutre (Mirecourt, Lorena, 1839 - 1908) fou un lutier francès a qui s'atribueix la paternitat de diversos invents encaminats a millorar la sonoritat del violí i dels instruments similars.

Infotaula de personaNicolas Eugène Simoutre
Biografia
Naixement1839 modifica
Mirecourt (França) modifica
Mort1908 modifica (68/69 anys)
Ginebra (Suïssa) modifica
Activitat
OcupacióLutier modifica

Fill d'un lutier s'inicià en l'ofici en el taller del seu pare, perfeccionant després sota la direcció de Darche, a París, i de la família Roth, a Estrasburg. S'establí per compte propi a Basilea el 1859, publicant allà diversos llibres relatius a la construcció d'instruments de corda, sent els més interessants els titulats Aux amateur du violon (1883) i Un progrés en luthèrie (1886). Ambdues obres s'ocupen, principalment, dels invents de l'autor. El principal d'aquests invents és l'anomenat support harmòniques, basat en el descobriment científic de Félix Savart, relatiu a les vibracions desiguals de la tapa del violí.

Observant Simoutre les línies nodals formades per la sorra estesa sobre la tapa del violí en ocórrer la vibració, advertí que les fibres de la fusta vibraven en seccions alternes: per exemple, la primera i tercera ho feien a l'uníson, el mateix que la segona i quarta, així com que les vibracions primera i segona eren tan contràries entre si com les terceres i quarta. Partint d'aquesta base, Simoutre tractà de descobrir un procediment que anul·lés les vibracions de les fibres alternes de tal forma que permetés a la resta d'elles vibrar a l'uníson, en concentrar-se totes en l'ànima del violí. D'aquest support harmòniques i altres diversos perfeccionaments assolí Simoutre la corresponent patent. El 1890 aquest inventor s'establí a París, treballant allà molts anys en unió d'un dels seus fills. Els violins d'aquesta marca foren molt apreciats pels professionals.

BibliografiaModifica