Nicolas Lebourg

historiador francès

Nicolas Lebourg (1974) és un historiador francès,[1][2] considerat un especialista en l'estudi dels moviments d'extrema dreta a Europa.[3][4]

Infotaula de personaNicolas Lebourg
Biografia
Naixement1974 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Dades personals
Director de tesiJean-Marcel Goger Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Montpeller
Universitat de Perpinyà Via Domícia
Universitat George Washington Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtempspresents.com… Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascut el 1974, va estudiar sociologia en la Universitat d' Aix-Marseille i història a la Universitat de Perpinyà; màster amb una dissertació sobre François Duprat es va doctorar en història contemporània en 2005 amb una tesi sobre el nacionalisme revolucionari.[5][3][4]

Entre 2015 i 2017, va ser un research fellow en el programa de «Història del feixisme a Europa i Euràsia» de la Universitat George Washington, sota la supervisió de la historiadora francesa Marlène Laruelle. En el curs 2017-2018, va ser investigador en el grup d'estudi «L'extrema dreta a Europa i el rol i influència de Rússia» per al Carnegie Council for Ethics in International Affairs.[4]

Lebourg també col·labora escrivint anàlisis polítiques d'actualitat en mitjans com Slate, Mediapart i Libération, a més del seu web tempspresents.[6][3][5]

Publicacions modifica

  • Le Monde vu de la plus extrême droite. Du fascisme au nationalisme-révolutionnaire, Presses universitaires de Perpignan, 2010.
  • François Duprat, L’homme qui inventa le Front national (amb Joseph Beauregard), Denoël, 2012.
  • Dans l’Ombre des Le Pen. Une histoire des n°2 du Front National (amb Joseph Beauregard), Nouveau Monde, 2012.
  • Mort aux bolchos Un siècle d’affiches anticommunistes, Les Échappés, 2012.
  • Perpignan, une ville avant le Front national (amb Jérôme Fourquet and Sylvain Manternach), Fondation Jean Jaurès, 2014.
  • Aux Racines du FN. L’Histoire du mouvement Ordre Nouveau (prefaci de Jean-Yves Camus, amb Jonathan Preda i Joseph Beauregard), Fondation Jean Jaurès, 2014.
  • Rivesaltes, Le Camp de la France de 1939 à nos jours (prefaci de Philippe Joutard, with Abderahmen Moumen), Trabucaire, 2015.
  • Mutations et diffusions de l’altérophobie. De « l’inégalité des races » aux concurrences identitaires (amb Stéphane François), Presses universitaires de Valenciennes, 2016.
  • Lettre aux Français qui croient que 5 ans d'extrême droite remettraient la France debout, Les Échappés, 2016. ISBN 978-2357661240
  • La Nouvelle Guerre d’Algérie n’aura pas lieu (with Jérôme Fourquet), Fondation Jean Jaurès, 2017.
  • Les Droites extrêmes en Europe (with Jean-Yves Camus), Paris, Le Seuil, 2015
  • La Violence des marges politiques des années 1980 à nos jours (amb Isabelle Sommier), Reveneuve, 2018.
  • Les nazis ont-ils survécu ? Enquête sur les internationales fascistes et les croisés de la race blanche, Le Seuil, 2019. ISBN 978-2021413717

Referències modifica

  1. Mas, Aldo. «Nicolas Lebourg: "La idea nazi de que la globalización provoca un mestizaje que destruye a la raza blanca sigue viva en la sociedad"» (en castellà), 25-09-2019. [Consulta: 22 abril 2022].
  2. «Nicolas Lebourg: "És possible que l'esquerra aconsegueixi un gran suport en segona volta"» (en catalan). [Consulta: 22 abril 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Qui est Nicolas Lebourg, l'incontournable historien du FN ?» (en francès). Les Inrocks. [Consulta: 28 agost 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Nicolas LEBOURG» (en francès). Centre d’Etudes Politiques de l’Europe Latine. [Consulta: 28 agost 2019].
  5. 5,0 5,1 Andrade, Guilherme I. Franco de «1. Le monde vu de la plus extrême droite : Du fascisme au nationalisme-révolutionnaire.» (en portuguès). Cadernos do Tempo Presente, 0, 12, 10-06-2013. DOI: 10.33662/ctp.v0i12.2719. ISSN: 2179-2143 [Consulta: 29 agost 2019].
  6. «Nicolas Lebourg: ses articles à lire sur Slate.fr» (en francès). Slate.fr. [Consulta: 28 agost 2019].